Edició de «República d'Irlanda»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
|nom = Éire Ireland | |nom = Éire Ireland | ||
''República d'Irlanda'' | ''República d'Irlanda'' | ||
− | |image_Senyera = [[ | + | |image_Senyera = [[Image:Irlanda.png|Senyera|Senyera]] |
− | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[Image:Escut_d'Irlanda.png|Escut|Escut]] |
− | |image_situacio = [[ | + | |image_situacio = [[Image:Irlanda-Mapa.png]] |
|capital = Dublin | |capital = Dublin | ||
|població = 4.062.235 hab. | |població = 4.062.235 hab. | ||
Llínea 27: | Llínea 27: | ||
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]]. | |Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]]. | ||
}} | }} | ||
− | '''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), és un [[país]] del noroest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). La seua capital és [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'any [[1949]] | + | '''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), és un [[país]] del noroest d' [[Europa]] que forma part de l''[[Unió Europea]] (UE). La seua capital és [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'any [[1949]] es declarà l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]]. |
− | L'illa d'[[Irlanda]] és pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] és la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'[[Europa Continental]], en la vertent occidental | + | L'illa d'[[Irlanda]] és pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] és la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'[[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d'Irlanda]], al oest de l'[[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa. |
− | El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa ( | + | El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain''). |
== Història == | == Història == | ||
Llínea 38: | Llínea 38: | ||
=== Prehistòria i Edat Antiga === | === Prehistòria i Edat Antiga === | ||
[[Archiu:Newgrange.JPG|thumb|[[Newgrange]], un dels [[passage funerari|passages funeraris]] del complex ''[[Brú na Bóinne]]''.]] | [[Archiu:Newgrange.JPG|thumb|[[Newgrange]], un dels [[passage funerari|passages funeraris]] del complex ''[[Brú na Bóinne]]''.]] | ||
− | Els habitants originaris d'Irlanda eren [[Caça-recolecció|caçadors i recolectors]] durant el periodo [[Mesolític]] i usaven ferramentes de pedra. Al voltant de l'any [[sigle XXX a. C.|3000 a.C.]] varen evolucionar a la [[Edat de Bronze]], cultivant grans, criant [[animal]] | + | Els habitants originaris d'Irlanda eren [[Caça-recolecció|caçadors i recolectors]] durant el periodo [[Mesolític]] i usaven ferramentes de pedra. Al voltant de l'any [[sigle XXX a. C.|3000 a.C.]] varen evolucionar a la [[Edat de Bronze]], cultivant grans, criant [[animal]]és domèstics i fabricant [[arma]]s, ferramentes i [[joyeria]] de [[bronze]]. Al començ del [[sigle XXI a. C.|2000 a.C.]], varen construir grans [[santuari]]s i [[tomba]]s de [[pedra]] ([[megalits]]), encara observables en el paisage irlandés. En el [[sigle I a. C.|sigle I a.C.]] estava baix el control dels [[pictos]], gent del [[Neolític]] descrita en el [[folclore]] irlandés com [[Fir Bolg]]. |
− | [[Escòcia]] pren el seu nom de "Scotus", terme [[Llatí|llatí]] que significa "irlandés" (la forma plural és "Scoti", "irlandesos")<ref | + | [[Escòcia]] pren el seu nom de "Scotus", terme [[Llatí|llatí]] que significa "irlandés" (la forma plural és "Scoti", "irlandesos")<ref>The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>. Açò fa referència als colonisadors gaèlics d'Irlanda, país que els romans inicialment varen cridar "Scotia" (forma femenina de "Scotus"). Els irlandesos que varen colonisar l'actual Escòcia eren coneguts com "Scoti"<ref>The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>. Els romans de la fase del baix imperi utilisaven el nom "Caledònia" per a referir-se a l'actual Escòcia<ref>The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>. |
[[Archiu:Celtic round dogs.svg|thumb|upright|left|[[Beltane]].]] | [[Archiu:Celtic round dogs.svg|thumb|upright|left|[[Beltane]].]] | ||
− | Els primers [[celta | + | Els primers [[celta]]s varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a. C.|1600 a.C.]] fundant la [[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o menuts regnes, cadascun dels quals era prou menut, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]]. |
− | La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» | + | La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» es remonta a mils d'anys, a mitan del [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea en quin punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quin punt es pot cridar a estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava al [[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes. |
− | Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades | + | Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades es referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Es varen recopilar entre [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]]. |
− | [[Beltane]] o [[Bealtaine]] (en irlandés ‘Bon Foc’) era un antic dia festiu irlandés que | + | [[Beltane]] o [[Bealtaine]] (en irlandés ‘Bon Foc’) era un antic dia festiu irlandés que se celebrava el [[1 de maig]]. Per als celtes, Beltane marcava el començ de la temporada de [[estiu]] [[pastor]]al, quan les manades de [[ganado]] es portaven cap a les pastures d'estiu i a les terres de pastura de les [[montanya]]s. En irlandés modern ''Mi na Bealtaine'' (més de Bealtaine) és el nom del més de [[maig]]. A sovint, s'abrevia el nom del més com Bealtaine, coneixent al dia festiu com Lá Bealtaine. Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre [[foguera]]s en les montanyes i [[tossal]]s en ritual i significat polític en ''Oidhche Bhealtaine'' (La vespra de Bealtaine). En gaèlic [[Escòcia|escocés]] modern, s'usa sol ''Lá Buidhe Bealtaine'' (el dia groc de Bealltain) per a descriure el primer dia de maig. |
− | [[ | + | [[Patricio d'Irlanda|Sant Patricio]] ([[384]]-[[461]]), un [[arquebisbe]] i [[misioner]] vingut de [[Escòcia]], va aplegar a Irlanda per a convertir als habitants al [[cristianisme]]. Va poder realisar importants #conversió dins de les famílies reals i, a través de les escoles monacals, va introduir la paraula escrita (en [[llatí]]). A la mort de Sant Patricio, l'èlit irlandesa ya era lletrada i registrava la seua història per escrit. Irlanda es va transformar casi exclusivament en cristiana i en centre d'erudició i [[cultura]], pero la major part d'este llegat va ser destruït durant les incursions [[Viking|vikingues]] dels sigles [[Sigle IX|IX]] i [[Sigle X|X]]. |
== Idioma == | == Idioma == | ||
− | Els idiomes oficials són l'[[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. | + | Els idiomes oficials són l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. |
Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant. | Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant. | ||
Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. | Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. | ||
− | La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) | + | La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref> |
== Música == | == Música == | ||
Llínea 63: | Llínea 63: | ||
== Mitologia == | == Mitologia == | ||
− | Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que | + | Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]]. |
− | + | Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref> | |
== Referències== | == Referències== | ||
Llínea 71: | Llínea 71: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | |||
*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda] | *[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda] | ||
*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda] | *[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda] | ||
Llínea 81: | Llínea 80: | ||
*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda] | *[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda] | ||
− | |||
{{UE}} | {{UE}} | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Irlanda]] | [[Categoria:Irlanda]] | ||
[[Categoria:Unió Europea]] | [[Categoria:Unió Europea]] | ||
[[Categoria:Membres de l'ONU]] | [[Categoria:Membres de l'ONU]] |