Edició de «Tundra»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | {{otros usos|Tundra (desambiguació)}} | ||
{{Ficha de bioma | {{Ficha de bioma | ||
− | | | + | | nombre = Tundra |
| foto = Greenland-sydkap hg.jpg | | foto = Greenland-sydkap hg.jpg | ||
− | | | + | | tamaño_foto = 300px |
− | | | + | | pie_foto = Tundra de Groenlandia en verano |
− | | | + | | mapa = 800px-Map-Tundra.png |
− | | | + | | tamaño_mapa = 350px |
− | | | + | | pie_mapa = Localización de la tundra ártica |
| locator_x_mapa = | | locator_x_mapa = | ||
| locator_y_mapa = | | locator_y_mapa = | ||
− | | ecozona = [[ | + | | ecozona = [[Neártico]] y [[Paleártico]] |
| clima = Frío con veranos cortos | | clima = Frío con veranos cortos | ||
| vegetación = Musgos, líquenes, matas y hierbas | | vegetación = Musgos, líquenes, matas y hierbas | ||
| subtipo = | | subtipo = | ||
− | | | + | | latitudes = Alrededor y más allá de los [[Círculo polar|círculos polares]] |
| superficie = {{formatnum|7300000}} km² | | superficie = {{formatnum|7300000}} km² | ||
− | | | + | | continente = América del Norte, Europa, Asia y Antártida |
− | | | + | | archipiélago = |
− | | | + | | isla = |
| país = | | país = | ||
| camp1_nombre = | | camp1_nombre = | ||
Llínea 27: | Llínea 28: | ||
| camp4_nombre = | | camp4_nombre = | ||
| camp4 = | | camp4 = | ||
− | | global200 = (113) Tundra costera alaskeña de North Slope ( | + | | global200 = (113) Tundra costera alaskeña de North Slope (Canadá, Estados Unidos)<br />(114) Tundra subártica canadiense (Canadá)<br /> |
− | (115) Tundra alpina y taiga de [[Fenoscandia]] (Finlandia, Noruega, | + | (115) Tundra alpina y taiga de [[Fenoscandia]] (Finlandia, Noruega, Rusia, Suecia)<br />(116) Tundra costera de [[Península de Taimyr|Taimyr]] y Siberia (Rusia)<br />(117) Tundra costera chucota (Rusia) |
| categoría =Ecorregiones de tundra | | categoría =Ecorregiones de tundra | ||
}} | }} | ||
+ | |||
[[Archiu:Tundrenklima.png|thumb|240px|Eixample de clima de tundra àrtica ([[Svalbard]]).]] | [[Archiu:Tundrenklima.png|thumb|240px|Eixample de clima de tundra àrtica ([[Svalbard]]).]] | ||
− | La '''tundra''' (del [[Idioma rus|rus]] тундра, que significa ‘planura sense arbres’ i del [[sami kildin|lapón]] tūndâr que significa ‘terra infèrtil’) descriu la regió biogeogràfica polar, la vegetació de la qual és de baix creiximent més allà del llímit nort de la zona arbolada. És un [[bioma]] que es caracterisa pel seu [[subsol]] gelat, falta de vegetació arbòrea o, en tot cas, d'arbres naturals, | + | La '''tundra''' (del [[Idioma rus|rus]] тундра, que significa ‘planura sense arbres’ i del [[sami kildin|lapón]] tūndâr que significa ‘terra infèrtil’) descriu la regió biogeogràfica polar, la vegetació de la qual és de baix creiximent més allà del llímit nort de la zona arbolada. És un [[bioma]] que es caracterisa pel seu [[subsol]] gelat, falta de vegetació arbòrea o, en tot cas, d'arbres naturals, la qual cosa es deu a la poca [[heliofanía]] i a l'estrés de la fredor glacial; els sols, que estan coberts de [[Bryophyta sensu stricto|verdet]] i [[liquen|liquens]], són pantanosos, en [[*turbera]]s en molts llocs. S'estén principalment pel [[hemisferi nort]]: en [[Siberia]],<ref name="berkeley">{{Cita web |título=The Tundra Biome |obra=The World's Biomes |url=http://www.ucmp.berkeley.edu/glossary/gloss5/biome/tundra.html |fechaacceso=5 de marzo de 2006}}</ref> [[Alaska]], norte de [[Canadá]], sur de [[Groenlandia]] y la costa [[ártico|ártica]] de [[Europa]].<ref name="berkeley" />.En el [[hemisferi sur]] es manifesta en temperatures molt més parelles durant l'any i en llocs com l'extrem sur de [[Chile]] i [[Argentina]], [[illes antàrtiques i subantàrtiques|illes subantártiques]] com [[Geòrgia del Sur]] i [[Kerguelen]], i en menudes zones del nort de la [[Antàrtida]]<ref>{{Cita web |título=Terrestrial Plants |obra=British Antarctic Survey: About Antarctica |url=http://www.antarctica.ac.uk/About_Antarctica/Wildlife/Plants/index.html |fechaacceso=5 de marzo de 2006|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.antarctica.ac.uk/About_Antarctica/Wildlife/Plants/index.html|fechaarchivo=23 de noviembre de 2015}}</ref> propenques al nivell de la mar. |
