Edició de «Riu Millars»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{| style="background: none;" | {| style="background: none;" | ||
|- align=center | |- align=center | ||
| − | | [[ | + | | [[Image: Rio_mijares.jpg|thumb|right|Riu Millars al seu pas per [[Vilarreal]].]] |
|} | |} | ||
---- | ---- | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
<noinclude> | <noinclude> | ||
| − | El '''Millars''' ( | + | El '''Millars''' (en àrap rep el nom d'''Albentosa'') és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro|km]] de recorregut. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
== Afluents == | == Afluents == | ||
| − | Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars | + | Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars son el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa]] en [[Vallat]]. |
== Règim fluvial == | == Règim fluvial == | ||
| − | El règim del riu és pluvial mediterràneu si be en un llauger matís nival degut a l'altura a la que naix. Açò provoca en el curs baix del riu l'existència d'un periodo de relatiu cabal en febrer i juny, superats en octubre i notoris descensos en giner i sobre tot en agost. El caràcter mediterràneu del riu provoca l'existència de monstruoses avingudes de les quals les més importants foren la de [[1922]] en un màxim de 3000 m³/s i la de 1957 de la que no se tenen estimacions degut a que destruí les | + | El règim del riu és pluvial mediterràneu si be en un llauger matís nival degut a l'altura a la que naix. Açò provoca en el curs baix del riu l'existència d'un periodo de relatiu cabal en febrer i juny, superats en octubre i notoris descensos en giner i sobre tot en agost. El caràcter mediterràneu del riu provoca l'existència de monstruoses avingudes de les quals les més importants foren la de [[1922]] en un màxim de 3000 m³/s i la de 1957 de la que no se tenen estimacions degut a que destruí les dades. |
== Desembocadura == | == Desembocadura == | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
L'aprofitament de les aigües del riu per al rec és molt important, següent un total de 43.530 [[hectàrea|ha]] les que se beneficien de les seues aigües. D'elles 41.065 ha (94 %) se troben en la [[província de Castelló]], mentres que les 2.470 ha restants (6 %) estan en la [[província de Terol]]. La major part del regadiu (77 %) se localisa en la conca baixa, aigües avall dels pantans de Maria Cristina i de [[Sijar]]. En esta zona, la superfície en regadiu és molt superior a la destinada a secà (79 y 21 % respectivament). Els cítrics constituïxen el cultiu predominant, en un percentage pròxim al 87 % de la superfície en regadiu de la citada zona. | L'aprofitament de les aigües del riu per al rec és molt important, següent un total de 43.530 [[hectàrea|ha]] les que se beneficien de les seues aigües. D'elles 41.065 ha (94 %) se troben en la [[província de Castelló]], mentres que les 2.470 ha restants (6 %) estan en la [[província de Terol]]. La major part del regadiu (77 %) se localisa en la conca baixa, aigües avall dels pantans de Maria Cristina i de [[Sijar]]. En esta zona, la superfície en regadiu és molt superior a la destinada a secà (79 y 21 % respectivament). Els cítrics constituïxen el cultiu predominant, en un percentage pròxim al 87 % de la superfície en regadiu de la citada zona. | ||
| − | Existix una ret d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-se en | + | Existix una ret d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-se en varies centrals hidràuliques casi des de la seua capçalera. Des del [[Pantà de los Toranes]], existix un canal subterràneu fins a la central d'[[Olba]]. Allí se recullen en un assut les aigües fins a la central de [[Los Cantos]] en [[La Pobla d'Arenós]], ya en la [[província de Castelló]]. Les aigües apleguen al pantà d'Arenós i a dos quilómetros esta la Presa de [[Cirat]], en [[Montanejos]], que recull les aigües fins a la Central del mateix nom. Allí la presa de [[Vallat]], en [[Cirat]], ídem, fins a la Central de Vallat, on existix la presa de [[Ribesalbes]]. De nou l'aigua és traslladada fins a la Central del Colmenar, rodejant el Pantà de Sichar. Totes les centrals pertanyen a [[Iberdrola]] Renovables. Ecològicament és un desastre per al ecosistema fluvial del riu, puix la realitat és que l'aigua del riu circula per els canals de les centrals elèctriques i no se deixa cap tipo de cabal ecològic en el recorregut des de Los Toranes a Sijar. |
=== Pantans i preses === | === Pantans i preses === | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
==== Pantà de Sijar ==== | ==== Pantà de Sijar ==== | ||
{{AP|Pantà de Sijar}} | {{AP|Pantà de Sijar}} | ||
| − | [[ | + | [[Image: EmbSijar_Ribesalbes.jpg|thumb|left|Image del [[Pantà de Sijar]] i de la localitat de [[Ribesalbes]].]] |
El pantà de Sijar, és el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu. | El pantà de Sijar, és el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu. | ||
El pantà té una capacitat de 49,3 hm³. | El pantà té una capacitat de 49,3 hm³. | ||
| Llínea 103: | Llínea 103: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Traduït de|es|Río_Mijares}} | {{Traduït de|es|Río_Mijares}} | ||
| − | + | * [http://www.culturavalenciana.es/historia/curiositats-sobre-el-riu-millars/ Curiositats sobre el Riu Millars - Cultura Valenciana] | |
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Riu Millars]] | [[Categoria:Riu Millars]] | ||
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | ||