Edició de «Terminator II: El juí final»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''''Terminator II: El juí final''''' ([[1991]]) és una película d'acció escrita, produïda i dirigida per [[James Cameron]]. La seqüela de ''[[The Terminator]] '' ([[1984]]), que precedix a ''[[Terminator 3: La rebelió de les maquines]] '' ([[2003]]), esta protagonisada, entre atres, per [[Arnold Schwarzenegger]], [[Edward Furlong]], [[Linda Hamilton]], [[Robert Patrick]], [[Earl Boen]] i [[Joe Morton]].
 
'''''Terminator II: El juí final''''' ([[1991]]) és una película d'acció escrita, produïda i dirigida per [[James Cameron]]. La seqüela de ''[[The Terminator]] '' ([[1984]]), que precedix a ''[[Terminator 3: La rebelió de les maquines]] '' ([[2003]]), esta protagonisada, entre atres, per [[Arnold Schwarzenegger]], [[Edward Furlong]], [[Linda Hamilton]], [[Robert Patrick]], [[Earl Boen]] i [[Joe Morton]].
  
Despuix de l'èxit de la primera película i aprofitant la popularitat d'[[Arnold Schwarzenegger]], [[James Cameron]] repetí els esquemes de la producció original. També té el mèrit de ser una de les primeres películes en les que se utilisaren imàgens generades per ordenador (CGI) per a recrear a l'antagonista. Fon la producció més cara de l'historia, en el moment del seu estrena, en un cost de 100 millons de dólars. Se convertí en la segona película més taquillera de l'història en el seu moment, recaptant en tot el món 520 millons de dólars, següent a soles superada per ''[[E. T., el extraterrestre]] ''.
+
Després de l'èxit de la primera película i aprofitant la popularitat d'[[Arnold Schwarzenegger]], [[James Cameron]] repetí els esquemes de la producció original. També té el mèrit de ser una de les primeres películes en les que se utilisaren imàgens generades per ordenador (CGI) per a recrear a l'antagonista. Fon la producció més cara de l'historia, en el moment del seu estrena, en un cost de 100 millons de dólars. Se convertí en la segona película més taquillera de l'història en el seu moment, recaptant en tot el món 520 millons de dólars, següent a soles superada per ''[[E. T., el extraterrestre]] ''.
  
 
La película fon guardonada en premis cinematogràfics estat unidencs i internacionals, ademés de quatre [[Premi Òscar|Oscars]]: [[Anex:Òscar als millors efectes visuals|Millors efectes visuals]], [[Anex:Òscar al millor sò|Millor sò]], [[Anex:Òscar al millor maquillage|Millor maquillage]] i [[Anex:Òscar a la millor edició de sò|Millor edició de sò]].
 
La película fon guardonada en premis cinematogràfics estat unidencs i internacionals, ademés de quatre [[Premi Òscar|Oscars]]: [[Anex:Òscar als millors efectes visuals|Millors efectes visuals]], [[Anex:Òscar al millor sò|Millor sò]], [[Anex:Òscar al millor maquillage|Millor maquillage]] i [[Anex:Òscar a la millor edició de sò|Millor edició de sò]].
Llínea 9: Llínea 9:
  
 
== Argument ==
 
== Argument ==
Despuix del fracàs de Skynet, gràcies a l'intervenció d'un humà enviat per la resistència per a salvar a [[Sarah Connor]] -el soldat i fidel seguidor de [[John Connor]], [[Kyle Reese]]- les maquines no se rendiren, i esta vegada envien a atre [[cyborg]] en una nova missió; si la vegada anterior no conseguiren acabar en Sarah, esta vegada l'objectiu és el propi John Connor, següent encara un chiquet.
+
Després del fracàs de Skynet, gràcies a l'intervenció d'un humà enviat per la resistència per a salvar a [[Sarah Connor]] -el soldat i fidel seguidor de [[John Connor]], [[Kyle Reese]]- les maquines no se rendiren, i esta vegada envien a atre [[cyborg]] en una nova missió; si la vegada anterior no conseguiren acabar en Sarah, esta vegada l'objectiu és el propi John Connor, següent encara un chiquet.
  
 
La resistència captura a un [[T-800 CSM-101]], i John Connor el reprograma i l'envia al present per a protegir i obedir en tot al seu jove "yo" del passat.
 
