Edició de «Rudyard Kipling»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | {{ | + | {{en desenroll}} |
{{Infobox escritor | {{Infobox escritor | ||
| nom = Rudyard Kipling [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]] | | nom = Rudyard Kipling [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]] | ||
Llínea 24: | Llínea 24: | ||
| influenciada = | | influenciada = | ||
| premis = Premi Nobel de Lliteratura (1907) | | premis = Premi Nobel de Lliteratura (1907) | ||
− | | | + | | signatura = Rudyard Kipling signature.svg |
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
− | '''Joseph Rudyard Kipling''' ([[Bombai]], [[30 de decembre]] de [[1865]] - | + | '''Joseph Rudyard Kipling''' ([[Bombai]], [[30 de decembre]] de [[1865]]-[[Londres]], [[18 de giner]] de [[1936]]) fon un [[escritor]] i [[poeta]] [[Imperi britànic|britànic]] naixcut en l'[[Índia]]. [[Autor]] de [[relat]]s, [[conte]]s infantils, [[Novela|noveliste]] i [[poeta]]. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del [[imperialisme]] [[occidental]], aixina com pels seus contes infantils. |
− | Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats ''The Jungle Book'' (''El llibre de la selva'', [[1894]]), la novela d'espionage ''Kim'' ([[1901]]), el relat curt ''The Man Who Would Be King'' (''L'home que pogué ser rei'', [[1888]]), publicat originalment en el volum ''The Phantom Rickshaw'', o els poemes ''Gunga Din'' ([[1892]]) i ''If—'' (''Si...'', [[1895]]). Ademés | + | Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats ''The Jungle Book'' (''El llibre de la selva'', [[1894]]), la novela d'espionage ''Kim'' ([[1901]]), el relat curt ''The Man Who Would Be King'' (''L'home que pogué ser rei'', [[1888]]), publicat originalment en el volum ''The Phantom Rickshaw'', o els poemes ''Gunga Din'' ([[1892]]) i ''If—'' (''Si...'', [[1895]]). Ademés varies de les seues obres han segut portades al cine. |
En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data. | En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data. | ||
− | |||
− | |||
== Vida == | == Vida == | ||
Llínea 42: | Llínea 40: | ||
[[Image:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia]] | [[Image:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia]] | ||
− | Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com ''Lorne Lodge'' en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia ''Alguna cosa de mi mateix'', publicat | + | Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com ''Lorne Lodge'' en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia ''Alguna cosa de mi mateix'', publicat després de la seua mort en [[1937]]. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de [[nadal]] en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste [[Edward Burne-Jones]], en sa casa «The Grange» en [[Fulham]], [[Londres]], que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de [[1877]], Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge. |
− | En [[1878]], ingressà en l'United Service College, una escola de [[Devonshire]], creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, ''La llum que s'apaga'' ([[1891]]). Cap a el final de la seua | + | En [[1878]], ingressà en l'United Service College, una escola de [[Devonshire]], creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, ''La llum que s'apaga'' ([[1891]]). Cap a el final de la seua estancia en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una [[beca]] en [[Oxford]], i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;<ref name="Gilmour, David. 2002."/> per tant son pare li conseguí un ofici en [[Lahore]] (en l'actual [[Pakistan]]) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore<ref>[http://www.nca.edu.pk/ National College of Arts, Lahore]</ref> i guardia del [[Museu de Lahore]]. Kipling fon assistent editor d'un menut [[Periòdic (publicació)|periòdic]] local, ''La Gasseta Civil i Militar''. Se dirigí cap a l'Índia el [[2 de setembre]] de [[1882]] i aplegà a Bombai el [[20 d'octubre]] del mateix any. |
=== Acostament a la lliteratura === | === Acostament a la lliteratura === | ||
