Edició de «Tirisiti»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Tirisiti.jpg|thumb|Tirisiti]]
 
[[Archiu:Tirisiti.jpg|thumb|Tirisiti]]
'''Tirisiti''' és un montage teatral de [[porrito|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.
+
'''Tirisiti''' es un montage teatral de [[porrito|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'celebració 26 de novembre
  
Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.
+
Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format menut, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.
  
Els porritos són del tipo nomenat "de peu i vareta", esta manipulació característica, és un dels factors que aporten major interés al Belem. Qui representa el principal personage, parla en una llengüeta metàlica en la boca, per lo que quan apareix nomenant a ''Tereseta'', lo que se sent és ''Tirisiti'', donant nom al personage principal i a la representació.
+
Els porritos són del tipo nomenat "de peu i vareta", esta manipulació característica, és un dels factors que aporten major interès al Belem. Qui representa el principal personage, parla en una llengüeta metàlica en la boca, per lo que quan apareix nomenant a ''Tereseta'', lo que se sent és ''Tirisiti'', donant nom al personage principal i a la representació.
  
 
Durant anys es representà en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al '''Teatre Principal'''. El públic es conta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del [[Nadal]] anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de [[decembre]].
 
Durant anys es representà en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al '''Teatre Principal'''. El públic es conta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del [[Nadal]] anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de [[decembre]].
Llínea 11: Llínea 11:
 
Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer.
 
Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer.
  
El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si be hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.
+
El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si hi ha un joc de paraules, perquè el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.
  
 
En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.
 
En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.
Llínea 28: Llínea 28:
 
*'''[[Sant Jordi]]'''.
 
*'''[[Sant Jordi]]'''.
 
*'''[[Moros i Cristians]]'''.
 
*'''[[Moros i Cristians]]'''.
I ''un fum'' de personages com pastorets, romans, beates... inclús  '''l'estrela de Belem''' té el seu moment ''estelar''.
+
I ''un fum'' de personages com pastorets, romans, beates... fins i tot '''l'estrela de Belem''' té el seu moment ''estelar''.
 
Molts d'estos personages es poden vore en carn i os en la [[Cavalcata dels Reixos|Cavalcada dels Reixos d'Alcoy]].
 
Molts d'estos personages es poden vore en carn i os en la [[Cavalcata dels Reixos|Cavalcada dels Reixos d'Alcoy]].
  
Llínea 38: Llínea 38:
 
Narrador: ''Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem<br />
 
Narrador: ''Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem<br />
 
''tristes y afligidos por no encontrar posada...''
 
''tristes y afligidos por no encontrar posada...''
*'''Belem'''. La representació del '''Belem''' i de l'història sagrada té lloc en un primer moment, representant [[Josep de Nazaret|Sant Josep]] i a la [[Mare de Déu]] demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), els nega posada), el naiximent de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Macs (tradicionalment en Alcoy el rei negre és Gaspar), la persecució d'[[Herodes el Gran|Herodes]] i la fugida de la Sagrada Família a [[Egipte]]. Tot això s'adorna en música popular.
+
*'''Belem'''. La representació del '''Belem''' i de la història sagrada té lloc en un primer moment, representant [[Josep de Nazaret|Sant Josep]] i a la [[Mare de Déu]] demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), els nega posada), el naiximent de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Macs (tradicionalment en Alcoy el rei negre és Gaspar), la persecució d'[[Herodes el Gran|Herodes]] i la fugida de la Sagrada Família a [[Egipte]]. Tot això s'adorna en música popular.
  
 
=== Part costumista ===
 
=== Part costumista ===
Llínea 47: Llínea 47:
 
narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?...
 
narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?...
 
* '''La missa'''. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa.
 
* '''La missa'''. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa.
* '''El bou'''. Apareix un bou, que toreja [[Andrés Coloma, Clásico|Clásico]], el torero alcoyà, i despuix ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.
+
* '''El bou'''. Apareix un bou, que toreja [[Andrés Coloma, Clásico|Clásico]], el torero alcoyà, i després ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.
 
* '''Festes de Moros i Cristians'''. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de [[Moros i Cristians]] i l'''Aparició de Sant Jordi'' inclosos.
 
* '''Festes de Moros i Cristians'''. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de [[Moros i Cristians]] i l'''Aparició de Sant Jordi'' inclosos.
 
narrador: ¿A on vas Tirisiti?<br />
 
narrador: ¿A on vas Tirisiti?<br />
Llínea 54: Llínea 54:
  
 
== Cançons ==
 
== Cançons ==
Es tracta de [[Nadalenca|nadalenques]] populars en Alcoy més ''L'entrà dels Reis'', música composta per a la cavalcada i alguna marcha mora:
+
Es tracta de nadalenques populars en Alcoy més ''L'entrà dels Reis'', música composta per a la cavalcada i alguna marcha mora:
 
Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, ¿a on vas?; A Belem me'n vullc anar; La carabasseta i el moniatet; Yo sé una cançó; i Postludi.  
 
Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, ¿a on vas?; A Belem me'n vullc anar; La carabasseta i el moniatet; Yo sé una cançó; i Postludi.  
  
 
== Seu ==
 
== Seu ==
 
[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
 
[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.
+
'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica després de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[segle XX]] ha sigut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.  
+
 
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
 
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy». Valéncia, Valencia Atracción, decembre 1965.
+
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy». València, Valencia Atracción, desembre 1965.
 
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp.
 
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp.
* GARCÍA, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2, decembre 1998.
+
* GARCÍA, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2, desembre 1998.
 
* GARCÍA LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes ''(sic)''». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143.
 
* GARCÍA LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes ''(sic)''». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143.
 
* LLORENS, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), ''Betlem de Tirisiti'' (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5
 
* LLORENS, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), ''Betlem de Tirisiti'' (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5
* OLTRA, Miquel. "Vorejant l'història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). Valéncia: MITA Publicacions, 2000 ISBN 84-930543-3-X  
+
* OLTRA, Miquel. "Vorejant la història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). València: MITA Publicacions, 2000 ISBN 84-930543-3-X  
* OLTRA, Miquel; PAULO, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. Valéncia, 2004 ISSN 0214-856
+
* OLTRA, Miquel; PAULO, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. València, 2004 ISSN 0214-856
 
* [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., (s.d.). [díptic en informació de les representacions extraordinàries realisades en diferents països, una breu descripció dels personages i frases del text; 21&nbsp;cm., publicat l'any 1984]
 
* [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., (s.d.). [díptic en informació de les representacions extraordinàries realisades en diferents països, una breu descripció dels personages i frases del text; 21&nbsp;cm., publicat l'any 1984]
  

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: