Edició de «Santiago Grisolía»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Santiago Grisolía García''' ([[Valéncia]], 6 de giner de [[1923]]), és un bioquímic [[Valencians|valencià]] d'ideologia propenca al [[Pancatalanisme|pancatalanisme]]. Santiago Grisolía ostenta el títul de Marqués de Grisolía i és el president del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) des de l'any [[1996]], nomenat per [[Eduardo Zaplana]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | '''Santiago Grisolía García''' ([[Valéncia]], | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixcut el 6 de giner de l'any 1923 en la ciutat de Valéncia, es llicencià en Medicina per l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1944]]. Despuix d'obtindre el seu doctorat en [[Madrit]] en | + | Naixcut el 6 de giner de l'any 1923 en la ciutat de Valéncia, es llicencià en Medicina per l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1944]]. Despuix d'obtindre el seu doctorat en [[Madrit]] en [[1949]], àmplia els seus estudis en els [[Estats Units]] en l'Universitat de Nova York, baix la supervisió de [[Severo Ochoa]]. En esta universitat inicia les seues investigacions en fixació de l'anhídrit carbònic, tema en el que va seguir treballant el restant de la seua vida. |
| − | Ha publicat més de 400 treballs científics, i al voltant de 30 artículs divulgatius, desenrollant, aixina mateix, una ingent llabor docent i investigadora en el transcurs de molts anys en diversos | + | Ha publicat més de 400 treballs científics, i al voltant de 30 artículs divulgatius, desenrollant, aixina mateix, una ingent llabor docent i investigadora en el transcurs de molts anys en diversos paisos [[Europa|europeus]] i d'[[Amèrica]]. Professor de bioquímica i biologia de l'Universitat de [[Kansas]], [[Chicago]] i [[Wisconsin]], àmplia les seues investigacions sobre el cicle de la urea, demostrant com la citrulina és un intermediari d'este cicle. |
| − | Creador i secretari de la Fundació Valenciana d'Estudis Alvançats i màxim impulsor dels actuals [[ | + | Creador i secretari de la Fundació Valenciana d'Estudis Alvançats i màxim impulsor dels actuals [[Premis Rei Jaume I]], va rebre la Medalla d'Or al Mèrit d'Investigació i Educació Universitària pel Ministeri de Ciència i Innovació en l'any [[2011]]. President del Comité Científic de Coordinació del Proyecte Genoma Humà per la [[Unesco]], és vicepresident del Patronat del Centre d'Investigació Príncip Felip, i assessor del President de la [[Generalitat Valenciana]] per a Ciència i Tecnologia. Presidix el Consell Valencià de Cultura des de l'any 1996 i els Consells assessores de l'[[Universitat Internacional Menéndez i Pelayo de Valéncia]] i dels Museus de Ciències de [[Conca]] i de [[Valéncia]]. |
En l'any [[1990]] fon guardonat, junt en Salvador Moncada, en el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] d'Investigació Científica i Tècnica per la seua llabor científica en l'àrea de la bioquímica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat en el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines. En l'any [[2010]] li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit en l'Investigació i en l'Educació Universitària. | En l'any [[1990]] fon guardonat, junt en Salvador Moncada, en el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] d'Investigació Científica i Tècnica per la seua llabor científica en l'àrea de la bioquímica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat en el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines. En l'any [[2010]] li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit en l'Investigació i en l'Educació Universitària. | ||
| − | És membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts, acadèmic d'honor de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya, membre fundador del Colege Lliure d'Emèrits i Doctor Honoris causa per les Universitats de [[Salamanca]], [[Barcelona]], Valéncia, [[Madrit]], [[Lleó]], [[País Vasc]], [[Siena]], [[ | + | És membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts, acadèmic d'honor de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya, membre fundador del Colege Lliure d'Emèrits i Doctor Honoris causa per les Universitats de [[Salamanca]], [[Barcelona]], Valéncia, [[Madrit]], [[Lleó]], [[País Vasc]], [[Siena]], [[Florència]], Kansas, [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Universitat Politècnica de Valéncia]], Universitat de [[Lisboa]], [[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] i de l'Universitat de Castella-la Mancha. El 2 de març de [[2018]] se li concedix la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 38: | Llínea 27: | ||
* Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (1998). ''Violencia, televisión y cine''. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7465-9. | * Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (1998). ''Violencia, televisión y cine''. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7465-9. | ||
* Grisolía, Santiago (2006). ''Vivir para la ciencia''. Institución Alfonso el Magnánimo (Valencia). ISBN: 978-84-7822-475-3. | * Grisolía, Santiago (2006). ''Vivir para la ciencia''. Institución Alfonso el Magnánimo (Valencia). ISBN: 978-84-7822-475-3. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Grisol%C3%ADa Santiago Grisolía en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Grisol%C3%ADa Santiago Grisolía en Wikipedia] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||