La resistència captura a un [[T-800 CSM-101]], i John Connor el reprograma i l'envia al present per a protegir i obedir en tot al seu jove "yo" del passat.
Llínea 17: Llínea 17:
 
Sarah Connor (''Linda Hamilton'') se troba tancada en el hospital siquiàtric de [[Pescadero]], en el àrea de màxima seguritat, reiterant l'història del fi dels temps i de les maquines al [[Dr. Peter Silberman]] (''Earl Boen'').
 
Sarah Connor (''Linda Hamilton'') se troba tancada en el hospital siquiàtric de [[Pescadero]], en el àrea de màxima seguritat, reiterant l'història del fi dels temps i de les maquines al [[Dr. Peter Silberman]] (''Earl Boen'').
  
El jove John Connor (''Edward Furlong'') és un jove rebel que viu en els seus pares adoptius, als quals no respecta, despuix de l'arrest de Sarah per intentar destruir l'indústria Sistemes Cyberdine, fabricant de computadores; despuix d'haver vixcut molts anys en [[Mèxic]] i [[Centreamèrica]] aprenent tècniques militars.
+
El jove John Connor (''Edward Furlong'') és un jove rebel que viu en els seus pares adoptius, als quals no respecta, despuix de l'arrest de Sarah per intentar destruir l'indústria Sistemes Cyberdine, fabricant de computadores; despuix d'haver vixcut molts anys en [[Mèxic]] i [[Centroamèrica]] aprenent tècniques militars.
  
 
El futur ha canviat; els humans  havien recuperat del T-800, un braç i un chip, els quals estaven fabricats en una tecnologia molt superior i desconeguda. L'objectiu de ''Sistemes Cyberdyne'', una empresa que desenrollaria posteriorment a [[Skynet]], és estudiar i comprendre com funcionen eixos estranys elements avançats i d'eixa forma aplicar-los en la construcció de maquinaria civil i militar, décades més avançades de les que existixen.
 
El futur ha canviat; els humans  havien recuperat del T-800, un braç i un chip, els quals estaven fabricats en una tecnologia molt superior i desconeguda. L'objectiu de ''Sistemes Cyberdyne'', una empresa que desenrollaria posteriorment a [[Skynet]], és estudiar i comprendre com funcionen eixos estranys elements avançats i d'eixa forma aplicar-los en la construcció de maquinaria civil i militar, décades més avançades de les que existixen.
Llínea 23: Llínea 23:
 
Abdós exterminadors apleguen llavors al present, el T-800 i el T-1000. Mentres el primer conseguix robes, armes i transport d'igual apariència del seu antecessor, el segon se fa passar per oficial de policia, per aixina buscar més fàcilment a John Connor.
 
Abdós exterminadors apleguen llavors al present, el T-800 i el T-1000. Mentres el primer conseguix robes, armes i transport d'igual apariència del seu antecessor, el segon se fa passar per oficial de policia, per aixina buscar més fàcilment a John Connor.
  
Abdós comencen la seua busca següent el T-1000 qui dona primer en John Connor en una galeria de videojocs. John hauria segut assessinat si no haguera segut per l'intervenció del T-800, que aplega just a temps.
+
Abdós comencen la seua busca següent el T-1000 qui dona primer en John Connor en una galeria de videojocs. John hauria sigut assessinat si no haguera sigut per l'intervenció del T-800, que aplega just a temps.
  
 
Els exterminadors comencen a pelear entre si, pero en seguida se nota la superioritat del T-1000 sobre el T-800. El T-1000 conseguix desfer-se del T-800 i reprén la cacera de John Connor, qui fuig en la seua chicoteta motocicleta. El T-1000 seqüestra un camió i se llança a la persecució de John, qui novament es salvat pel T-800 conduint una motocicleta.  
 
Els exterminadors comencen a pelear entre si, pero en seguida se nota la superioritat del T-1000 sobre el T-800. El T-1000 conseguix desfer-se del T-800 i reprén la cacera de John Connor, qui fuig en la seua chicoteta motocicleta. El T-1000 seqüestra un camió i se llança a la persecució de John, qui novament es salvat pel T-800 conduint una motocicleta.  
  
En mig de la commoció, el T-800 conseguix fer explotar el camió en el que anava el T-1000. Encara que sap que això no el destruirà, al menys el demorarà lo suficient per a conseguir escapar. John i el T-800 fan una parada i el cyborg li explica que ell ha vengut del futur per a protegir-lo del T-1000. John tracta de contactar en els seus pares adoptius, pero del T-800 descobrix que els seus pares han segut assessinats pel T-1000. En açò John reflexiona que sa mare podria estar en perill i fa que el T-800 el duga a l'hospital siquiàtric de Pescadero per a rescatar-la.
+
En mig de la commoció, el T-800 conseguix fer explotar el camió en el que anava el T-1000. Encara que sap que això no el destruirà, al menys el demorarà lo suficient per a conseguir escapar. John i el T-800 fan una parada i el cyborg li explica que ell ha vengut del futur per a protegir-lo del T-1000. John tracta de contactar en els seus pares adoptius, pero del T-800 descobrix que els seus pares han sigut assessinats pel T-1000. En açò John reflexiona que sa mare podria estar en perill i fa que el T-800 el duga a l'hospital siquiàtric de Pescadero per a rescatar-la.
  
Efectivament eixa nit, el T-1000 aplega al siquiàtric buscant a Sarah Connor. Ella estava intentant escapar per a buscar al seu fill John, ya que se havia enterat que un T-800 havia segut vist en Los Ángeles. En mig de l'escarot que Sarah arma en el seu intent d'escapar-se, apareix el T-1000 i fuig; encara que, la seua sorpresa és enorme quant veu entrar per una porta al T-800 que recordava. Sarah entra en shock, pero se recobra al vore al seu fill, qui la convens que el T-800 ha vengut per ajudar-los. Quant els tres fugen, el seu pas és bloquejat pel T-1000. En eixe moment el Dr. Silberman, que estava veent-ho tot, se dona conte que l'història de Sarah i en el seu moment de Kyle Reese, era certa.  
+
Efectivament eixa nit, el T-1000 aplega al siquiàtric buscant a Sarah Connor. Ella estava intentant escapar per a buscar al seu fill John, ya que se havia enterat que un T-800 havia sigut vist en Los Ángeles. En mig de l'escarot que Sarah arma en el seu intent d'escapar-se, apareix el T-1000 i fuig; encara que, la seua sorpresa és enorme quant veu entrar per una porta al T-800 que recordava. Sarah entra en shock, pero se recobra al vore al seu fill, qui la convens que el T-800 ha vengut per ajudar-los. Quant els tres fugen, el seu pas és bloquejat pel T-1000. En eixe moment el Dr. Silberman, que estava veent-ho tot, se dona conte que l'història de Sarah i en el seu moment de Kyle Reese, era certa.  
  
Despuix de desfer-se del T-1000, Sarah, John i el T-800 fugen en un coche. Els tres fugitius se dirigixen cap a la frontera en Mèxic, per a tindre un respir. Durant este viage el T-800 explica com succeiran els acontenyiments del Dia del Juí. Dona també l'informació sobre la direcció i el nom de la persona directament responsable de l'estudi del braç i el chip i per conseqüència, el responsable del naiximent de ''Skynet'', el dr. Miles Bennett Dyson (''Joe Morton'').  
+
Després de desfer-se del T-1000, Sarah, John i el T-800 fugen en un coche. Els tres fugitius se dirigixen cap a la frontera en Mèxic, per a tindre un respir. Durant este viage el T-800 explica com succeiran els acontenyiments del Dia del Juí. Dona també l'informació sobre la direcció i el nom de la persona directament responsable de l'estudi del braç i el chip i per conseqüència, el responsable del naiximent de ''Skynet'', el dr. Miles Bennett Dyson (''Joe Morton'').  
  
Despuix d'una breu estada en la família d'Enrique Salceda (''Castulo Guerra''), un ex-companyer de Sarah, dels seus temps en Amèrica Central i amo d'un depòsit ocult d'armes, Sarah decidix assessinar a Dyson, en l'objectiu d'interrompre l'investigació. Despuix d'equipar-se, abandona sola el lloc, deixant a John i al T-800.
+
Després d'una breu estada en la família d'Enrique Salceda (''Castulo Guerra''), un ex-companyer de Sarah, dels seus temps en Amèrica Central i amo d'un depòsit ocult d'armes, Sarah decidix assessinar a Dyson, en l'objectiu d'interrompre l'investigació. Després d'equipar-se, abandona sola el lloc, deixant a John i al T-800.
  
