Edició de «Romanticisme»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Caspar David Friedrich 032.jpg|thumb|250px|right|Pintura "[[Der Wanderer über dem Nebelmeer]]", del romàntic [[Caspar David Friedrich]].]]
 
[[Image:Caspar David Friedrich 032.jpg|thumb|250px|right|Pintura "[[Der Wanderer über dem Nebelmeer]]", del romàntic [[Caspar David Friedrich]].]]
El '''Romanticisme''' com a moviment cultural i polític s'originà en [[Alemanya]] a final del [[sigle XVIII]], inicialment com a moviment lliterari pero que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem vore com una reacció al [[racionalisme]] de l'[[Ilustració]] i el [[neoclassicisme]], donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador en les convencions socials de l'época és inqüestionable. La seua característica fonamental és la ruptura en la tradició, en l'orde i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.  
+
El '''Romanticisme''' com a moviment cultural i polític s'originà en [[Alemanya]] a final del [[segle XVIII]], inicialment com a moviment lliterari pero que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem vore com una reacció al [[racionalisme]] de la [[Ilustració]] i el [[neoclassicisme]], donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador en les convencions socials de l'época és inqüestionable. La seua característica fonamental és la ruptura en la tradició, en l'orde i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.  
  
Busca constantment la [[llibertat]] autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalea, la vida i l'home mateix, este moviment artístic és molt heterogéneu i es presenta de manera diferent i singular en cada país a on se desenrolla; inclús dins d'una mateixa nació es desenrollen diferents tendències que es proyecten també en totes les arts.
+
Busca constantment la [[llibertat]] autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalea, la vida i l'home mateix, este moviment artístic és molt heterogeneu i es presenta de manera diferent i singular en cada país a on es desenrolla; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenrollen diferents tendències que es proyecten també en totes les arts.
  
Encara que es va desenrollar fonamentalment en la primera mitat del [[sigle XIX]], i es va estendre d'Alemanya a [[Anglaterra]], [[França]], [[Itàlia]], [[Espanya]], [[Rússia]], [[Polònia]], [[Estats Units]] i les jóvens repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment se fragmentà i va anar evolucionant en diverses corrents, com el [[Parnassianisme]], el [[Simbolisme]], el [[Decadentisme]] o el [[Prerafaelitisme]], englobades totes elles dins la denominació general de [[Post-romanticisme]], una derivació del qual va ser el nomenat [[Modernisme]] hispanoamericà, espanyol i català. Les aportacions fonamentals del romanticisme varen ser en els camps de la [[lliteratura]], la [[ballet|dansa]], la [[música]] i la [[pintura]]. Posteriorment, una de les corrents vanguardistes del [[sigle XX]], el [[Surrealisme]], portà a l'extrem els postulats romàntics.
+
Tot i que es va desenrollar fonamentalment em la primera mitat del [[segle XIX]], i es va estendre des d'Alemanya a [[Anglaterra]], [[França]], [[Itàlia]], [[Espanya]], [[Rússia]], [[Polònia]], [[Estats Units]] i les jòvens repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diverses corrents, com el [[Parnassianisme]], el [[Simbolisme]], el [[Decadentisme]] o el [[Prerafaelitisme]], englobades totes elles dins la denominació general de [[Post-romanticisme]], una derivació del qual va ser-hi el nomenat [[Modernisme]] hispanoamericà, espanyol i català. Les aportacions fonamentals del romanticisme varen ser en els camps de la [[lliteratura]], la [[ballet|dansa]], la [[música]] i la [[pintura]]. Posteriorment, una de les corrents vanguardistes del [[segle XX]], el [[Surrealisme]], portà a l'extrem els postulats romàntics.
  
El [[sigle XVIII]] havia portat moltes renovacions polítiques en Espanya. Pero als impulsos reformistes s´oposaven els sectors tradicionalistes del país. Naixeran aixina les nomenades "dos Espanyes", una de conservadora i una atra de lliberal.
+
El [[segle XVIII]] havia portat moltes renovacions polítiques en Espanya. Pero als impulsos reformistes s´oposaven els sectors tradicionalistes del país. Naixeran aixina les nomenades "dos Espanyes", una conservadora i una atra lliberal.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.xtec.cat/~sargemi/moviment/romantic.htm Romanticisme]: pàgina web dedicada al Romanticisme musical
 
* [http://www.xtec.cat/~sargemi/moviment/romantic.htm Romanticisme]: pàgina web dedicada al Romanticisme musical
 
* [http://www.poetseers.org/the_romantics/ Els poetes romàntics]
 
* [http://www.poetseers.org/the_romantics/ Els poetes romàntics]
* [http://etext.lib.virginia.edu/cgi-local/DHI/dhi.cgi?id=dv4-26 Diccionari de l'història de les idees - el romanticisme]
+
* [http://etext.lib.virginia.edu/cgi-local/DHI/dhi.cgi?id=dv4-26 Diccionari de la història de les idees - el romanticisme]
 
* [http://etext.lib.virginia.edu/cgi-local/DHI/dhi.cgi?id=dv4-27 Les idees polítiques del romanticisme]
 
* [http://etext.lib.virginia.edu/cgi-local/DHI/dhi.cgi?id=dv4-27 Les idees polítiques del romanticisme]
  
 
[[Categoria:Romanticisme| ]]
 
[[Categoria:Romanticisme| ]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!