Edició de «Toledo»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 232,1 | |superfície = 232,1 | ||
|altitut = 538 | |altitut = 538 | ||
| − | |població = | + | |població = 84.282 ([[INE]] [[2018]]) |
| − | |densitat = | + | |densitat = 363,12 |
|gentilici = | |gentilici = | ||
|llengua = [[Castellà]] | |llengua = [[Castellà]] | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = | |festes = | ||
|alcalde = | |alcalde = | ||
| − | | | + | |uep = |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] | + | '''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] de [[Espanya]], capital de la [[província de Toledo|província homònima]], de la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i antiga sèu de la Cort de [[Castella]]. Ademés, el municipi és considerat individualment com una [[comarca]] en la divisió realisada per la [[Diputació Provincial de Toledo|Diputació provincial]], encara que des d'un punt de vista estrictament de geografia física la ciutat és porta de la comarca natural de [[La Sagra (Toledo)|La Sagra]], que tradicionalment s'ha considerat que començava en la pròpia porta de Bisagra. |
Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans. | Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans. | ||
| − | Toledo, en 84.282 habitants ([[INE]] [[2018]]), és el segon [[municipi d'Espanya|municipi]] més poblat de la província despuix de [[Talavera de la Reina]] i el quarto de la comunitat autònoma despuix de [[Albacete]], Talavera de la Reina i [[Guadalajara]]. | + | Toledo, en 84.282 habitants ([[INE]] [[2018]]), és el segon [[municipi d'Espanya|municipi]] més poblat de la província despuix de [[Talavera de la Reina]] i el quarto de la comunitat autònoma despuix de [[Albacete]], Talavera de la Reina i [[Guadalajara (Espanya)|Guadalajara]]. |
La ciutat està situada en la marge dreta del [[Tajo]], en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat [[Meandre (geomorfología)|meandre]] conegut com ''Torne del Tajo''. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga [[pedania]] de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat. | La ciutat està situada en la marge dreta del [[Tajo]], en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat [[Meandre (geomorfología)|meandre]] conegut com ''Torne del Tajo''. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga [[pedania]] de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
En l'any [[193 a. C.]] i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo. | En l'any [[193 a. C.]] i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo. | ||
| − | Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com | + | Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com termes i viles. |
Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol. | Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 48: | Llínea 45: | ||
{{Capitals de província}} | {{Capitals de província}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Toledo]] | [[Categoria:Toledo]] | ||