Edició de «Tornell»

[[Archiu:screws.jpg|frame|Caragols en una gran varietat de tipos i mides per a diferents propòsits. Un quart de [[dólar]] (diàmetro de 24 mm) per vore'n l'escala.]]

Se denomina '''tornell'''<ref>{{DGLV|tornell}}</ref>, '''caragol'''<ref>{{DGLV|caragol}}</ref>, '''vis''' o '''pern'''<ref>{{DGLV|pern}}</ref>, a un element [[Ingenieria  mecànica|mecànic]] cilíndric dotat de cap, generalment [[Metal|metàlic]], encara que poden ser de [[fusta]] o [[plàstic]],  usat en la fixació d'unes peces en atres, que està dotat d'una canya roscada en rosca triangular, que per mig d'una força  de torsió eixercida en el seu cap en una [[clau (ferramenta)|clau]] adequada o en un [[desentornellador]], se pot introduir en un forat roscat  a la seua mida o travessar les peces i adaptar-se a una [[femella]].<ref>* Diversos autors. Enciclopèdia de Ciència i Tècnica, Tom 13 Tornells i femelles. 1984. Salvat Editors S.A. ISBN 84-345-4490-3.</ref>

El tornell és un operador que deriva directament del [[pla inclinat]] i sempre treballa associat en un orifici roscat.<ref>[http://www.iesmarenostrum.com/Departamentos/Tecnologia/mecaneso/mecanica_basica/operadores/ope_tornillo.Htm Definició de tornell. IES Marenostrum. Tecnologia. CEJAROSU]</ref> Els tornells permeten que les peces subjectes en els mateixos puguen ser desmontades quan l'ocasió ho requerixca. 

== Orígens històrics ==
Els primers antecedents de l'us de rosques se remonten al tornell d'[[Arquímedes]], desenrollat pel sabi [[Antiga Grècia|grec]] vora l'any 300 a.C., usant-se extensament ya en aquella época en la vall del [[Nil]] per a l'elevació d'aigua.

Durant el [[Renaiximent]] les rosques se  comencen a usar com a elements de fixació en rellonges, màquines de guerra i en atres construccions mecàniques diverses. [[Leonardo da Vinci]] en aquell temps desenrolla métodos per al tallat de rosques. A pesar d'això es continuaran construint a mà i sense cap tipo de normalisació fins ben entrada la [[Revolució industrial]].

En l'any [[1841]], l'[[ingenier]] [[Anglaterra|anglés]] [[Joseph Whitworth]] va definir la rosca que porta el seu nom, [[William Sellers]] va fer lo mateix en els [[Estats Units]] en l'any [[1864]]. Esta situació es prolongà fins [[1946]], quan l'organisació [[ISO]] definix el sistema de rosca mètrica, adoptat actualment en pràcticament tots els països. En els EUA es seguix gastant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE).

== Roscats ==
===Nomenclatura===

Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituts han de coincidir per a que es pugen enroscar.

===Sentit de la rosca===

En funció del moviment relatiu entre el tornell i la femella, existixen tornells (i rosques) '''a dretes''' que són els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del rellonge ixen de la rosca i es desenrosquen , i '''a esquerres''', que són els que en girar el tornell en el sentit contrari al de les agulles del rellonge, entra a la rosca enroscant-se . Normalment s'ampren rosques a dretes.

'''ROSQUES NORMALISADES. TIPOS I DESIGNACIÓ'''
*'''Rosca triangular.'''

**Mètrica: M Ø  (diàmetro exterior de la rosca Ø en [[milímetro]]s). 
**Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm).

**Whitworth: Ø" (diàmetro exterior de la rosca Ø en [[polzada|polzades]]).
**Whitworth fina: W Øxp (pas p en polzades).
**Whitworth de tub: R Ø" (diàmetro nominal del tubo Ø en polzades).

*'''Rosca trapezoïdal:''' Tr &Oslashxp (diàmetro exterior de la rosca &Oslash i pas p en mm).

*'''Rosca redona:''' Rd &Oslashxp (diàmetro exterior de la rosca &Oslash i pas p en polzades).

===Usos===
Els roscats triangulars s'usen en torenlls de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmontage, pero per contra són menys estancs en l'unió. Els roscats fins (en pas menor del normal) s'usen quan la llongitut de l'unió atornellada es chicoteta, per eixemple en unions de parets ; també es poden gastar quan se vol evitar la  fixació de l'unió, puix que el major número de filets de contacte entre el tornell i la rosca incrementa la fragmentació.

Per a l'enroscat de canonades se gasten els nomenats '''roscats de gas''' derivats del sistema Witworth, caracterisats per una elevada estanquitat (el filet no està tallat) i una relació profunditat/diàmetro chicoteta per a no debilitar la paret del tubo.

Per a tornells de transmissió s'usen roscats trapezoidals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tinga un sol sentit.

Els roscats redons, a pesar de les seues bones qualitats mecàniques s'usen poc degut a la seua dificultat de fabricació, i esta clar, l'elevat preu. S'usa en aplicacions en els que l'unió tinga que soportar impactes.


== Caps de tornells (tipos)==

Hi ha caps de diferents formes: hexagonal, redona, cilíndrica, avellanada; combinades en diferents métodos d'apretada: hexagonal o quadrada per [[clau anglesa]], recalats i philips  per [[desentornellador]], forat hexagonal  per [[clau Allen]], filetejat per collar manualment, etc.

== Referències ==
<references/>
{{Traduït de|es|Tornillo}}
{{Traduït de|ca|Caragol_(enginyeria)}}

== Enllaços externs == 
{{Commonscat|Screws}}

[[Categoria:Màquines simples]]
[[Categoria:Tecnologia]]