Edició de «Roger de Lauria»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Cocentaina]], [[Regne de Valéncia]] | | lloc_mort = [[Cocentaina]], [[Regne de Valéncia]] | ||
}} | }} | ||
| − | + | Ruggero di Lauria i d'Amichi, conegut com a '''Roger de Lauria''', de Llòria, de Loria o de Llúria ([[Lauria]], [[Itàlia]], [[17 de giner]] de [[1245]] - [[Cocentaina]], [[19 de giner]] de [[1305]]) fon un marí i militar procedent del sur de la península itàlica al servici de la [[Corona d'Aragó]]. | |
Encara que italià de naiximent, Roger de Lauria, va servir i va honrar d'excelent manera a la Corona d'Aragó i a tres monarques aragonesos distints: Pere III, Jaume II i Federic III. | Encara que italià de naiximent, Roger de Lauria, va servir i va honrar d'excelent manera a la Corona d'Aragó i a tres monarques aragonesos distints: Pere III, Jaume II i Federic III. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Nomenat almirant en | + | Nomenat almirant en [[1283]], defengué Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la [[Casa d'Anjou]] despuix de les [[Vespres sicilianes]], derrotant a una flota francesa al mando de [[Carlos d'Anjou]] en els voltants de [[Malta]]. En [[1284]] va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de [[Nàpols]] i realisà una espectacular campanya en [[Calàbria]]. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que obtingué fon sobre la flota francesa de [[Felip III]], en la [[batalla de Formigues]], els dies 3 i 4 de setembre de [[1285]] devastant casi al complet la flota francesa que constava de 30 galeres. D'eixa forma trencà les llínees de comunicacions dels invasors francesos i arruïnà completament el poder naval francés de l'época. També prenqué part en la [[batalla del Coll de Panissars]] (en castellà, Collado de las Panizas) ([[1285]]). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes. |
Tots els mariners baix el seu mando es varen quedar en silenci i admirats del seu Almirant, este en eixe mateix moment dedicà unes célebres paraules als seus enemics que es batien en retirada: | Tots els mariners baix el seu mando es varen quedar en silenci i admirats del seu Almirant, este en eixe mateix moment dedicà unes célebres paraules als seus enemics que es batien en retirada: | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Fon soterrat en tots els honors en el [[Monasteri de Santes Creus|Real Monasteri de Santes Creus]] en [[Tarragona]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó. | Fon soterrat en tots els honors en el [[Monasteri de Santes Creus|Real Monasteri de Santes Creus]] en [[Tarragona]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó. | ||
| − | |||
| − | |||
Se li dedicà un monument al final de la Rambla Nova de la ciutat de Tarragona, obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La [[ciutat de Valéncia]] té un carrer al seu nom, Roger de Llòria. | Se li dedicà un monument al final de la Rambla Nova de la ciutat de Tarragona, obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La [[ciutat de Valéncia]] té un carrer al seu nom, Roger de Llòria. | ||
| Llínea 44: | Llínea 42: | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Corona d'Aragó]] | [[Categoria:Corona d'Aragó]] | ||
| − | |||