Edició de «Segon bieni de la Segona República Espanyola»

El '''segon bieni de la Segona República Espanyola''', també cridat '''bieni rectificador''', '''bieni conservador''' o '''bieni contrarreformista''', denominat també '''bieni negre''' per les esquerres republicanes, constituïx el periodo de la [[Segona República Espanyola|II República]] comprés entre les eleccions generals de [[novembre]] de [[1933]] i les de [[febrer]] de [[1936]] durant el que varen governar els partits de centre-dreta republicana encapçalats pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]], aliats en la dreta catòlica de la [[CEDA]] i del [[Partit Agrari Espanyol|Partit Agrari]], primer des del parlament i despuix participant en el govern. Precisament l'entrada de la CEDA en el govern en [[octubre]] de l'any [[1934]] va desencadenar el fet més important del periodo: la [[Revolució d'octubre de 1934]], una fracassada insurrecció socialista que a soles es va consolidar en Astúries durant un parell de semanes (l'únic lloc a on també va participar la [[Confederació Nacional del Treballe|CNT]]) encara que finalment també va ser sofocada per l'intervenció de l'eixèrcit ([[Revolució d'Astúries]]). 

A diferència de la relativa estabilitat política del [[primer bieni]] (en els dos governs presidits per [[Manuel Azaña]]), el segon va ser un periodo en que els governs presidits pel [[Partit Republicà Radical]] varen tindre un promig de tres mesos de vida (es varen formar 8 governs en dos anys) i es varen tandejar tres presidents distints ([[Alejandro Lerroux]], [[Ricardo Samper]] i [[Joaquín Chapaprieta]]), i encara varen durar menys els dos últims governs del bieni, els presidits pel «centriste» [[Portela Valladares]].

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola| ]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 1:		Llínea 1:
−	El '''segon bieni de la Segona República Espanyola''', també ~~nomenat~~ '''bieni rectificador''', '''bieni conservador''' o '''bieni contrarreformista''', denominat també '''bieni negre''' per les esquerres republicanes, constituïx el periodo de la [[Segona República Espanyola\|II República]] comprés entre les eleccions generals de [[novembre]] de [[1933]] i les de [[febrer]] de [[1936]] durant el que varen governar els partits de centre-dreta republicana encapçalats pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]], aliats en la dreta catòlica de la [[CEDA]] i del [[Partit Agrari Espanyol\|Partit Agrari]], primer des del parlament i despuix participant en el govern. Precisament l'entrada de la CEDA en el govern en [[octubre]] de l'any [[1934]] va desencadenar el fet més important del periodo: la [[Revolució d'octubre de 1934]], una fracassada insurrecció socialista que a soles es va consolidar en Astúries durant un parell de semanes (l'únic lloc a on també va participar la [[Confederació Nacional del Treballe\|CNT]]) encara que finalment també va ser sofocada per l'intervenció de l'eixèrcit ([[Revolució d'Astúries]]).	+	El '''segon bieni de la Segona República Espanyola''', també cridat '''bieni rectificador''', '''bieni conservador''' o '''bieni contrarreformista''', denominat també '''bieni negre''' per les esquerres republicanes, constituïx el periodo de la [[Segona República Espanyola\|II República]] comprés entre les eleccions generals de [[novembre]] de [[1933]] i les de [[febrer]] de [[1936]] durant el que varen governar els partits de centre-dreta republicana encapçalats pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]], aliats en la dreta catòlica de la [[CEDA]] i del [[Partit Agrari Espanyol\|Partit Agrari]], primer des del parlament i despuix participant en el govern. Precisament l'entrada de la CEDA en el govern en [[octubre]] de l'any [[1934]] va desencadenar el fet més important del periodo: la [[Revolució d'octubre de 1934]], una fracassada insurrecció socialista que a soles es va consolidar en Astúries durant un parell de semanes (l'únic lloc a on també va participar la [[Confederació Nacional del Treballe\|CNT]]) encara que finalment també va ser sofocada per l'intervenció de l'eixèrcit ([[Revolució d'Astúries]]).

	A diferència de la relativa estabilitat política del [[primer bieni]] (en els dos governs presidits per [[Manuel Azaña]]), el segon va ser un periodo en que els governs presidits pel [[Partit Republicà Radical]] varen tindre un promig de tres mesos de vida (es varen formar 8 governs en dos anys) i es varen tandejar tres presidents distints ([[Alejandro Lerroux]], [[Ricardo Samper]] i [[Joaquín Chapaprieta]]), i encara varen durar menys els dos últims governs del bieni, els presidits pel «centriste» [[Portela Valladares]].		A diferència de la relativa estabilitat política del [[primer bieni]] (en els dos governs presidits per [[Manuel Azaña]]), el segon va ser un periodo en que els governs presidits pel [[Partit Republicà Radical]] varen tindre un promig de tres mesos de vida (es varen formar 8 governs en dos anys) i es varen tandejar tres presidents distints ([[Alejandro Lerroux]], [[Ricardo Samper]] i [[Joaquín Chapaprieta]]), i encara varen durar menys els dos últims governs del bieni, els presidits pel «centriste» [[Portela Valladares]].