Edició de «Tulipà»

[[Image:tulipa.jpg|thumb|right|<center>Tulipans</center>]]

El '''tulipà'''  és un gènero de plantes en flor.

El gènero Tulipà és originari de l'[[Europa]] del Sur, [[Àfrica]] del Nort i en l'[[Àsia]] des de [[Anatòlia]] i [[Iran]] fins a [[China]] i [[Japó]]. El centre de diversitat biològica està en Pamir, Hindu Kush i Kazakhstan.

Conta en unes 100 espècies silvestres i moltes formes ornamentals obtingudes artificialment de diversos colors i formes.
Les espècies d'este gènero són plantes bulboses perennes en mides que van des dels 10 als 70 cm d'alçada. Les fulles acostumen a ser oblongues. Les flors grans en 6 sépals i fruits en forma de càpsula que conté moltes llavors.

Molt usat des de temps antics en Iran i [[Turquia]] a partir del [[sigle XVII]] els europeus (principalment els [[Holanda|holandesos]]) se sentiren fascinats per les flors del tulipà dins d'un moviment comercial conegut com tulipamania.



[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Flors]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Tulipa 'Apeldoorn Elite' a1.jpg|thumb|right|<center>Tulipà</center>]]
+[[Image:tulipa.jpg|thumb|right|<center>Tulipans</center>]]
-El '''tulipà'''  és un gènero de plantes en flor. És una planta herbàcea tiliàcea, té la raïl en forma de bulp, el tronc llis i una única flor gran de sis pétals en forma de copa i de diferents colors.
+El '''tulipà'''  és un gènero de plantes en flor.
+El gènero Tulipà és originari de l'[[Europa]] del Sur, [[Àfrica]] del Nort i en l'[[Àsia]] des de [[Anatòlia]] i [[Iran]] fins a [[China]] i [[Japó]]. El centre de diversitat biològica està en Pamir, Hindu Kush i Kazakhstan.
 Conta en unes 100 espècies silvestres i moltes formes ornamentals obtingudes artificialment de diversos colors i formes.
+Les espècies d'este gènero són plantes bulboses perennes en mides que van des dels 10 als 70 cm d'alçada. Les fulles acostumen a ser oblongues. Les flors grans en 6 sépals i fruits en forma de càpsula que conté moltes llavors.
-Molt usat des de temps antics en [[Iran]] i [[Turquia]] a partir del [[sigle XVII]] els europeus (principalment els [[Holanda|holandesos]]) se sentiren fascinats per les flors del tulipà dins d'un moviment comercial conegut com tulipamania.
+Molt usat des de temps antics en Iran i [[Turquia]] a partir del [[sigle XVII]] els europeus (principalment els [[Holanda|holandesos]]) se sentiren fascinats per les flors del tulipà dins d'un moviment comercial conegut com tulipamania.
-== Etimologia ==
-La paraula «tulipà» prové de la paraula del turc otomà ''tülbend'' que, a la seua volta, prové del terme persa ''dulband''. Abdós paraules signifiquen ''turbant'' i fan referència a la forma que adopta la flor quan està tancada.
-== Orige i distribució ==
-El gènero Tulipà és originari d'[[Europa]] del Sur, [[Àfrica]] del Nort i en [[Àsia]] des d'[[Anatòlia]] i Iran fins a [[China]] i [[Japó]]. El centre de diversitat biològica està en les montanyes de Pamir e Hindu Kush i en les estepes de Kazakhstan, trobant-se distribuït per Orient Mig, Iran i [[Afganistan]] particularment, cap a la península d'Anatolia, Europa]] del Sur i nort d'Àfrica, per l'oest, i cap al noreste de China, per l'Est.
-Els tulipans es varen cultivar com a plantes ornamentals des de principis del [[sigle XI]] en Anatolia. Des d'esta regió i Iran provindrien els bulps presos pel toledà Ibn Massal per al seu cultiu en [[Al-Àndalus]], segons documenta l'obra ''Umda'' del botànic Abu-I-Jayr, datada entre els sigles XI i [[Sigle XII|XII]], estudiada pels investigadors Esteban Hernández Bermejo i Expiració García. En l'[[Edat Moderna]], el seu cultiu es va estendre cap als països del nort d'Europa, convertint-se en la flor símbol dels [[Països Baixos]] i part inseparable del seu paisage. També té un us com a símbol nacional en Iran i Turquia.
-== Descripció ==
-Són plantes herbàcees i bulboses. Els bulps són truncats basalment i elongats cap a l'àpiç, coberts per un corfoll usualment pilósa per dins. El talle és simple (ocasionalment ramificat) i subterràneu en la seua porció basal. Els fulls són basals i caulinars, espayades o més o menys arrosetades, llineals, aovades o lanceolades.
-Les espècies d'este gènero són plantes bulboses perennes en mides que van des dels 10 als 70 cm d'alçada. Les flors grans en 6 sépals i fruits en forma de càpsula que conté moltes llavors.
