Edició de «Timó»

[[File:Farigola ThymusVulgaris.jpg|thumb|Timó]]

El '''timó''', '''timonet''', '''tomello''' o '''farigola''' (Del [[llatí]] ''thymōne'', derivat de ''thymus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''tomillo'', és una planta aromàtica de la família de les labiades (Thymus vulgaris), abruixell aromàtic ramificat, perenne, en fulles sanceres i chicotetes en flors rosades o blanquinoses, d'olor agradable. És molt utilisada en infusió estomacal. 

El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu que també existixen atres varietats de planta en el nom de timó: 

* Timó bast, ''Thymus vulgaris''. 
* Timó blanc o mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''capitatum''. 
* Timó de Prat, ''Thymus serpyllum'', espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També rep el nom de serpol. 
* Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''. 
* Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.  

== Enllaços externs ==

* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Tim%C3%B3 Timó - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Espècies]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Farigola ThymusVulgaris.jpg|thumb|Timó]]
-El '''timó''', '''timonet''', '''tomello''' o '''farigola''' (del [[llatí]] ''thymōne'', derivat de ''thymus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''tomillo'', és una planta aromàtica de la família de les labiades (Thymus vulgaris), abruixell aromàtic ramificat, perenne, en fulles sanceres i chicotetes en flors rosades o blanquinoses, d'olor agradable. És molt utilisada en infusió estomacal.
+El '''timó''', '''timonet''', '''tomello''' o '''farigola''' (Del [[llatí]] ''thymōne'', derivat de ''thymus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''tomillo'', és una planta aromàtica de la família de les labiades (Thymus vulgaris), abruixell aromàtic ramificat, perenne, en fulles sanceres i chicotetes en flors rosades o blanquinoses, d'olor agradable. És molt utilisada en infusió estomacal.
 El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu que també existixen atres varietats de planta en el nom de timó:
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 * Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.
-== Descripció ==
+== Enllaços externs ==
-[[File:Planta_de_tomillo.jpg|thumb|250px|Planta de tomello]]
-El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.
-Els seus talls són lenyosos en la base i herbáceus en la part superior. És una planta que tendix a una alta ramificació, i estos talls se solen agrupar en grans mates en a on no és fàcil distinguir a on acaba una planta i escomença l'atra. Els talls florals mai produïxen raïls adventicies. Tendixen a l'arrastre en el seu inici i despuixs s'empinen en la seua part final.
-Els fulls són abundants i de tamany diminut, entre 5 i 8 mm de llongitut. Tenen una forma oblonga-ovalada, en les vores curvades. Són de color [[vert]] obscur, depenent de la varietat en matisos liles o grisáceos. Pel envés els fulls són blancs. Conten en nervadures laterals ben definides i en un pecíol extremadament curt.
-Les flors són chicotetes, de color [[blanc]] o rosa violáceo, pedicelades, axilars, i s'agrupen en chicotets mechons situats en l'extrem distal de les branques. Formen aixina una espècie de mechó en la part superior de les ramificacions del talle, a voltes en inflorescència interrompuda. Les bràctees són verda grisàcees. El càliç, en pèls durs, és bilabiat. Té tres dents en el llavi superior, curts, casi iguals, i dos en l'inferior, molt aguts, més llarcs, en pèls en les seues vores i de color rojós. La corola, una miqueta més llarga que el càliç, en el llavi superior empinat i l'inferior trilobulat. El pistil està rodejat per un nectari prominent en el costat anterior. Els quatre estams descollen de la corola.
-Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major.
-== Utilisació ==
-La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en [[primavera]] (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal.
-=== Us culinari ===
-[[File:Thyme-Bundle.jpg|thumb|250px|Ramillet de tomello]]
-El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera.
-Els seus fulls es nuguen en atres herbes aromàtiques en un ramillet e infusionen caldos de tot tipo. Depenent de l'herba aromàtica, s'agrega abans o despuix a la cocció. En el cas del tomello, deu afegir-se a l'inici dels guisos per a que les seues essències tinguen temps d'impregnar els ingredients. Les seues flors són comestibles, encara que s'usen més freqüentment en la medicina popular.
+* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Tim%C3%B3 Timó - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
-Sobre la mescla en atres herbes aromàtiques, no se recomana juntar en mejorana, orégano, perifollo, berros, i inclús el [[romer]] per que el sabor del tomello no és compatible i per lo tant no es deurien combinar en un plat. Per un atre costat, recomana usar-ho en [[Carabasseta|carabassetes]], [[Pimentó|pimentons]] i [[Tomata|tomates]]. Les parrillades mediterrànees, siguen de carn o d'[[hortaliça]], se solen aromatisar en tomello.
-També es preparen [[Formage|formages]] aromatisats en tomello en tot el mediterràneu, destacant-se la Provença francesa.
-=== Us medicinal ===
-[[File:THYMUS_VULGARIS_-_AGUDA_-_IB-180_(Timó).JPG|thumb|250px|Tomello en flor]]
-El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees.
-Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència.
-== Referències ==
-* Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188
-* Muñoz López de Bustamante, Fernando (1996). Plantas medicinales y aromáticas: estudio, cultivo y procesado. Mundi-Prensa Libros. p. 281
-* Rosselló, Jaume; Armitt, Janice (2017). «Tomillo (Thymus vulgaris)». Manual práctico de plantas medicinales: El libro más completo sobre las aplicaciones terapéuticas de las plantas medicinales. Robinbook
-* [http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Thymus+vulgaris Thymus vulgaris en PlantList]
-* [https://www.tropicos.org/Name/17600443 Tymus vulgaris en tropicos.org]
-* [http://www.anthos.es/ Thymus vulgaris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
-== Bibliografia ==
-* AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique
-* Berendsohn, W.G. & A.E. Araniva de González. 1989. Listado básico de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13
-* CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City
-* Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)
-* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín
-* Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443
-* Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis
-* Standley, P. C. & L. O. Williams. 1973. Labiatae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part IX, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(9/3): 237–317
-== Enllaços externs ==
-{{Commonscat|Thymus vulgaris}}
-{{Wikispecies|Thymus vulgaris}}
-{{DGLV|Timó}}
 [[Categoria:Biologia]]