Edició de «Salvador Guinot Vilar»

{{Biografia|
| nom = Salvador Guinot Vilar 
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Escritor i polític. 
| data_naix = 31 de decembre de [[1866]] 
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 30 de juliol de [[1944]]
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Salvador Guinot Vilar''' ([[Castelló de la Plana]], [[31 de decembre]] de [[1866]] - † [[30 de juliol]] de [[1944]]) fon un escritor i polític [[Valencians|valencià]]. A sovint va utilisar el pseudònim de '''Joan de Vicenta'''.

== Biografia ==

Salvador Guinot naix en una casa del carrer Major de Castelló de la Plana, prop del portal de l'Om (Olm), fill de Joan de Cecilia i Vicenta, descendents de dos famílies de tradició llauradora. Salvador, de salut delicada, passà moltes hores entre llibres, fon sobreixent en els estudis. Estudià bachillerat en l'antic Institut del carrer Major, del que posteriorment sería professor de llengua i lliteratura castellanes entre els anys [[1893]] i [[1939]].

Es trasllada a [[Madrit]] per a estudiar Filosofia i Lletres, a on és discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo]], qui li va introduir en l'estudi dels clàssics de la lliteratura migeval i de l'antiguetat grega i llatina. Esta formació li porta a l'estudi dels clàssics migevals valencians. És en Madrit a on escriu relats de tipo costumiste com ''Els Reis se'n van'' i ''Guardant el melonar''.

Es casà en Joaquima Vicent Fabregat (filla del banquer i fundador del [[Banc de Castelló]], Joaquim Vicent)  i del seu matrimoni no naix cap fill.

En l'any [[1893]] se convertix en professor de llengua i lliteratura castellanes de l'Institut de Castelló, càrrec que ocupà fins a l'any [[1939]]. 

En l'any [[1900]] es publica en la ciutat de Valéncia la seua obra més coneguda ''Capolls mustigats. Aplec de contalles de la meua tèrra'', una colecció de relats breus que cinc anys més tart se reeditarà en Barcelona baix el títul de ''Escenes castellonenques''. La seua obra lliterària continua en la narració ''Anyor'' ([[1913]]). A partir d'eixe moment publica obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], reeditant ''El Parlament en casa de Berenguer Mercader'' i ''Tragèdia de Caldesa'' de [[Joan Roiç de Corella]], aixina com el ''Vocabulari'' de [[Joan de Resa]]. 

Una atra de les vertens més conegudes d'ell fon la seua vocació política. Salvador Guinot fon membre del Partit Conservador i fundador del Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana junt al jesuïta i tio d'ell, Antoni Vicent. En l'any [[1907]] es convertix en diputat al Congrés pel districte de Llucena i poc despuix seria nomenat alcalde de Castelló, en dos ocasions, [[1907]] i de [[1924]] a [[1928]]. Inclús arribà a ser president de la [[Diputació de Castelló]] entre [[1930]] i [[1931]] del Partit Conservador. També fon president de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat i de la Junta d'Aigües de La Plana. 

En materia cultural n'hi ha que destacar la consolidació de la Banda Municipal, la creació de la Biblioteca Municipal i la fundació del Círcul Artístic de Castelló. Lo més destacat fon la creació en [[1919]] de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). 

Salvador Guinot seria un dels 51 firmants del document titulat ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'', conegut popularment com a ''[[Normes de Castelló]]'' o del 32.

Salvador Guinot fallí el 30 de juliol de [[1944]] en la seua ciutat natal, als 78 anys. En vida llegà la seua biblioteca personal a la ciutat de Castelló. Com a fill ilustre de Castelló se li ha dedicat un carrer que creua la Gran Via Tárrega-Monteblanco.

== Lliteratura ==

En Madrit escriu els seus primers relats breus: ''Els Reis se'n van'' i ''Guardant el melonar'', d'ambient costumiste.

En l'any [[1900]] es publica en [[Valéncia]] la seua obra més important, ''Capolls mustigats'', una colecció de sis relats breus. Esta obra, a través de [[Josep Ribelles Comín]], fon reeditada en [[1905]] en [[Barcelona]] per l'Editorial l'Avenç baix el títul ''Escenes castellonenques''. La seua obra lliterària es tanca en la narració ''Anyor'' ([[1913]]). A partir d'este moment va publicar només obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], reeditant el ''Parlament en casa de Berenguer Mercader'' i la ''Tragèdia de Caldesa'', de [[Joan Roís de Corella]] aixina com el ''Vocabulari'' de [[Joan de Resa]].

== Política ==

Políticament, Salvador Guinot fon d'ideologia conservadora i d'adscripció [[Antonio Maura|maurista]], sent membre del Partit Conservador, del que va ser responsable provincial. Fon un defensor de les doctrines socials del seu tio, el jesuïta Antoni Vicent, en el qual va fundar el Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana.

En les eleccions de l'any [[1907]] fon diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] pel districte de [[Llucena]] i president de la [[Diputació de Castelló|Diputació Provincial de Castelló]] entre [[1930]] i [[1931]]. També fon Alcalde de Castelló de la Plana en dos ocasions la primera, des de [[febrer]] a [[juny]] de [[1907]], i la segona de [[giner]] de [[1925]] a giner de [[1927]], substituint en esta segona a Francisco Ruiz Cazador, i sent predecessor en el càrrec de Norberto Ferrer Calduch. Sent alcalde, inicià diverses iniciatives culturals, com la consolidació de la [[Banda Municipal de Castelló|Banda Municipal]] o la creació d'una [[Biblioteca Municipal de Castelló|Biblioteca Municipal]]. Va fundar el Círcul Artístic de Castelló i en l'any [[1919]], la [[Societat Castellonenca de Cultura]]. Guinot fon un d'els que varen firmar les [[Normes de Castelló]] en [[1932]], junt en 51 firmants més. Va llegar en vida la seua biblioteca personal a la ciutat de Castelló.

Salvador Guinot fon contemporàneu i amic del gran patrici castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]].

== Obres ==

*''Capolls mustigats'' (Valéncia, 1900), reeditada l'any [[1905]] en Barcelona com ''Escenes castellonenques''
*''El poeta Jaime Gazull. Estudio bio-bibliográfico y crítico''
*''Fuentes literarias de la lengua valenciana''
*''Lo renaiximent valencià''

Salvador Guinot feu el pròlec de l'impressió del [[sigle XX]] de l'obra ''Vocabulari Valencià-Castellà'' de Joan de Resa, pseudònim d'[[Honorat Joan]] ([[sigle XVI]]), publicada l'any [[1555]] per a la millor comprensió dels castellans de les obres d'[[Ausias March]], que varen ser publicades en [[Valladolit]] en l'any [[1555]], en [[llengua valenciana]].

== Referències ==

* ''Salvador Guinot, entre la política y la cultura'' per Patricia Mir Soria (''Castelló al mes'', juny 2013)  

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Guinot_Vilar Salvador Guinot en Wikipedia]
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Salvador%20Guinot%20Vilar.pdf Salvador Guinot. Alcalde y notable patricio castellonense - Salvador Bellés - Repositori UJI]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]