 
Sarah aplega a la casa del Dr. Dyson, qui estava en la seua família i comença a disparar. Tant la dona com el fill de Dyson conseguixen salvar-se, pero ell resulta ferit, Sarah pren llavors una pistola i se dirigix cap a ell per a matar-lo, pero en l'últim moment no pot, per que no és capaç de matar a una persona. En eixe moment apareixen John i el T-800, que havien seguit a Sarah. Ella relata tota l'història i li diu a l'investigador que el volia matar per a evitar la creació d'''Skynet''. Per orde d'ella, el T-800 acaba per convéncer al dr. Dyson, al obrir la carn del seu braç que cobrix el seu endosquelet i mostrar-li la seua construcció, idèntica al que havia en els laboratoris de Sistemes Cyberdyne.
 
Sarah aplega a la casa del Dr. Dyson, qui estava en la seua família i comença a disparar. Tant la dona com el fill de Dyson conseguixen salvar-se, pero ell resulta ferit, Sarah pren llavors una pistola i se dirigix cap a ell per a matar-lo, pero en l'últim moment no pot, per que no és capaç de matar a una persona. En eixe moment apareixen John i el T-800, que havien seguit a Sarah. Ella relata tota l'història i li diu a l'investigador que el volia matar per a evitar la creació d'''Skynet''. Per orde d'ella, el T-800 acaba per convéncer al dr. Dyson, al obrir la carn del seu braç que cobrix el seu endosquelet i mostrar-li la seua construcció, idèntica al que havia en els laboratoris de Sistemes Cyberdyne.
  
L'investigador és curat de la seua ferida i decidix seguir a Sarah, a John i al T-800 a l'edifici de Sistemes Cyberdyne, per a destruir-lo. Una vegada allí conseguixen passar el control dels guardes nocturns, dient Dyson que els seus acompanyants són els seus amics, pero no conseguixen convéncer-los i estos toquen l'alarma.  
+
L'investigador és curat de la seua ferida i decidix seguir a Sarah, a John i al T-800 a l'edifici de Sistemes Cyberdyne, per a destruir-lo. Una vegada allí conseguixen passar el control dels guardes nocturns, dient Dyson que els seus acompanyants son els seus amics, pero no conseguixen convéncer-los i estos toquen l'alarma.  
  
 
Mentres estan colocant els explosius en la seu central de Sistemes Cyberdyne, la policia rodeja l'edifici i se produïx un enfrontament entre el terminator i els policies els quals el prenen pel seu "yo de 1984" buscat per l'assessinat de policies en una central, en el que Miles Dyson resulta ferit, en lo que se queda darrere voluntàriament per a volar l'edifici. Mentres tant, el [[T-1000]] aplega a l'edifici i comença a perseguir a John, Sarah i a [[T-800]], primer en helicòpter i més tart en un camió carregat de [[nitrogen líquit]].
 
Mentres estan colocant els explosius en la seu central de Sistemes Cyberdyne, la policia rodeja l'edifici i se produïx un enfrontament entre el terminator i els policies els quals el prenen pel seu "yo de 1984" buscat per l'assessinat de policies en una central, en el que Miles Dyson resulta ferit, en lo que se queda darrere voluntàriament per a volar l'edifici. Mentres tant, el [[T-1000]] aplega a l'edifici i comença a perseguir a John, Sarah i a [[T-800]], primer en helicòpter i més tart en un camió carregat de [[nitrogen líquit]].
Llínea 43: Llínea 43:
 
La persecució acaba en una cacera, en la qual el camió bolca i el nitrogen se derrama, congelant al [[T-1000]], el qual se torna sòlit, lent i molt fràgil. El [[T-800]] li diu ''Hasta la vista, baby'' i li dispara, trencant-lo com un cristal. Pero el [[T-1000]], degut al calor de la fundició, se regenera per a, minuts despuix, enfrontar-se en una brutal lluita contra el seu rival de metal. Lluita que acaba quant el T-1000 clava una vara de ferro en el tórax del [[T-800]] i al paréixer l'extermina danyant la seua "cèlula d'energia". Quant tot pareix perdut, el T-800 ''resucita'' (degut a una bateria de reserva) i salva a Sarah i al seu fill disparant-li al [[T-1000]] en un llançagranades, la granada s'introduïx dins del cos del robot partint-lo en dos en sentit vertical, lo que fa que perda l'equilibri i caiga en una cuba de la fundició, derretint-se.
 
