Edició de «Revolta (arquitectura)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Una '''revolta''' o '''volta''' és una obra de mamposteria o fàbrica de forma curva, que servix per a cobrir | + | Una '''revolta''' o '''volta''' és una obra de mamposteria o fàbrica de forma curva, que servix per a cobrir el espai comprés entre dos murs o una série de pilars allineats. |
| − | És una estructura molt apropiada per a cobrir espais arquitectònics amples en peces chicotetes. La seua geometria pot ser de simple o doble curvatura. En edificacions modernes el terme s'aplica a estructures de cobertes curvades, en les que | + | És una estructura molt apropiada per a cobrir espais arquitectònics amples en peces chicotetes. La seua geometria pot ser de simple o doble curvatura. En edificacions modernes el terme s'aplica a estructures de cobertes curvades, en les que el espesor és molt chicotet comparat en el ample i el llarc, també denominats cascarons. |
| − | Tant en les antigues revoltes com en les modernes | + | Tant en les antigues revoltes com en les modernes la solicitació predominant en els seus elements és de compressió. Les seues tensions s'asemblen a les d'un arc, o un conjunt d'arcs conformant una superfície. |
| − | Els materials | + | Els materials empleats en la seua cosntrucció poden ser de pedra, dint-se dovelles, rajoles, [[acer]], formigó armat, etcètera. Les dovelles podern ir aparellades "a os", açò és, sense travat, encara que lo habitual és que s'unixquen en un material aglomerant o morter. |
| − | En | + | En la Història de la Arquitectura de les voltes, de rajola o pedra, tingueren un paper preeminent en la edificació que han perdut en la generalisació de les tècniques i materials de construcció moderns: primer el acer i despuix el formigó armat han possibilitat edificacions allindarades de grans llums, ans sols arevoltades. |
== Tipos més coneguts de revoltes == | == Tipos més coneguts de revoltes == | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
=== Revolta de creueria o nervada === | === Revolta de creueria o nervada === | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:revotla de creueria.jpg|thumb|right|300px|<center>Revolta de creueria</center>]] |
És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituïxen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit. | És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituïxen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit. | ||
| − | La forma i | + | La forma i disposicó dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics. |
| − | Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'[[Alfonso VIII]] de Castella, que l'implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas ([[Burgos]]). És de planta rectangular i conserva | + | Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'[[Alfonso VIII]] de Castella, que l'implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas ([[Burgos]]). És de planta rectangular i conserva la estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada. |
=== Revolta encamonada === | === Revolta encamonada === | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula. | És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula. | ||
| − | En l'[[Antiga Roma]] s' | + | En l'[[Antiga Roma]] s'empleà la cúpula, sent bon eixemple d'allò el [[El Panteó|Panteó]] del emperador [[Emperador Adrià|Adrià]]. S'utilisà profúsament durant el Renaiximent i el [[Barroc]]; al primer d'estos periodos pertany la jagant cúpula de la [[Basílica de Sant Pere]] del [[Vaticà]]. |
=== Revolta de forn === | === Revolta de forn === | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
==Vore també== | ==Vore també== | ||
* [[Volta]] | * [[Volta]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Elements arquitectònics]] | [[Categoria:Elements arquitectònics]] | ||