− | {{cita requerida|La tundra ocupa aproximadament un quint de la superfície emergida.}} Pujant les | + | {{cita requerida|La tundra ocupa aproximadament un quint de la superfície emergida.}} Pujant les latitudes en direcció a abdós [[pol geogràfic|pols]] del planeta comencen (entre els 60º i 90°, tant nort com a sur) les zones de tundra. Baixant estes #latitut se solen trobar [[bosc]]s de [[Pinidae|conífera]] (la [[taiga]]) en algunes [[Betula|betulàceas]] nanes en l'hemisferi nort, boscs i [[ecorregió bosc subpolar magallànic|selva humida freda]] de [[Fagaceae|fagàceas]] seguits de conífera australs en l'hemisferi sur.<ref>{{cita publicación|apellido=Brancaleoni |nombre=Lisa |coautores=Jorge Strelin, Renato Gerdol |año=2003 |título=Relationships between geomorphology and vegetation in subantarctic Andean tundra of Tierra del Fuego|revista=Polar biology |volumen=26 |número=6 |páginas=404–410 |doi=10.1007/s00300-003-0499-7}}</ref> |
− | També existixen [[bioma | + | També existixen [[bioma]]s semblants als de la tundra per efecte d'altura, com en el [[Tibet]] i en diversos nivells de les montanyes al voltant del món, com ocorre en zones tropicals. |
Es poden distinguir tres tipos de tundra: alpina, àrtica i antàrtica; l'alpina es troba en zones montanyoses, mentres que l'àrtica es troba en zones més baixes a on es formen tolls, i és en esta on hi ha major presència de vegetació; i, per últim, l'antàrtica, que conta en molt manco biodiversitat que les dos anteriors. | Es poden distinguir tres tipos de tundra: alpina, àrtica i antàrtica; l'alpina es troba en zones montanyoses, mentres que l'àrtica es troba en zones més baixes a on es formen tolls, i és en esta on hi ha major presència de vegetació; i, per últim, l'antàrtica, que conta en molt manco biodiversitat que les dos anteriors. | ||
Llínea 47: | Llínea 49: | ||
== Carbono == | == Carbono == | ||
− | cal resaltar que més d'un terç del carbono atrapat en el sol es troba en les àrees de [[taiga]] i tundra. Quan el permafrost es fon una miqueta, llibera carbono en forma de [[diòxit de carbono]], efecte que s'ha observat en Alaska. En els anys 70, la tundra era un depòsit de carbono, pero en l'actualitat se li considera més com una font de carbono gaseós. | + | cal resaltar que més d'un terç del carbono atrapat en el sol es troba en les àrees de [[taiga]] i tundra. Quan el permafrost es fon una miqueta, llibera carbono en forma de [[diòxit de carbono]], efecte que s'ha observat en Alaska. En els anys 70, la tundra era un depòsit de carbono, pero en l'actualitat se li considera més com una font de carbono gaseós.<ref name="Oechel1993">{{cita publicación| apellido= Oechel | nombre= Walter C. | enlaceautor= | coautores= ''et al.'' | año= 1993 | mes= | título= Recent change of Arctic tundra ecosystems from a net carbon dioxide sink to a source | revista= [[Nature]] | volumen= 361 | número= 6412 | páginas= 520–523 | doi = 10.1038/361520a0 | url = | fechaaceso= | quote = }}</ref> |
== Fauna == | == Fauna == | ||
− | La fauna, en les tundres, té la necessitat de protegir-se de la fredor: els distints organismes posseïxen diferents formes per a fer açò, depenent de la seua regulació de la temperatura. Aixina, alguns animals desenrollen un dens pelage i acumulen una gran cantitat de greix subcutàneu: la seua relació superfície-volum és lo més | + | La fauna, en les tundres, té la necessitat de protegir-se de la fredor: els distints organismes posseïxen diferents formes per a fer açò, depenent de la seua regulació de la temperatura. Aixina, alguns animals desenrollen un dens pelage i acumulen una gran cantitat de greix subcutàneu: la seua relació superfície-volum és lo més menuda possible per a aïllar-se de la fredor. Uns atres construïxen galeries en la neu quan no hi ha en el sol; i, per últim, alguns migran en époques molt fredes, com el [[Rangifer tarandus|caribú (o ren)]]. |