La persecució acaba en una cacera, en la qual el camió bolca i el nitrogen se derrama, congelant al [[T-1000]], el qual se torna sòlit, lent i molt fràgil. El [[T-800]] li diu ''Hasta la vista, baby'' i li dispara, trencant-lo com un cristal. Pero el [[T-1000]], degut al calor de la fundició, se regenera per a, minuts despuix, enfrontar-se en una brutal lluita contra el seu rival de metal. Lluita que acaba quant el T-1000 clava una vara de ferro en el tórax del [[T-800]] i al paréixer l'extermina danyant la seua "cèlula d'energia". Quant tot pareix perdut, el T-800 ''resucita'' (degut a una bateria de reserva) i salva a Sarah i al seu fill disparant-li al [[T-1000]] en un llançagranades, la granada s'introduïx dins del cos del robot partint-lo en dos en sentit vertical, lo que fa que perda l'equilibri i caiga en una cuba de la fundició, derretint-se.
  
Despuix de llançar el braç i el chip a la cuba, Sarah i John creuen que tot ha acabat, pero el T-800 els recorda que queda atre chip: el que esta en el seu cap. Degut a que els T-800 no estan programats per a autodestruir-se, li demana a Sarah que el baixe fins la cuba, a pesar de les negatives de John.
+
Després de llançar el braç i el chip a la cuba, Sarah i John creuen que tot ha acabat, pero el T-800 els recorda que queda atre chip: el que esta en el seu cap. Degut a que els T-800 no estan programats per a autodestruir-se, li demana a Sarah que el baixe fins la cuba, a pesar de les negatives de John.
  
 
Se supon que el da del Juí i el govern de les maquines mai arribara. En el final normal, Sarah parla, mentres se veu la carretera per la que sen va junt en John, en l'esperança de que si una maquina és capaç d'entendre el valor d'una vida humana potser l'humanitat també.
 
Se supon que el da del Juí i el govern de les maquines mai arribara. En el final normal, Sarah parla, mentres se veu la carretera per la que sen va junt en John, en l'esperança de que si una maquina és capaç d'entendre el valor d'una vida humana potser l'humanitat també.
Llínea 51: Llínea 51:
 
* [[Linda Hamilton]] és [[Sarah Connor]]: mare de John Connor, se troba en un hospital siquiàtric baix la supervisió del Dr. Silberman fins  l'aplegada del Terminator i del seu fill.  
 
* [[Linda Hamilton]] és [[Sarah Connor]]: mare de John Connor, se troba en un hospital siquiàtric baix la supervisió del Dr. Silberman fins  l'aplegada del Terminator i del seu fill.  
 
* [[Edward Furlong]] és [[John Connor]] de jove: és el John Connor de l'época actual. És un chic rebel que fa cas omís dels seus pares adoptius, fins l'aplegada del Terminator, despuix tindra que esquivar i fugir del T-1000.  
 
* [[Edward Furlong]] és [[John Connor]] de jove: és el John Connor de l'época actual. És un chic rebel que fa cas omís dels seus pares adoptius, fins l'aplegada del Terminator, despuix tindra que esquivar i fugir del T-1000.  
* [[Robert Patrick]] és el [[T-1000]]: un cyborg polimimètic de metal líquit enviat per Skynet des del futur. La seua missió, matar a Sarah Connor i al seu fill, el líder de la resistència humana, John Connor.
+
* [[Robert Patrick]] és el [[T-1000]]: un cyborg polimimètic de metal líquit enviat per Skynet des de el futur. La seua missió, matar a Sarah Connor i al seu fill, el líder de la resistència humana, John Connor.
* [[Earl Boen]] és el [[Dr. Peter Silberman]]: ex-siquiatra de la policia. Despuix de lo ocorregut en ''The Terminator'', ara treballa en un centre siquiàtric a on entre els seus pacients se troba Sarah Connor.
+
* [[Earl Boen]] és el [[Dr. Peter Silberman]]: ex-siquiatra de la policia. Després de lo ocorregut en ''The Terminator'', ara treballa en un centre siquiàtric on entre els seus pacients se troba Sarah Connor.
 
* [[Joe Morton]] és el Dr. Miles Bennett Dyson: ingenier de Sistemes Cyberdine. Se dedica a l'investigació civil i militar. Gràcies al chip i al braç que deixa el Terminator en la fabrica, sera la peça angular per al desenroll de Skynet.
 
* [[Joe Morton]] és el Dr. Miles Bennett Dyson: ingenier de Sistemes Cyberdine. Se dedica a l'investigació civil i militar. Gràcies al chip i al braç que deixa el Terminator en la fabrica, sera la peça angular per al desenroll de Skynet.
  
