Edició de «Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'',  ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]],  [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).
+
'''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo''', ''vescomtesa de Jorbalán'',  ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] [[Valéncia]],  [[24 d'agost]] de [[1865]]), elevada als altars com '''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament'''.
 +
 
 +
Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).  
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
Llínea 5: Llínea 7:
 
===Infància i joventut===
 
===Infància i joventut===
  
Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.
+
Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer a Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots van morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.
  
 
===Fundadora de les Adoratrius===
 
===Fundadora de les Adoratrius===
  
Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]],  deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra,  sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim  Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.
+
Després d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencia de l'alifac de la [[prostitució]], i en l'abril de [[1845]], funda un colege per a redimir les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]],  deixa el lux de la cort de [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Després de grans dificultats, per a [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra,  sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim  Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ([[1865]]). En l'agost de 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.
  
 
==Apostolat social==  
 
==Apostolat social==  
Llínea 20: Llínea 22:
 
==Elevació als altars==
 
==Elevació als altars==
  
En l'any [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants.
+
En [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants.
En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.
+
En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan van ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 
*[http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]
 
*[http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]
  
[[Categoria:Biografies]]
+
[[Categoria:Vescomtes d'Espanya]]
[[Categoria:Religió]]
+
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
[[Categoria:Catolicisme]]
 
[[Categoria:Sants]]
 
 
[[categoria:Sants catòlics]]
 
[[categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
 
[[Categoria:Vescomtes d'Espanya]]
 
 
[[Categoria:Fundadors d'una orde o congregació catòlica romana]]
 
[[Categoria:Fundadors d'una orde o congregació catòlica romana]]
 +
[[Categoria:Madrilenys]]
 
[[Categoria:Valéncia]]
 
[[Categoria:Valéncia]]
 +
[[categoría:Religió]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!