Edició de «Taulellets»

'''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superficies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.


El [[Regne de Valencia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a ol llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época medieval (s. XIV-XV), i a partir del [[segle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[segle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran quantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], després de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.
[[Categoria:Art Valencià]][[Categoria:Arquitectura valenciana]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG|thumb|250px|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]]
+'''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superficies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.
-'''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.
-El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XV|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.
-== Vore també ==
+El [[Regne de Valencia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a ol llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época medieval (s. XIV-XV), i a partir del [[segle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[segle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran quantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], després de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.
-* [[Atobó]]
+[[Categoria:Art Valencià]][[Categoria:Arquitectura valenciana]]
-* [[Rajola]]
-* [[Taulell]]
-== Referències ==
-* Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.
-* [https://www.traditionalbuilding.com/product-report/ceramic-tile-history «Ceramic Tile History». Traditional Building]
-* Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte. Madrid - España: Akal. p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5
-* [https://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Azulejo&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simpleSelection&MuseumsSearch=MNC%7C&MuseumsRolSearch=30&  «[[Palau Marqués de Dosaigües|Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí]]»]
-* Pérez Guillén, Inocencio. Universitat de Valéncia, ed. Las azulejerías de La Habana. Valéncia. ISBN 9788437094229
-* Perla, Antonio (1988). Cerámica aplicada en la arquitectura madrileña. Madrid: Comunidad de Madrid. pp. 25-32. ISBN 8445100270
-* Rejón de Silva, Diego Antonio. Diccionario de las Nobles Artes. 1788. p. 8. Edición del COAM en 1995
-== Bibliografia ==
-* Araguas, Philippe. Brique et architecture dans l'Espagne médiévale (Biblioteca de la Casa de Velázquez, 2), Madrid, 2003
-* Caro Bellido, Antonio (2008). Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones. ISBN 84-96191-07-9
-* Fleming, John (1987). Hugh Honour, ed. Diccionario de las artes decorativas. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 9788420652221
-* Padilla Montoya, Carmen; Equipo Staff; Cabrera Bonet, Paloma; Maicas Ramos, Ruth. (2002). Diccionario de materiales cerámicos. Madrid. Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. ISBN 8436936388
-== Enllaços externs ==
-{{DGLV|Taulellet}}
-[[Categoria:Art Valencià]]
-[[Categoria:Arquitectura valenciana]]