Edició de «Tavernes Blanques»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Tavernes Blanques''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els darrers anys. | |
− | '''Tavernes Blanques''' | ||
− | |||
− | D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els | ||
==Geografia== | ==Geografia== | ||
− | Encara que oficialment està a tres quilómetros del centre de [[Valéncia]], els barris urbans d'abdós poblacions a penes estan separats en l'actualitat. | + | Encara que oficialment està a tres quilómetros del centre de [[Valéncia]], els barris urbans d'abdós poblacions a penes estan separats en l'actualitat. El sol aspecte significatiu del relleu està constituït pel [[Barranc del Carraixet]], el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part noroest. El restant del terme resulta sensiblement pla. |
===Localitats llimítrofs=== | ===Localitats llimítrofs=== | ||
Llínea 22: | Llínea 19: | ||
==Administració== | ==Administració== | ||
=== L'actualitat de Tavernes === | === L'actualitat de Tavernes === | ||
− | En les eleccions de [[26 de maig]] de [[2003]], el [[Partit Popular]] conseguí desbancar per primera volta al [[PSOE]] del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens). | + | En les eleccions de [[26 de maig]] de [[2003]], el [[Partit Popular]] conseguí desbancar per primera volta al [[PSOE]] del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens). Des d'eixa data, la presidència de l'ajuntament correspon a Arturo Ros Ribes (PP). |
− | |||
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
− | + | | Alcalde_1 = | |
− | + | | Partit_1 = | |
− | + | | Alcalde_2 = | |
− | + | | Partit_2 = | |
− | + | | Alcalde_3 = | |
− | + | | Partit_3 = | |
− | + | | Alcalde_4 = | |
− | + | | Partit_4 = | |
− | + | | Alcalde_5 = | |
− | + | | Partit_5 = | |
− | + | | Alcalde_6 = | |
− | + | | Partit_6 = | |
− | + | | Alcalde_7 = Arturo Ros Ribes | |
− | + | | Partit_7 = [[PP]] | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
− | == Demografia == | + | ==Demografia== |
− | + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | |
− | + | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |
− | |||
− | {| align="center" | ||
− | |||
− | |||
− | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005 | + | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] |
|- | |- | ||
− | | align=center| 607 || align=center| 784 || align=center| 960 || align=center| 1.663 || align=center| 2.115 || align=center| 2.182 || align=center| 3.270 || align=center| 4.264 || align=center| 7.191 || align=center| 8.012 || align=center| 8.453 || align=center| 9.186 | + | | align=center| 607 || align=center| 784 || align=center| 960 || align=center| 1.663 || align=center| 2.115 || align=center| 2.182 || align=center| 3.270 || align=center| 4.264 || align=center| 7.191 || align=center| 8.012 || align=center| 8.453 || align=center| 9.186 |
|} | |} | ||
− | |||
==Economia== | ==Economia== | ||
− | A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes se centrà en l'indústria càrnica. A diferència dels pobles | + | A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes se centrà en l'indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques se dedicà a l'explotació de bestiari porcí i vaccí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com a "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast |
(conegut vulgarment com a filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) feya que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaccí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, persistiren fins a ser sèu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter ocupà l'edifici que despuix se destinà a sèu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig fon propietaria d'alguns ordiers a Tavernes. | (conegut vulgarment com a filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) feya que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaccí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, persistiren fins a ser sèu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter ocupà l'edifici que despuix se destinà a sèu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig fon propietaria d'alguns ordiers a Tavernes. | ||
L'activitat d'una atra família, els Montañana, donà lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Sigle'' i ''EKO'', arribaren a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casera'' que també dispongué d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A. | L'activitat d'una atra família, els Montañana, donà lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Sigle'' i ''EKO'', arribaren a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casera'' que també dispongué d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A. | ||
− | L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en | + | L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en la sola excepció de Lladró. La pressió demogràfica de la veïna [[Valéncia]] i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial. |
=== Lladró === | === Lladró === | ||
− | A pesar de lo anterior, l'indústria de major proyecció de les nassudes en Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble d'[[Almàssera]], a on instalaren el seu primer taller en | + | A pesar de lo anterior, l'indústria de major proyecció de les nassudes en Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble d'[[Almàssera]], a on instalaren el seu primer taller en [[1953]], la seua producció industrial s'inicià en una nau de Tavernes en [[1958]]. Fon allí a on inauguraren la seua escola de formació professional en [[1962]] i a on, el [[2 de novembre]] de [[1967]] s'inicià la construcció de la seua ''Ciutat de la Porcelana'', un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la marca la primera fase del qual s'inaugurà el [[13 d'octubre]] de [[1969]]. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors. |
