Edició de «Tramvia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Tranva.jpg|thumb|right|250px|<center>Tramvia a l'entrada de Valéncia</center>]] |
| − | [[ | + | [[Image:Tranva2.jpg|thumb|right|250px|<center>Tramvia de Valéncia</center>]] |
| − | Els '''tramvies''' són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, | + | Els '''tramvies''' són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de el restant de la via o ad separacions de chicoteta alçada. |
| − | En alguns països d'[[Europa]] Central i gran part d'Europa de l'Est han | + | En alguns països d'[[Europa]] Central i gran part d'Europa de l'Est han estat i són un mig de transport molt estés. |
| − | S'utilisaren durant una part del [[ | + | S'utilisaren durant una part del [[segle XX]] a diverses ciutats com [[Barcelona]] o [[Valéncia]], pero foren abandonats durant un llarc periodo, i després tornaren a ser considerats i reintroduïts a algunes ciutats a finals del segle XX. |
== Infraestructura == | == Infraestructura == | ||
| − | + | A la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar tots dos costats, per fer possible la circulació dels coches. Uns atres cops van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (ad menys ampliada i menys pes per metro llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàliques. | |
| − | L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, per mig d'un tròlei, que | + | L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, per mig d'un tròlei, que sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril. |
Combino Supra [[Budapest]] NF12B and UV trams in Budapest. | Combino Supra [[Budapest]] NF12B and UV trams in Budapest. | ||
== Ventages i inconvenients == | == Ventages i inconvenients == | ||
| − | El tramvia té com ventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l' | + | El tramvia té com ventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l'autobús, contamina menys (almenys al lloc per a on circulen; la contaminació pot ser a on es genera l'electricitat). Consumix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrànea (no necessita allumenació als passadiços ni a les andanes). La seua infraestructura és molt més barata, cosa que fa que siga més econòmic que el metro. En contra té: la rigidea dels recorreguts, no poden evitar cap obstàcul que hi haja a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia. |
[[Categoria:Mijos de transport]] | [[Categoria:Mijos de transport]] | ||