Els poiquilotermo, per la seua banda, contemplen estats de resistència a la fredor, en cicles de desenrolls curts en époques càlides. Abunden els insectes àpters i aquàtics, escassegen els reptils i amfibis. | Els poiquilotermo, per la seua banda, contemplen estats de resistència a la fredor, en cicles de desenrolls curts en époques càlides. Abunden els insectes àpters i aquàtics, escassegen els reptils i amfibis. | ||
Llínea 56: | Llínea 58: | ||
Els nivells tròfics són molt curts en invern, en poques espècies no migratòries; aumenta la cadena tròfica en l'arribada dels animals migratoris. En ecosistemes llitorals, les aus i els mamífers llitorals, com [[Phocidae|foques]] i [[Otaria flavescens|llops de mar]] (''Otaria flavescens''), també són un important component migratori. Dau lo anterior i la poca diversitat d'assuts, els canvis d'un afecten al conjunt, i d'ahí les grans fluctuacions poblacionals periòdiques de les tundres, major de lo que és general. | Els nivells tròfics són molt curts en invern, en poques espècies no migratòries; aumenta la cadena tròfica en l'arribada dels animals migratoris. En ecosistemes llitorals, les aus i els mamífers llitorals, com [[Phocidae|foques]] i [[Otaria flavescens|llops de mar]] (''Otaria flavescens''), també són un important component migratori. Dau lo anterior i la poca diversitat d'assuts, els canvis d'un afecten al conjunt, i d'ahí les grans fluctuacions poblacionals periòdiques de les tundres, major de lo que és general. | ||
− | Existixen herbívors, com el caribú (o ren), el [[Ovibos moschatus|bou almizcler]], la [[llebre]] àrtica, la [[cabra nival]] i el [[Lemmini|lemming]], i carnívor, com el [[Ursus maritimus|orso blanc]] (en l'extrem nort), el [[Canis lupus|llop]], el [[Falque rusticolus|falcó gerifalte]], el [[Ursus arctos middendorffi|gose kodiak]] i el [[Bubo scandiacus|muçol nival]]. Els [[Salm (gènero)|salmons]] són, en gran mesura, la base de la [[ret tròfica]] per a la fauna d'este bioma.<ref>{{Cita web |título=Tundra |obra=Blue Planet Biomes |url=http://www. | + | Existixen herbívors, com el caribú (o ren), el [[Ovibos moschatus|bou almizcler]], la [[llebre]] àrtica, la [[cabra nival]] i el [[Lemmini|lemming]], i carnívor, com el [[Ursus maritimus|orso blanc]] (en l'extrem nort), el [[Canis lupus|llop]], el [[Falque rusticolus|falcó gerifalte]], el [[Ursus arctos middendorffi|gose kodiak]] i el [[Bubo scandiacus|muçol nival]]. Els [[Salm (gènero)|salmons]] són, en gran mesura, la base de la [[ret tròfica]] per a la fauna d'este bioma.<ref>{{Cita web |título=Tundra |obra=Blue Planet Biomes |url=http://www.blueplanetbiomes.org/tundra.htm |fechaacceso=5 de marzo de 2006}}</ref> |
== Flora == | == Flora == | ||
− | La vida vegetal es veu exposta a baixes temperatures, | + | La vida vegetal es veu exposta a baixes temperatures, la qual cosa dificulta la seua supervivència, ademés de la seua dificultat per a conseguir aigua, puix esta es troba congelada durant la major part de l'any. Ademés, la matèria inorgànica mineralisada és molt pobra, per la baixa taxa de descomposició de la matèria orgànica. En les tundres, on les temperatures són inferiors a 10°C en el més més càlit, i els periodos sense gèls tenen una duració inferior a 3 mesos a l'any, s'impossibilita el creiximent arbòreu, per lo que les plantes comunes són els [[Bryophyta sensu stricto|verdet]] i els [[liquen|liquens]], que no passen els 10 [[Centímetro|cm]] d'altura, ya que els forts vents els impedixen alcançar un major desenroll. |