Llínea 64: Llínea 64:
 
* [[Jenette Goldstein]] és Janelle Voight: mare adoptiva de John Connor. Se creua en el camí del T-1000.
 
* [[Jenette Goldstein]] és Janelle Voight: mare adoptiva de John Connor. Se creua en el camí del T-1000.
 
* [[Xander Berkeley]] és Tod Voight: pare adoptiu de John Connor. També se creua con el T-1000.
 
* [[Xander Berkeley]] és Tod Voight: pare adoptiu de John Connor. També se creua con el T-1000.
* [[Ken Gibbel]] és Douglas: treballador del centre siquiàtric a on esta Sarah Connor.
+
* [[Ken Gibbel]] és Douglas: treballador del centre siquiàtric on esta Sarah Connor.
  
 
Com curiositat, cap dir que [[Michael Biehn]] i [[Jenette Goldstein]], aixina com [[Lance Henriksen]] i [[Bill Paxton]] que apareixen en la primera película de [[The Terminator|Terminator]] treballaren junts en atra de les grans películes de James Cameron: [[Aliens]].
 
Com curiositat, cap dir que [[Michael Biehn]] i [[Jenette Goldstein]], aixina com [[Lance Henriksen]] i [[Bill Paxton]] que apareixen en la primera película de [[The Terminator|Terminator]] treballaren junts en atra de les grans películes de James Cameron: [[Aliens]].
Llínea 83: Llínea 83:
 
''Això fon fa trenta anys. Pero el futur obscur que mai vingué encara existix per a mi i sempre existirà, com el recort d'un somi persistent a la llum del matí. I la guerra contra les maquines seguix. O, per a ser més precisos, la guerra contra aquells que construïxen les maquines equivocades.''
 
''Això fon fa trenta anys. Pero el futur obscur que mai vingué encara existix per a mi i sempre existirà, com el recort d'un somi persistent a la llum del matí. I la guerra contra les maquines seguix. O, per a ser més precisos, la guerra contra aquells que construïxen les maquines equivocades.''
  
Hi ha un home d'uns quaranta anys jugant en dos chiquets chicotets prop, se gira. És [[John Connor]]. Encara que té el mateix aspecte sever de la seua madurea, no du un pegat en l'ull, ni té cicatrius. Esta llunt de l'home demacrat d'ombriu destí que estigué en el món que pogué haver sigut. Encara aixina, hi ha una inteligència penetrant, inclús sabiduria, en els seus ulls.  
+
Hi ha un home d'uns quaranta anys jugant en dos chiquets chicotets prop, se gira. És [[John Connor]]. Encara que té el mateix aspecte sever de la seua madurea, no du un pegat en l'ull, ni té cicatrius. Esta llunt de l'home demacrat de ombriu destí que estigué en el món que pogué haver sigut. Encara aixina, hi ha una inteligència penetrant, inclús sabiduria, en els seus ulls.  
  
''John lluita la guerra de manera diferent a com fon predit. Ací, en el camp de batalla del Senat, les armes són el sentit comú... i l'esperança.''
+
''John lluita la guerra de manera diferent a com fon predit. Ací, en el camp de batalla del Senat, les armes son el sentit comú... i l'esperança.''
  
 
Una chiqueta de quatre anys corre cap a ella per a que li nugue els cordons.  
 
Una chiqueta de quatre anys corre cap a ella per a que li nugue els cordons.  
Llínea 98: Llínea 98:
  
 
== Producció ==
 
== Producció ==
S'utilisà la tècnica de ''Morphing'' en el terminator de metal líquit (el [[T-1000]], interpretat per [[Robert Patrick]]), obligant a l'actor a córrer nuet en quadrats dibuixats per tot el cos per a que la computadora el recreara despuix digitalment. L'escena que mostra al [[T-800]] votant al camió de nitrogen líquit i tirotejant al seu enemic, fon feta en miniatures i maquetes.  
+
S'utilisà la tècnica de ''Morphing'' en el terminator de metal líquit (el [[T-1000]], interpretat per [[Robert Patrick]]), obligant a l'actor a córrer nuet en quadrats dibuixats per tot el cos per a que la computadora el recreara despuix digitalment. L'escena que mostra al [[T-800]] votant al camió de nitrogen líquit i tirotejant al seu enemic, fon feta en miniatures i maquetes.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!