Edició de «Sintagma Nominal»

En [[sintaxis]], '''sintagma nominal''' és el [[Sintagma|sintagma]] o grup de paraules que forma un [[constituent sintàctic]] i que el [[núcleu sintàctic|núcleu]] del qual està constituït per un [[nom]] ([[sustantiu]], pronom o [[sustantivación|paraula sustantivada]]) o [[pronom]] . També es coneix com a '''frase nominal''' . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal.

== Elements del sintagma nominal ==

=== Núcleu ===

El '''substantiu''', o més pròpiament '''nom''', realisa la funció de '''núcleu del sintagma nominal'''. Per la seua calitat nuclear '''el substantiu és l’element obligatori''' del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal. 

El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de [[modificadors]]: els [[especificadors]] i els [[complements]]. En el sintagma: 
Els '''boscs''' valenciansde pi i carrasca,
    
'''el substantiu boscs és''' el '''núcleu imprescindible''' 
(*Els valencians de pi i carrasca), 
que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca.

L'unitat del sintagma nominal queda formalment de manifest per la concordança, de manera que els especificadors i els complements que admeten la flexió de gènero i número concorden en el substantiu: Els boscs valencians. Pero no tots els components del sintagma nominal poden fer la concordança. En el cas anterior, el sintagma preposicional de pi i carrasca no concorda en el substantiu.
En estos casos, l’unitat de la frase nominal queda delimitada pels especificadors: en el nostre eixemple sabem que carrasca forma part del sintagma 

[Els boscs valencians de pi i carrasca] 


perque no introduïx un especificador propi que marque un sintagmaindependent, com passaria en l’eixemple 

[Els boscs valencians de pi] [i la carrasca],

en el que tenim dos sintagmes diferents. Com el sintagma nominal conforma una unitat sintàctica, pot ser substituït per un pronom personal: 

—¿Vols alguna bresquilla del mercat? 
—Sí que en vullc, dus-me’n dos.
 

=== Els especificadors === 

Els especificadors '''permeten actualisar el substantiu''', convertint-lo en una expressió dotada de referència en una situació concreta. Per eixemple, en:  

Estos chiquets vingueren a la meua paradeta

la presència del demostratiu estos, que funciona com a especificador, permet concretar la referència dels chiquets, identificant-los entre tots
els chicotets possibles.

Depenent de l’oració, els especificadors '''poden ser opcionals''', com en Ahir caigueren (estes) pedres i llançaren a perdre la collita o obligatoris, com ara en 
Un home entrà ahir en ma casa.

Els especificadors '''concorden en gènero i número en el substantiu''', ''al qual precedixen normalment''. '''Dos classes sintàctiques''' realisen la funció especificadora en el sintagma nominal: els [[determinant|'''determinants''']], que ajuden a identificar el referent, i els [[quantificador|'''quantificadors''']], que marquen l’extensió del sintagma nominal en una determinada situació i, per tant, també l’actualisen.

Els '''determinants inclouen''' els '''artículs''' (La marraixa), els '''demostratius''' (Aquella época) i els '''possessius''' (Son llinage), mentres que els '''quantificadors comprenen''' els '''numerals''' (Tres jopetins) '''i els indefinits''' (Algun cicliste).

=== Els complements ===

Per la seua banda, els complements '''incidixen sobre la significació del substantiu''', puix '''modifiquen la seua denotació, restringint-la, precisant-la o explicant-la'''. Aixina, el substantiu arròs engloba qualsevol arròs del món, mentres que en L’arròs de Sueca, el número d’arrossos que encaixa en la significació del sintagma és molt mésreduït: la denotació del nom arròs s’ha vist restringida pel complement de Sueca. Els complements '''solen anar darrere del substantiu i són sempre prescindibles''': 

Este professor ''(universitari)'' guanyà un premi a l’innovació.


'''Poden funcionar com a complements''' del sintagma nominal:

- '''Un sintagma adjectival''': El reciclage '''''selectiu'''''; Una plaja '''''apta per al bany'''''.

- '''Un sintagma preposicional''': El campanar '''''de l’iglésia'''''; L’excursió '''''a la Calderona'''''.

- '''Una oració de relatiu especificativa o explicativa''': Els hòmens '''''que conegueres ahir'''''; La Real Senyera, '''''que no s’inclina davant de ningú'''''.

- '''Una oració no relativa''': La prova '''''de que açò és aixina'''''.

- '''També''' pot funcionar com a complement '''un nom propi''' o un sintagma nominal en [[aposició|'''aposició''']]:El rei '''''En Jaume'''''; El chiquet '''''soldat'''''...

== Funcions dels sintagmes nominals == 

* '''Subjecte'''. El subjecte és la funció característica del sintagma nominal, ya que únicament pot ser eixercida per un substantiu o un element en traces nominals (un element substantivat, un pronom o oració de relatiu, un infinitiu i una oració subordinada substantiva).
El substantiu que fa de subjecte ha de concordar sempre en número i persona en el verp:

'''''Davit''''' està escrivint una novela.

'''''Els hòmens''''' de la casa se n’han anat a fer deport.

'''''Eixe gosset''''' no para de vindre darrere de nosatros.

'''''Ell''''' és ingenier, pero '''''nosatros''''' som meges.
 

* '''Atribut''' en '''oracions copulatives'''. Quan el substantiu atribut presenta flexió de gènero o té una parella heterònima (bou/vaca) ha de concordar en gènero i número en el subjecte:

'''''Chimo''''' és un bon rellonger.

'''''Ampar''''' és enfermera.

La seua lliberació '''''fon una sorpresa'''''.

Aquella no és '''''una bona egua per a tu'''''.

* '''''Predicatiu'''''. Quan el substantiu predicatiu presenta flexió de gènero o té una parella heterònima (bou/vaca), ha de concordar en gènero i número en l’element sobre el qual establix la seua predicació, l’objecte directe:

'''''La''''' nomenaren '''''presidenta'''''.

'''''El''''' triaren '''''portaveu'''''.

'''''El''''' considerava '''''un desmanotat'''''.

* '''Objecte directe no humà''':

Ma yaya em compra joguets.

No cal que regues hui les alfàbegues.

Viçantet trau el gos a passejar totes les vesprades.

* '''Complemente circumstancial''':

El dumenge treballa de matí.


* Modificador directe en aposició dins d’un sintagma nominal:

el rei Jaume
Despusahir parlí en Alfret, el nostre veí.

* Ademés, com a part d’un sintagma preposicional, pot realisar les següents funcions:
**i. Objecte directe de persona, introduït per la preposició a:

Dus al teu fill al colege massa tart.

Saludí a Neleta l’atre dia en el mercat, pero no em contestà.

ii. Objecte indirecte, introduït per la preposició a:

Ves i dona’ls un bes als yayos.

Li duguí unes fraules a ta mare.

iii. Complement circumstancial:
Eixirem de matí.

Els chiquets venien corrent pel riurau.

iv. Complement de règim (o suplement), en verps que rigen una preposició:

Dissertà sobre la vida en plena naturalea.

No vullgué parlar de política.

Ara residix en Vinaròs.

v. Modificador indirecte en un sintagma nominal:

Dinarem arròs en fesols i naps.

Vol rehabilitar la barraca dels besyayos.

Li enchisa l’arròs al forn.

== Bibliografia == 
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf Llenguavalenciana.com]

[[Categoria:Gramàtica]]