=== Característiques per a la vida vegetal === | === Característiques per a la vida vegetal === | ||
Llínea 83: | Llínea 85: | ||
==== Amèrica del Nort ==== | ==== Amèrica del Nort ==== | ||
− | Ubicada en el #bort nort d' | + | Ubicada en el #bort nort d'Alaska i Canadà, i en les zones costeres de Groenlandia, la tundra d'Amèrica del Nort ocupa un àrea, en conjunt, de {{formatnum|5300000}} km<sup>2</sup>, on la temperatura va des dels −24°C als −60°C. En estiu, la major part de la neu es derretix, donant pas al creiximent de verdet i flors àrtiques. Pel clima sever, poques espècies sobreviuen en este ambient. |
El [[Parc nacional i reserva Denali|Parc Nacional Denali]], nomenat aixina per la paraula atapasca en la que es denomina al [[Mont McKinley|Mont Mckinley]], és una enorme reserva al sur d'Alaska, que conserva tundra alpina i glaciars. | El [[Parc nacional i reserva Denali|Parc Nacional Denali]], nomenat aixina per la paraula atapasca en la que es denomina al [[Mont McKinley|Mont Mckinley]], és una enorme reserva al sur d'Alaska, que conserva tundra alpina i glaciars. | ||
==== Eurasia ==== | ==== Eurasia ==== | ||
− | Ubicada des de l'est d' | + | Ubicada des de l'est d'Islàndia, travessant la regió nort escandinava, l'illa de Nova Zembla i Siberia, fins a la mar de Bering, la tundra euroasiàtica ocupa un àrea, en conjunt, de {{formatnum|3300000}}km<sup>2</sup>, on la temperatura va des dels −8°C fins als −60°C; el més cru hivern ho rep Siberia, mentres que la tundra en Escandinavia és de −8°C. De la mateixa manera que en la tundra nortamericana, estos ecosistemes atrauen gran cantitat d'animals migratoris en estiu, per l'increment de la biodiversitat. |
=== Tundra antàrtica === | === Tundra antàrtica === | ||
Llínea 96: | Llínea 98: | ||
=== Tundra alpina === | === Tundra alpina === | ||
− | La tundra alpina està situada en les montanyes en tot lo món, a altes altituts, on els arbres no poden créixer per la temperatura, que en la nit es troba generalment per baix dels 0°C. Este clima és causat per la baixa pressió de l'aire, i és prou semblat al clima polar. La tundra alpina es diferencia de la tundra àrtica pels seus sols ben drenats, encara que les comunitats de plantes són similars en estes dos regions. | + | La tundra alpina està situada en les montanyes en tot lo món, a altes altituts, on els arbres no poden créixer per la temperatura, que en la nit es troba generalment per baix dels 0°C. Este clima és causat per la baixa pressió de l'aire, i és prou semblat al clima polar. La tundra alpina es diferencia de la tundra àrtica pels seus sols ben drenats, encara que les comunitats de plantes són similars en estes dos regions.<ref>{{cita web |
+ | | url = http://www.ucmp.berkeley.edu/exhibits/biomes/tundra.php | ||
+ | | títul = The tundra biome | ||
+ | }}<!--Títul generat per Muro Bot--></ref> | ||
==== Clima de la tundra alpina ==== | ==== Clima de la tundra alpina ==== | ||
Llínea 119: | Llínea 124: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat}} | {{commonscat}} | ||
+ | * [http://web.archive.org/web/http://www.panda.org/about_wwf/where_we_work/ecoregions/about/habitat_types/selecting_terrestrial_ecoregions/habitat11.cfm Ecorregiones de tundra, WWF.] | ||
+ | * [http://www.cotf.edu/ete/modules/msese/earthsysflr/tundra.html El bioma ártico, en Classroom of the Future.] | ||
+ | * [http://www.ulapland.fi/home/arktinen/tundra/tundra.htm Retroalimentaciones árticas al calentamiento global: degradación de la tundra en el ártico ruso.] | ||
+ | * [http://www.antarctic.ac.uk/about_antarctica/wildlife/plants/ British Antarctica Survey.] | ||
+ | * [http://www.ucmp.berkeley.edu/exhibits/biomes/tundra.php The tundra biome.] (en inglés) | ||
− | |||
− | + | [[Categoria:Biomas terrestres]] | |
− | + | [[Categoria:Ecosistemes per la seua formació vegetal]] | |
− | + | {{Traduït de|es|Tundra}} | |
− | |||
− |