Edició de «Sigle d'Or valencià»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
{{Història de la Comunitat Valenciana}} | {{Història de la Comunitat Valenciana}} | ||
− | El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', | + | El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', es correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]]. |
− | Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. | + | Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. La immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'[[Aragó]] junt en la corona de [[Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa. |
− | Un atre important factor serà | + | Un atre important factor serà la [[inquisició]], que produïx la fugida de gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres. |
== Situació sociopolítica == | == Situació sociopolítica == | ||
− | Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, | + | Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, ya que qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent. |
− | Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com | + | Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com ''Taifa Balansiya'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències. |
− | També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com | + | També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com de les [[llengües romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]]. |
− | + | Després de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles. | |
− | Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou | + | Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou es veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), es conseguixen frenar eixes ambicions, ya que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguixc per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i el seu certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva pel [[Mediterràneu]]. |
− | En esta expansió el [[Regne de Valéncia]] va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com | + | En esta expansió el [[Regne de Valéncia]] va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com prova d'això tenim la relíquia del [[Sant Càliç]] que fon entregada com contraprestació per estes aportacions a l'[[Ajuntament de Valéncia]] i deixada en custòdia en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], segons el documents. |
− | Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia | + | Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen els estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la [[Granada]] àrap. |
− | La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del [[Túria]] | + | La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del [[Túria]] ya que no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que varen a contribuir al seu desenroll provenien de distints llocs com [[Gandia]], [[Villena]], ... |
− | També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents | + | També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es varen estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la [[Corona d'Aragó]]. |
− | El punt àlgit | + | El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que varen introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dona de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calabria, que varen conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en la perduda dels furs y drets valencians. |
==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes== | ==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes== | ||
− | El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com | + | El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó ([[1412]]), i el final de la [[guerra de les Germanies]] ([[1521]]), es coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes". |
− | La [[llengua valenciana]] és | + | La [[llengua valenciana]] és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que el restant de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>"Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" ([[Diputació de Valéncia]]. [[2007]]), [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Mª Teresa Puerto Ferré]]. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia</ref>. |
− | El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les bases per al floriment cultural i lliterari. | + | El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les bases per al floriment cultural i lliterari. |
− | La poesia va conseguir el cim del seu major esplendor. La Valéncia del [[sigle XV]] va reunir a un extraordinari grup de lliterats de totes les capes de l'aristocràcia valenciana, tenint com | + | La poesia va conseguir el cim del seu major esplendor. La Valéncia del [[sigle XV]] va reunir a un extraordinari grup de lliterats de totes les capes de l'aristocràcia valenciana, tenint com màxims exponents a [[Jordi Sant Jordi]] (cortesà), [[Ausias March]] (feudal), [[Joanot Martorell]] (cavalleresca), [[Roig de Corella]] i [[sor Isabel de Villena]] (urbana i clerical),... |
