Edició de «Riu Millars»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 44: | Llínea 44: | ||
Els romans el varen nomenar riu "Idubeda", encara que també portà el nom "d’Albentosa", fins a que finalment fon batejat en el nom en [[Llengua Valenciana]] de "Millars". [[Carlos Sarthou Carreres]] en el seu llibre ''Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón'', nos diu que el nom deriva del llatí milium, mijo, dacseta en valencià, que es el vegetal el qual es cultivava en gran cantitat en les seues riberes pels nostres antepassats. | Els romans el varen nomenar riu "Idubeda", encara que també portà el nom "d’Albentosa", fins a que finalment fon batejat en el nom en [[Llengua Valenciana]] de "Millars". [[Carlos Sarthou Carreres]] en el seu llibre ''Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón'', nos diu que el nom deriva del llatí milium, mijo, dacseta en valencià, que es el vegetal el qual es cultivava en gran cantitat en les seues riberes pels nostres antepassats. | ||
− | La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abu Zeit|Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[ | + | La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abu Zeit|Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[Villahermosa]], en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí. |
Despuix de la [[Reconquista]], pel rei En [[Jaume I]], el monarca concedí les aigües del Millars sense tribut algun als pobles del [[Regne de Valéncia]], en la mateixa forma que es regia en temps dels àraps. Aixina consta en els [[Furs]] del rey en Jaume lo conqueridor, tom I, foli XC, B: | Despuix de la [[Reconquista]], pel rei En [[Jaume I]], el monarca concedí les aigües del Millars sense tribut algun als pobles del [[Regne de Valéncia]], en la mateixa forma que es regia en temps dels àraps. Aixina consta en els [[Furs]] del rey en Jaume lo conqueridor, tom I, foli XC, B: |