Edició de «Sant Vicent Màrtir»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Vicente de Zaragoza (School of Francisco Ribalta) XVII century.jpeg|thumb|right|Sant Vicent Màrtir en la presó. Escola de Francesc Ribalta, sigle XVII]] | [[File:Vicente de Zaragoza (School of Francisco Ribalta) XVII century.jpeg|thumb|right|Sant Vicent Màrtir en la presó. Escola de Francesc Ribalta, sigle XVII]] | ||
− | ''Vicent, el Victoriós'' ([[Osca]] o [[Saragossa]], ¿? - | + | ''Vicent, el Victoriós'' ([[Osca]] o [[Saragossa]], ¿? - [[Valéncia]], [[304]]) fon u del tres grans diaques que varen donar la seua vida per Crist. En [[Sant Llorenç|Llorenç]] i [[Sant Esteve|Esteve]] —Corona, Llorer i Victòria— forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes. |
Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic". | Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic". | ||
− | |||
− | |||
Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica en [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a Saragossa, la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra. | Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica en [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a Saragossa, la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra. | ||
Llínea 12: | Llínea 10: | ||
En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a [[Saragossa]], mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques. | En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a [[Saragossa]], mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques. | ||
− | Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: | + | Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: "T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que a soles està subjecte a Deu". |
− | |||
− | |||
Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames. | Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames. | ||
Llínea 20: | Llínea 16: | ||
Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Despuix presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist. | Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Despuix presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist. | ||
− | Dacià mana curar | + | Dacià mana curar el màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero apenes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicent vola al paraís. Era el més de giner de l'any [[304]]. Ordena Dacià mutilar el cos i tirar-lo al mar. Pero més piadoses les onades, lo tornen a terra per a proclamar davant del món el triumfo de ''Vicent l'Invicte''. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat. |
− | |||
− | |||
'''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]). | '''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]). | ||
Llínea 29: | Llínea 23: | ||
El [[22 de giner]] es celebra la festivitat de Sant Vicent màrtir en la ciutat de Valéncia, seria molt emotiu recordar que en l'any [[300]] de la nostra era, en una ciutat nomenada Valéncia hi havia un sant que fon martirisat fins a la mort, i al que els valencians li nomenaven llavors, "Vicent, el de la Roqueta". Una prova més de l'[[idioma valencià]]. | El [[22 de giner]] es celebra la festivitat de Sant Vicent màrtir en la ciutat de Valéncia, seria molt emotiu recordar que en l'any [[300]] de la nostra era, en una ciutat nomenada Valéncia hi havia un sant que fon martirisat fins a la mort, i al que els valencians li nomenaven llavors, "Vicent, el de la Roqueta". Una prova més de l'[[idioma valencià]]. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |