Edició de «Reis Catòlics»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als Reis Catòlics'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]] |
− | Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[ | + | Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Fernando II d'Aragó|Fernando]] i [[Isabel I de Castella|Isabel]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] ([[1474]]-[[1504]]) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ([[1479]]-[[1516]]). |
− | La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el | + | La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'[[Iglésia catòlica|Iglésia]] necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per lo que varen fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref> |
− | Es varen fer en el tro de Castella | + | Es varen fer en el tro de Castella enacabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] ([[1475]]-[[1479]]) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]]. |
− | En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, | + | En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, enacabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en [[1516]]. |
En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de l'[[Edat Mija]] a l'[[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels [[Casa de Trastámara|Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona. | En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de l'[[Edat Mija]] a l'[[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels [[Casa de Trastámara|Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona. | ||
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Els reis catòlics són importants per la [[reconquista de Granada]], el descobriment d'[[América]] per [[Cristòfol Colon]], reunificar la [[Península Ibèrica]] en [[Espanya]] pero sobre tot crear la primera nació moderna del món. | Els reis catòlics són importants per la [[reconquista de Granada]], el descobriment d'[[América]] per [[Cristòfol Colon]], reunificar la [[Península Ibèrica]] en [[Espanya]] pero sobre tot crear la primera nació moderna del món. | ||
− | == | + | == Referencies == |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
<references/> | <references/> | ||
Llínea 26: | Llínea 20: | ||
[[Categoria:Reis de Castella]] | [[Categoria:Reis de Castella]] | ||
[[Categoria:Història de Granada]] | [[Categoria:Història de Granada]] | ||
− | [[Categoria:Reis del | + | [[Categoria:Reis del segle XV]] |
[[Categoria:Regnat dels Reis Catòlics]] | [[Categoria:Regnat dels Reis Catòlics]] |