-Les flors són hermafrodites, empinades i es troben dispostes en número d'1 a 3 en l'extremitat dels talls florífers. El perigonio està compost de tépals lliures, subiguals, generalment amples i imbricats, de diferents colors, freqüentment en un diminut panelln de pèls blancs en l'àpiç. L'androceo està format per sis estams, en els filaments aplanats i les anteres oblongues. L'ovari és trilocular, pluriovulat. L'estil és columnar o molt curt, l'estigma és trilobat. El frut és una càpsula pluriseminada. Les llavors solen ser planes, subdeltoidees.
-== Utilisació ==
-El tulipà es cultiva en dos objectius principals: la producció de flor tallada com a flor ornamental i la de bulps secs. Estos últims es destinen, a la seua volta, a satisfer la demanda de bulps per a parcs, jardins i us en l'hogar i, per un atre costat, per a proveir els bulps necessaris per a la producció de flor tallada. El comerç internacional de flor tallada té un valor global aproximat d'uns 11.000 millons d'[[Euro|euros]], lo que dona idea de la magnitut de l'importància econòmica d'esta activitat.
-El principal país productor de bulps de tulipà són els Països Baixos, país que concentra el 87 % de l'àrea mundial, la qual és d'aproximadament 12.000 hectàrees. Els bulps d'esta espècie es produïxen significativament en atres 14 països, encapçalats per Japó, [[França]] i [[Polònia]]. La majoria d'estos països utilisa els bulps obtinguts per a la seua pròpia producció de flor tallada o per a abastir el seu mercat minoriste de bulps secs. Els Països Baixos, no obstant, aparte de ser el principal productor internacional de bulps, és l'excepció a esta generalisació. De fet, produïx aproximadament 4.000 millons de bulps anualment, dels quals el 53 % s'usen en el mercat de flor tallada i els restants s'utilisen en el mercat de bulpos secs. Dels bulps destinats al mercat de flor tallada, els Països Baixos utilisen el 57 % per a satisfer el seu mercat intern i el restant ho exporta a varis països, dins i fòra de l'[[Unió Europea]].
-== Galeria fotogràfica ==
-Diferents tipos de tulipans:
-<center>
-<gallery>
-File:Tulipa suaveolens floriade to Canberra.jpg
-File:Tulipe1789.pp.jpg
-File:Tulipa_sylvestris_-_panoramio_(36).jpg
-File:20220506_-_15_-_Albany,_New_York_-_World's_Favorite_tulips.jpg
-File:Les_Tulipes_(17942123291).jpg
-File:Tulip_Diaries_(49753556866).jpg
-File:Tulipa_gesneriana.001_-_Cardiff.jpg
-File:Tulipa_tschimganica_cropped.jpg
-File:PikiWiki_Israel_17108_Plants_of_Israel.JPG
-File:Tulipe1844.pp.jpg
-File:鬱金香_Tulipa_gesneriana_-香港花展_Hong_Kong_Flower_Show-_(9207640720).jpg
-File:Tulipa_clusiana_(26783382881).jpg
-</gallery>
-</center>
-== Referències ==
-* [http://etimologias.dechile.net/?tulipa.n Etimologia del tulipán]
-* Marasek, Agnieszka; Hitoshi Mizuochi y Keiichi Okazaki. 2006. «The origin of Darwin hybrid tulips analyzed by flow cytometry, karyotype analyses and genomic in situ hybridization.» Euphytica 151, 3: 245-254
-* Phillips, R. & Rix, M. 1989. Bulbs. Pan Books Ltd
-* Straathof, T. P. & Wim Eikelboom, D. G. 2001. Tulip breeding. Wageningen, Países Bajos
-* [https://www.tropicos.org/Name/40020559 Tropicos.org. Tulipán]
-* Van Raamsdonk, L. W. D. & T. de Vries. 1995. «Species relationships and taxonomy in Tulipa subg. Tulipa (Liliaceae).» Plant Systematics and Evolution 195, Numbers 1-2: 1615-1629
-* Xinqi, Chen & Helen V. Morda. 2000. «TULIPA Linnaeus.» Flora of China 24: 123-126
-== Bibliografia ==
-* Dash, Mike (1999). Tulipomania: The Story of the World's Most Coveted Flower and the Extraordinary Passions It Aroused (en inglés). Londres: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 0-575-06723-3
-* Dimitri, M. (1987). Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. vol. I: Descripción de plantas cultivadas. Buenos Aires: Editorial ACME S.A.C.I
-* Hartmann, H.; Kester, D. (1987). Propagación de plantas, principios y prácticas. México: Compañía Editorial Continental S.A. ISBN 968-26-0789-2
-* Hessayon, D. G. (1999). The bulb expert (en inglés). Londres: Transworld Publishers Ltd. ISBN 0-903505-42-8
-* Rossi, Rossella (1989). Guía de bulbos. Barcelona: Ed. Grijalbo. ISBN 84-253-2165-4
-==Enllaços externs==
-{{Commonscat|Tulipa}}
-{{Wikispecies|Tulipa}}
-{{DGLV|Tulipà}}
-[[Categoria:Biologia]]
 [[Categoria:Botànica]]
 [[Categoria:Plantes ornamentals]]
 [[Categoria:Flors]]