==Monuments== | ==Monuments== | ||
===Monumentos religiosos=== | ===Monumentos religiosos=== | ||
*'''Ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''. | *'''Ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''. | ||
− | [[Image:Tavernes Blanques Ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb| | + | [[Image:Tavernes Blanques Ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]] |
En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats se traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una volta a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de l'any [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles. | En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats se traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una volta a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de l'any [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles. | ||
Llínea 85: | Llínea 66: | ||
Fins als anys vint del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal d'[[Alboraya]], d'a on fon segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. L'intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, resultà determinant. | Fins als anys vint del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal d'[[Alboraya]], d'a on fon segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. L'intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, resultà determinant. | ||
− | L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina foren foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual cessaren en | + | L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina foren foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual cessaren en [[1790]], seguix viva, i conta en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pio Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[sigle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any. |
− | Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a l'invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses voltes destruït en la seua sèu original, se reconstruí entre | + | Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a l'invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses voltes destruït en la seua sèu original, se reconstruí entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] que es diu Benet XVI. |
===Monuments Civils=== | ===Monuments Civils=== | ||
− | [[File:Tavernes Blanques La Altruista.JPG|left|thumb| | + | [[File:Tavernes Blanques La Altruista.JPG|left|thumb|160 px|Tavernes Blanques L'Altruista]] |
− | *'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en | + | *'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] quedà configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista es fundà com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres fon l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal. |
− | Posteriorment a la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local fon destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'iglésia parroquial. Despuix fon cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat | + | Posteriorment a la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local fon destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'iglésia parroquial. Despuix fon cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat fins i tot l'interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de l'[[Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques]] dispongué d'un auditori propi en [[1972]]. Fon derrocada en l'any [[2010]]. |
==Personalitats== | ==Personalitats== | ||
Llínea 103: | Llínea 84: | ||
==Gastronomia== | ==Gastronomia== | ||
La gastronomia de Tavernes Blanques té plats com la [[paella]] "''d'abadejo''", els "''ous creixcuts''", "''guisat de costelles de porc en [[carchofa]] ''", paella de "''fege de bou''" i "''arròs en [[bleda|bledes]] ''". | La gastronomia de Tavernes Blanques té plats com la [[paella]] "''d'abadejo''", els "''ous creixcuts''", "''guisat de costelles de porc en [[carchofa]] ''", paella de "''fege de bou''" i "''arròs en [[bleda|bledes]] ''". | ||
− | |||
− | |||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
− | + | * {{Traduït de|es|Tavernes_Blanques}} | |
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
− | * | + | * ''Tavernes Blanques : Deu anys d'ajuntaments democràtics, 1979-1989''. Tavernes Blanques, Ajuntament, 1989. |
− | * | + | * Romero Torres, Antonio: ''Tavernes Blanques i la seua parròquia de la Santíssima Trinidad.'' s.l. 1992. |
− | + | * Llorca Soler, Blas: ''Aprovació de l'escut Oficial i Antecedents històrics de Tavernes Blanques (província de Valéncia)''. Notes dels Archius locals. Valéncia, Semana Gràfica, S.A., 1951. | |
− | |||
− | |||
− | * Llorca Soler, Blas: ''Aprovació de l'escut Oficial i Antecedents històrics de Tavernes Blanques (província de Valéncia)''. Notes dels Archius locals. Valéncia, Semana Gràfica, S.A., 1951 | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
− | + | *[http://www.ive.es Institut Valencià d'estadística] | |
+ | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. | ||
+ | *[http://www.tavernesblanques.es Uep oficial de l'ajuntament de Tavernes Blanques]. Informació local i administrativa. | ||
+ | *[http://perso.wanadoo.es/aamtblanques/ Agrupació Artístic Musical Tavernes Blanques] | ||
{{Municipis de l'Horta Nort}} | {{Municipis de l'Horta Nort}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |