Edició de «Serapis»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
El deu patró d'Aleixandria va obtindre ràpidament un lloc destacat en el món grec. Les representacions humanes d'[[Isis]] i [[Horus]] varen ser fàcilment adaptades a l'imagineria grega, mentres que [[Anubis]] va ser acceptat gràcies a l'image clàssica grega del Porter. El cult de Serapis —junt en Isis, Horus i Anubis— es va propagar a lo llarc del món helenístic, alcançant també a [[Antiga Roma|Roma]]. A la seua volta, l'eixèrcit romà d'Alejandro Severo (qui apareix en algunes [[Moneda|monedes]] front a una image de Serapis) va dur el cult d'esta deitat fins als últims confines de l'Imperi. El cult de Serapis es va convertir aixina en un dels principals d'Occident, conservant popularitat fins als temps de Juliano l'apóstata. La destrucció del Serapeo d'Aleixandria i de la seua famosa image en l'any [[391]] d. C. o [[392]] d. C., despuix del decret de Teodosio, va marcar el decliu final del paganisme en tot l'Imperi. | El deu patró d'Aleixandria va obtindre ràpidament un lloc destacat en el món grec. Les representacions humanes d'[[Isis]] i [[Horus]] varen ser fàcilment adaptades a l'imagineria grega, mentres que [[Anubis]] va ser acceptat gràcies a l'image clàssica grega del Porter. El cult de Serapis —junt en Isis, Horus i Anubis— es va propagar a lo llarc del món helenístic, alcançant també a [[Antiga Roma|Roma]]. A la seua volta, l'eixèrcit romà d'Alejandro Severo (qui apareix en algunes [[Moneda|monedes]] front a una image de Serapis) va dur el cult d'esta deitat fins als últims confines de l'Imperi. El cult de Serapis es va convertir aixina en un dels principals d'Occident, conservant popularitat fins als temps de Juliano l'apóstata. La destrucció del Serapeo d'Aleixandria i de la seua famosa image en l'any [[391]] d. C. o [[392]] d. C., despuix del decret de Teodosio, va marcar el decliu final del paganisme en tot l'Imperi. | ||
| − | Serapis va ser adorat, principalment, com a deu de la curació. Els seus temples estaven vinculats a concorreguts oràculs que interpretaven els somis. | + | Serapis va ser adorat, principalment, com a deu de la curació. Els seus temples estaven vinculats a concorreguts oràculs que interpretaven els somis. |
== Referències == | == Referències == | ||