Edició de «Tornell»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | Es denomina '''tornell''','''caragol''', '''vis''' o '''pern''', a un element [[Ingenieria mecànica|mecànic]] cilíndric dotat de cap, generalment metàlic, encara que poden ser de fusta o plàstic, utilisat en la fixació d'unes peces en atres, que està dotat d'una canya roscada en rosca triangular, que per mig d'una força de torsió eixercida en el seu cap en una [[clau (ferramenta)|llave]] adequada o en un [[desentornellador]], es pot introduir en un forat roscat a la seua mida o travessar les peces i adaptar-se a una [[femella]].<ref>* Diversos autors. Enciclopèdia de Ciència i Tècnica, Tom 13 Tornells i femelles. 1984. Salvat Editors S.A. ISBN 84-345-4490-3.</ref> | |
− | |||
− | |||
El tornell és un operador que deriva directament del [[pla inclinat]] i sempre treballa associat en un orifici roscat.<ref>[http://www.iesmarenostrum.com/Departamentos/Tecnologia/mecaneso/mecanica_basica/operadores/ope_tornillo.Htm Definició de tornell. IES Marenostrum. Tecnologia. CEJAROSU]</ref> Els tornells permeten que les peces subjectes en els mateixos puguen ser desmontades quan l'ocasió ho requerixca. | El tornell és un operador que deriva directament del [[pla inclinat]] i sempre treballa associat en un orifici roscat.<ref>[http://www.iesmarenostrum.com/Departamentos/Tecnologia/mecaneso/mecanica_basica/operadores/ope_tornillo.Htm Definició de tornell. IES Marenostrum. Tecnologia. CEJAROSU]</ref> Els tornells permeten que les peces subjectes en els mateixos puguen ser desmontades quan l'ocasió ho requerixca. | ||
== Orígens històrics == | == Orígens històrics == | ||
− | Els primers antecedents de | + | Els primers antecedents de la utilisació de rosques se remonten al tornell d'[[Arquímedes]], desenrollat per el sabi [[Antiga Grècia|grec]] als voltants del 300 a.C., usant-se extensament ya en aquella época en el vall del [[Nil]] per a l'elevació d'aigua. |
− | Durant el [[Renaiximent]] les rosques | + | Durant el [[Renaiximent]] les rosques es comencen a usar com a elements de fixació en rellonges, màquines de guerra i en atres construccions mecàniques diverses. [[Leonardo da Vinci]] en aquell temps desenrolla mètodos per al tallat de rosques. A pesar d'això es continuaran construint a mà i sense cap tipo de normalisació fins ben entrada la [[Revolució industrial]]. |
− | + | El [[1841]], l'[[ingenier]] [[Anglaterra|anglés]] [[Joseph Whitworth]] va definir la rosca que porta el seu nom, [[William Sellers]] va fer lo mateix als [[Estats Units]] en l'any [[1864]]. Esta situació es prolongà fins [[1946]], quan l'organisació [[ISO]] definix el sistema de rosca mètrica, adoptat actualment a pràcticament tots els països. Als EUA se seguix utilisant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE). | |
== Roscats == | == Roscats == | ||
===Nomenclatura=== | ===Nomenclatura=== | ||
− | Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituts han de coincidir | + | |
+ | Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituts han de coincidir pera que es pugen enroscar. | ||
===Sentit de la rosca=== | ===Sentit de la rosca=== | ||
− | En funció del moviment relatiu entre el tornell i la | + | |
+ | En funció del moviment relatiu entre el tornell i la torca, existixen tornells (i rosques) '''a dretes''' que són els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del rellonge ixen de la rosca i es desenrosquen , i '''a esquerres''', que són els que en girar el tornell en el sentit contrari al de les agulles del rellonge, entra a la rosca enroscant-se . Normalment es fan anar rosques a dretes. | ||
'''ROSQUES NORMALISADES. TIPOS I DESIGNACIÓ''' | '''ROSQUES NORMALISADES. TIPOS I DESIGNACIÓ''' | ||
*'''Rosca triangular.''' | *'''Rosca triangular.''' | ||
+ | |||
**Mètrica: M Ø (diàmetro exterior de la rosca Ø en [[milímetro]]s). | **Mètrica: M Ø (diàmetro exterior de la rosca Ø en [[milímetro]]s). | ||
**Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm). | **Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm). | ||
Llínea 33: | Llínea 34: | ||
===Usos=== | ===Usos=== | ||
− | Els roscats triangulars s'usen en torenlls de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmontage, pero per contra | + | Els roscats triangulars s'usen en torenlls de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmontage, pero per contra son menys estancs en l'unió. Els roscats fins (en pas menor del normal) s'usen quan la llongitut de l'unió atornellada es chicoteta, per eixemple en unions de parets ; també es poden utilisar quan es vol evitar la fixació de l'unió, ya que el major número de filets de contacte entre el tornell i la rosca incrementa la fragmentació. |
− | Per a l'enroscat de | + | Per a l'enroscat de tubos s'utilisen els nomenats '''roscats de gas''' derivats del sistema Witworth, caracterisats per una elevada estanquitat (el filet no està tallat) i una relació profunditat/diàmetro chicoteta per a no debilitar la paret del tubo. |
Per a tornells de transmissió s'usen roscats trapezoidals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tinga un sol sentit. | Per a tornells de transmissió s'usen roscats trapezoidals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tinga un sol sentit. | ||
− | Els roscats redons, a | + | Els roscats redons, pese a les seues bones qualitats mecàniques s'usen poc degut a la seua dificultat de fabricació, i esta clar, l'elevat preu. S'usa en aplicacions en els que l'unió tinga que soportar impactes. |
+ | |||
== Caps de tornells (tipos)== | == Caps de tornells (tipos)== | ||
− | |||
− | == | + | Hi ha caps de diferents formes: hexagonal, redona, cilíndrica, avellanada; combinades en diferents mètodos d'apretada: hexagonal o quadrada per [[clau anglesa]], recalats i philips per [[desentornellador]], forat hexagonal per [[clau Allen]], filetejat per collar manualment, etc. |
− | + | ||
+ | ==Enllaços externs== | ||
+ | |||
+ | *[http://commons.wikimedia.org/wiki/Screw commons] | ||
+ | |||
{{Traduït de|es|Tornillo}} | {{Traduït de|es|Tornillo}} | ||
{{Traduït de|ca|Caragol_(enginyeria)}} | {{Traduït de|ca|Caragol_(enginyeria)}} | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Màquines simples]] | [[Categoria:Màquines simples]] | ||
− |