− | La ''Gasseta Civil i Militar'' en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en [[Nadal]] i [[Pasqua]]. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En [[1886]], publicà la seua primera colecció de versos, ''Cantineles departamentals''. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara | + | La ''Gasseta Civil i Militar'' en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en [[Nadal]] i [[Pasqua]]. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En [[1886]], publicà la seua primera colecció de versos, ''Cantineles departamentals''. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara menuts contes, que serien inclosos en el periòdic.<ref name = Rutherford>Rutherford, Andrew. 1987. General Preface to Oxford World's Classics Editions of Rudyard Kipling, in "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," by Rudyard Kipling. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5.</ref> |
[[Image:Plaintalesfromthehills1888.jpg|thumb|200px|left|Primera edició: ''Contes dels tossals'', 1888]] | [[Image:Plaintalesfromthehills1888.jpg|thumb|200px|left|Primera edició: ''Contes dels tossals'', 1888]] | ||
Mentres tant, en l'estiu de [[1883]], per primera volta Kipling visità Simla (actual [[Shimla]]). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un [[Pintura al fresc|fresc]] en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de [[1885]] fins [[1888]]; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la ''Gasseta''.<ref name = Rutherford/> | Mentres tant, en l'estiu de [[1883]], per primera volta Kipling visità Simla (actual [[Shimla]]). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un [[Pintura al fresc|fresc]] en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de [[1885]] fins [[1888]]; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la ''Gasseta''.<ref name = Rutherford/> | ||
− | De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la ''Gasseta'' entre novembre de [[1886]] i el juny de [[1887]]. Una part important d'eixes històries foren incloses en ''Contes dels tossals'', la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en [[Calcuta]] en giner de [[1888]], un | + | De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la ''Gasseta'' entre novembre de [[1886]] i el juny de [[1887]]. Una part important d'eixes històries foren incloses en ''Contes dels tossals'', la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en [[Calcuta]] en giner de [[1888]], un mes després de que complira els 22 anys. En novembre de 1887, fon transferit a un periòdic germà de la ''Gasseta'', pero més important: ''El Pioner'', en [[Allahabad]], en les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh|Provincies Unides]]. Pero les seues ansies per escriure no foren asseciades i creixien freneticament, i durant el següent any publicà sis coleccions d'històries curtes: ''Tres soldats'', ''L'història de Gadbys'', ''En blanc i negre'','' Baix el Deodar'', ''El fantasma Jinrikisha'', i ''Wee Willie Winkie'', en un total de 41 contes. Ademés, com [[corresponsal]] de ''El Pioner'' en la regió occidental de [[Rajputana]], escrigué molts bosquejos que més tart foren arreplegats en ''Letters of Marque'' i publicats en ''D'un mar a atre''.<ref name = Rutherford/> |
[[Image:Kipling soldiers three.gif|thumb|150px|Portada de ''Tres soldats'']] | [[Image:Kipling soldiers three.gif|thumb|150px|Portada de ''Tres soldats'']] | ||
Llínea 59: | Llínea 57: | ||
El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses. | El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses. | ||
− | Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], | + | Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], després cap a l'est a [[Omaha (Nebraska)|Omaha]], [[Nebraska]] i [[Chicago]], [[Illinois]]; després se quedà un temps en [[Iindian Village]], en el riu [[Monongahela]]; i finalment fon a [[Elmira]], en [[Nova York]], a on trobà a [[Mark Twain]], en acabar lo qual creuà el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a [[Liverpool]] en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el mon lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.<ref name = Rutherford/> |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Obres == | == Obres == | ||
− | Les obres més importants de Rudyard Kipling | + | Les obres més importants de Rudyard Kipling son: |
{| class="wikitable"!Obra !!Publicat en!!Tipo d'Obra | {| class="wikitable"!Obra !!Publicat en!!Tipo d'Obra | ||
|- | |- | ||
Llínea 203: | Llínea 142: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | * [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Rudyard_Kipling Rudyard Kipling]''' | |
− | |||
− | * [ | ||
{{Successió | {{Successió | ||
Llínea 221: | Llínea 153: | ||
}} | }} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Novelistes]] | [[Categoria:Novelistes]] | ||
[[Categoria:Poetes]] | [[Categoria:Poetes]] | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Premi Nobel]] |