==Poesia== | ==Poesia== | ||
− | El [[sigle XV]] | + | El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a [[Espanya]] per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. |
− | En La Cort | + | En La Cort de [[Alfonso V]] el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que varen ser llegits i traduïts a la [[llengua valenciana]]. |
− | + | La influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la varen supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives. | |
− | Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana". | + | Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana". |
− | El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia | + | El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa" |
− | Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]] i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir l'escola d' | + | Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]] i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. |
===Els certàmens=== | ===Els certàmens=== | ||
− | La gran majoria de poetes d'esta época varen trobar en els coneguts com "[[certàmens]]" la | + | La gran majoria de poetes d'esta época varen trobar en els coneguts com "[[certàmens]]" la formula per a donar a conéixer les seues obres. |
− | Entre tots els certàmens organisats, el més nomenat fon el de | + | Entre tots els certàmens organisats, el més nomenat fon el de [[1474]] dedicat a la "Verge Maria", i en ell se varen reunir la flor i nata de la poesia valenciana del moment. L'organisador fon [[Bernat de Fenollar]]. |
− | Les poesies d'este certamen varen ser editades en el nom de "Els trobes de lahors de la Verge Maria" que fon el primer llibre imprés | + | Les poesies d'este certamen varen ser editades i en el nom de "Els trobes de lahors de la Verge Maria" que fon el primer llibre imprés a Espanya. |
===Poetes === | ===Poetes === | ||
− | La poesia és segurament el | + | La poesia és segurament el genere que va otorgar a la [[idioma valencià|llengua valenciana]] la seua categoria de llengua lliterària. Dels poetes del moment ademés dels nomenats podríem destacar innumerables com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcis Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]]... Fenollar i Gasull destacarien dins de la poessia satírica, atres com Escrivá o Vinyoles en els cançoners a l'estil de March. |
===Influencies=== | ===Influencies=== | ||
Llínea 74: | Llínea 74: | ||
El [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]] fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del [[sigle XIII]] . | El [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]] fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del [[sigle XIII]] . | ||
− | Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[ | + | Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausias March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra. |
− | La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme | + | La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme semblant al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de En [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del mon", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes varen permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]]. |
− | Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant. | + | Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant. |
− | Ademés del Tirant, Martorell | + | Ademés del Tirant, Martorell mos va deixar un relat inconclús titulat "[[Guillem de Vàroic]]", i que segons alguns estudiosos serviria d'inspiració per als primers capítuls de la seua obra cim, |
− | + | Editada per Joan Galba en [[1490]] diu: | |
− | + | {{cita|...El qual fon traduït de Anglés en Llengua portoguesa. E apres en vulgar valenciana pel magnifich: e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...}} | |
− | + | ==Literatura religiosa i didactica== | |
− | + | Els màxims representants de la lliteratura religiosa valenciana els trobem en el transite entre el [[sigle XIV]] i el XV ([[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], Canals,..) i ya entrat el XV tenim algunes figures destacables. | |
− | Els certàmens poètics "en laor de la Purísima i Immaculada Concepció" i "de la Mare de Deu Maria" desenrollats en el sigle XIV, seguixen al mateix nivell en el XV. Eren | + | En l'enet religiós i en el [[Regne de Valéncia]] en ebullició les traduccions del [[llatí]] a la llengua valenciana i atres llibres espirituals, estan a l'altura de la poessia i la narrativa. |
+ | |||
+ | Els certàmens poètics "en laor de la Purísima i Immaculada Concepció" i "de la Mare de Deu Maria" desenrollats en el sigle XIV, seguixen al mateix nivell en el XV. Eren acontecimentos socials on participaven poetes de distints llocs d'Espanya i Europa, com Castella, [[Mallorca]], Catalunya o [[Itàlia]]. | ||
===Obres=== | ===Obres=== | ||
Llínea 102: | Llínea 104: | ||
===Autors=== | ===Autors=== | ||
− | La figura més representativa és sense dubte [[Sor Isabel de Villena]], filla illegítima del marqués de [[Villena]] i educada en la cort de [[Maria de Castella]]. Als 15 anys va ingressar en el [[Real Monasteri de la | + | La figura més representativa és sense dubte [[Sor Isabel de Villena]], filla illegítima del marqués de [[Villena]] i educada en la cort de [[Maria de Castella]]. Als 15 anys va ingressar en el [[Real Monasteri de la Santissima Trinitat]] a on va arribar a ser abadesa. |
− | [[Bernat Fenollar|Fenollar]], | + | [[Bernat Fenollar|Fenollar]], Escrivá, [[Roiç de Corella|Roïç de Corella]], [[Jaume Gasull|Gasull]],... tenen buit en este apartat per les seues aportacions. |
==Lliteratura Satírica== | ==Lliteratura Satírica== | ||
Llínea 110: | Llínea 112: | ||
La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV. | La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV. | ||
− | Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana | + | Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada. |
− | + | Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt. | |
− | Ràpidament un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques | + | Ràpidament un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques |
===Autors i obres=== | ===Autors i obres=== | ||
Llínea 120: | Llínea 122: | ||
Novament trobem a Fenollar i Gasull, pero sense dubte, entre tots sobreeixí el mege valencià [[Jaume Roig]]. | Novament trobem a Fenollar i Gasull, pero sense dubte, entre tots sobreeixí el mege valencià [[Jaume Roig]]. | ||
− | * [[Bernat de Fenollar]]. "El procés dels olives" escrita conjuntament en Gasull tracta sobre l'amor senil. "Lo Somni de Joan Joan" és una burla dels costums femenins i a on | + | * [[Bernat de Fenollar]]. "El procés dels olives" escrita conjuntament en Gasull tracta sobre l'amor senil. "Lo Somni de Joan Joan" és una burla dels costums femenins i a on es tracta també l'amor en la madurea de la vida. Finalment en "La brama dels llauradors" satirisa el llenguage dels llauradors valencians i de la gent normal dins d'un corrent que pretenia polir les formes de parlar, esta obra fon molt representada fins al [[sigle XVI]], gojant de gran acceptació. |
− | * [[Jaume Roig]]. Este mege valencià conseguix alcançar el cim de les lletres valencianes. La seua obra esta plena de talent i genialitat va servir de model cultural durant décades. | + | * [[Jaume Roig]]. Este mege valencià conseguix alcançar el cim de les lletres valencianes. La seua obra esta plena de talent i genialitat va servir de model cultural durant décades. |
− | Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]] i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat. | + | Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]] i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat. |
− | En | + | En [[1460]] se va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]] durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dones", 16.359 versos parellats, en la llínea misògina satírica de la tradició cristià-musulmana. En l'Espill a soles dos dones se salven de la condena general, la seua dona [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]]. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...). |
L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides. | L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides. | ||
Llínea 133: | Llínea 135: | ||
El teatre valencià del Sigle d'Or seguix en la llínea de tota Europa i es desenrolla en l'àmbit religiós principalment. | El teatre valencià del Sigle d'Or seguix en la llínea de tota Europa i es desenrolla en l'àmbit religiós principalment. | ||
− | La [[catedral de Valéncia]] fon u dels principals centre dramàtics i ha conservat moltes peces teatrals que mostren l'evolució des de les simples cerimònies populars i folclòriques fins als misteris d'escenografia molt elaborada. | + | La [[catedral de Valéncia]] fon u dels principals centre dramàtics i ha conservat moltes peces teatrals que mostren l'evolució des de les simples cerimònies populars i folclòriques fins als misteris d'escenografia molt elaborada. |
− | Les representacions que es realisaven durant l'any eren innumerables i tradicionals, i les trobem a lo llarc de tota la geografia valenciana. | + | Les representacions que es realisaven durant l'any eren innumerables i tradicionals, i les trobem a lo llarc de tota la geografia valenciana. |
− | En el nort de [[Castelló]] destacarien les "santonadas", a Gandia "la Colometa" (tema pasqual), en atres llocs les celebracions processionals de la Festa de l'[[Àngel Custodi]]. | + | En el nort de [[Castelló]] destacarien les "santonadas", a Gandia "la Colometa" (tema pasqual), en atres llocs les celebracions processionals de la Festa de l'[[Àngel Custodi]]. |
− | Entre totes les representacions pronte varen | + | Entre totes les representacions pronte varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "[[Misteri d'Elig]]" que seguix representant-se, datat en el sigle XV... |
− | El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del [[sigle XIV]], especialment en commemoracions en honor dels reis. | + | El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del [[sigle XIV]], especialment en commemoracions en honor dels reis. |
− | Dins de l'àmbit del teatre satíric trobem "la festa del bisbetó" (sàtira sobre les jerarquies religioses) o "el joc del Pàsero" en sàtires que acaben en batalles campals. | + | Dins de l'àmbit del teatre satíric trobem "la festa del bisbetó" (sàtira sobre les jerarquies religioses) o "el joc del Pàsero" en sàtires que acaben en batalles campals. |
− | L'activitat teatral al màxim nivell en Llengua Valenciana | + | L'activitat teatral al màxim nivell en Llengua Valenciana per viuria fins a les [[Germanies]] , des d'este moment el teatre religiós fon capaç de mantindre els seus esquemes tradicionals pero el cortesà va començar a evolucionar influenciat pel castellà i l'italià. |
== Fets rellevants == | == Fets rellevants == | ||
− | *El primer llibre imprés en valencià | + | *El primer llibre imprés en valencià a Espanya es va realisar en [[Valéncia (ciutat)|Valencia]], açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula '''''[[Obres o trobes en lahors de la Verjurada Maria]] ''''' imprés l'any [[1474]]. |
*Àngels músics de la Catedral de Santa Maria en Valéncia, La Seu. | *Àngels músics de la Catedral de Santa Maria en Valéncia, La Seu. | ||
Llínea 155: | Llínea 157: | ||
=== Escritors === | === Escritors === | ||
* [[Jordi de Sant Jordi]] (13??. 1424) que seguix encara l'estil trobadoresc. | * [[Jordi de Sant Jordi]] (13??. 1424) que seguix encara l'estil trobadoresc. | ||
− | * [[ | + | * [[Ausias March]] (1397-1459), mestre de l'anàlisis introspectiva de l'home renaixentiste. |
− | * [[Joanot Martorell]], alba, en el seu ''[[Tirant lo Blanch]] '', de la novela moderna europea, en el pròlec del qual es destaca "'' | + | * [[Joanot Martorell]], alba, en el seu ''[[Tirant lo Blanch]] '', de la novela moderna europea, en el pròlec del qual es destaca "''M'atreviré expondre: no solament de llengua anglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació a on vaig nàixer i soc natural senet puxa alegrar...''". |
* [[Joan Roiç de Corella|Joan Roís de Corella]] (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit. | * [[Joan Roiç de Corella|Joan Roís de Corella]] (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit. | ||
− | * [[Jaume Roig]] (ca. 1400-1478), autor | + | * [[Jaume Roig]] (ca. 1400-1478), autor del ''[[Espill]] '' o ''[[Llibre dels dones]] '', i l'escola satírica valenciana. |
* [[Isabel de Villena|Sor Isabel de Villena]] (1430-1490), ploma intimista i tendra. | * [[Isabel de Villena|Sor Isabel de Villena]] (1430-1490), ploma intimista i tendra. | ||
− | * [[Sant Vicent Ferrer]] Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del [[ | + | * [[Sant Vicent Ferrer]] Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del [[Compromis de Casp]]. |
− | * [[Bonifaci Ferrer]]. Autor d'una traducció de la [[Bíblia]] a la llengua valenciana. Participà en el seu germà en el Compromis de Casp. | + | * [[Bonifaci Ferrer]]. Autor d'una traducció de la [[Bíblia]] a la llengua valenciana. Participà en el seu germà en el Compromis de Casp. |
− | * [[Jaume Gaçull]] Autor entre atres de [[Lo Somni de Joan Joan]] | + | *[[Jaume Gaçull]] Autor entre atres de [[Lo Somni de Joan Joan]] |
=== Pintura i escultura === | === Pintura i escultura === | ||
Llínea 170: | Llínea 172: | ||
* [[Damián Forment]] | * [[Damián Forment]] | ||
− | Este sigle, entre [[Edat | + | Este sigle, entre [[Edat Mijana]] i [[Renaiximent]], és vivificat per les seues relacions estretes en els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en [[Nàpols]] a on manté una Cort brillant, fins a la seua mort en [[1458]]. El seu fill [[Ferran II d'Aragó|Ferrando II]] li succeïx a Nàpols en el mateix brillantor. |
===Finances=== | ===Finances=== | ||
Llínea 189: | Llínea 191: | ||
*{{cita|"...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...". [[Joanot Martorell]] ([[1490]]) en su obra "[[Tirant lo Blanch]]"}} | *{{cita|"...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...". [[Joanot Martorell]] ([[1490]]) en su obra "[[Tirant lo Blanch]]"}} | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | *Riquer, M. de (1990): Joanot Martorell, ''Tibant el Blanco'', traducció castellana de 1511, Barcelona, Planeta. | ||
+ | *Vidal Jové, J. F. (1969): Joanot Martorell, ''Tirant el Blanch'', traducció espanyola, pròlec de Mario Vargas Llosa, Madrit, Aliança. | ||
+ | *Puerto Ferre, Teresa. El siglo de Oro de la Lengua Valenciana. Conferencia impartida en l'Universitat de Munich en 2009. | ||
+ | |||
+ | == Referencies == | ||
+ | <references /> | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 194: | Llínea 204: | ||
*[[Llengua Valenciana]] | *[[Llengua Valenciana]] | ||
*[[Cultura valenciana]] | *[[Cultura valenciana]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Llínea 212: | Llínea 210: | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
− | {{ | + | |
+ | {{Traduït de|es|Siglo_de_Oro_Valenciano}} | ||
[[Categoria:Lliteratura valenciana]] | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
− |