Edició de «Regiment de Granaders a Cavall del General San Martín»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | El '''Regiment de Granaders a Cavall General San Martín''' es una unitat de l'arma de cavalleria de l'[[Eixercit Argenti]], que actualment s'eixercix com guardia presidencial i complix certes funcions protocolaries. | |
| − | El '''Regiment de Granaders a Cavall General San Martín''' | + | A l'arribar al sol rioplatenç, el llavors tinent coronel de cavalleria, [[José de San Martín]] prengue noticia del deplorable estat en que se trobava l'organisacio militar de les [[Provincies Unides del Riu de l'Argent]], recentment auçades en armes contra el poder imperial de la metropolis espanyoles. |
| − | A l'arribar al sol rioplatenç, el llavors tinent coronel de cavalleria, [[José de San Martín]] | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | + | El nou govern decidix acceptar els servicis de San Martín i li encomana la creacio d'un quadregen de Granaders a cavall. La seua primera mida es proponer una organisacio novedosa per a eixa unitat, dividides en dos companyies i en una nutrida quantitat d'oficials, a l'usança francesa. | |
| − | + | Esta tarea li demandara un any i nou mesos d'activitat. En ella el modest esquadro, planejat originalment per a un centenar d'homens, se convertix en un regiment que quadruplica els efectius. En eixe regiment de granaders a cavall, a on San Martín desplega tota la seua capacitat d'organisacio, els seus coneiximents professionals i la seua sentit de la disciplina, s'integraren jovens de casi tota la provincia del Riu de l'Argent. Porteños com els germans Escalats, que seran els seus cunyats en poc temps; Juan Galo Lavalle, Estanislau Soler, Tomás Guido, entre atres. Pero tambe se recluten ginets de les provincies de La Rioja, Córdoba, San Luís, Mendoza, San Juan, Corrientes i mes tart s'incorporara un venturer de guaraníes, oriunts de les antigues missions que lo vieron naixer. | |
| − | |||
| − | + | El reclutament era minucios, a diferencia dels que era la costum de llavors, basats en lleves i atres practiques coercitives. A tots els membres se els exigix una elevada talla, (no s'acceptaven reclutes que mesuraren menys de 1,80 mts), i molta mestrage com ginets, i se els somet a un rigoros entrenament. Per a aixo, San Martín redacta un manual o reglament d'instruccio, prenent els seus conceptes de les ordenances militars europees i les seues propies experiencies en els fronts de batalla. (En els 20 anys de servici a la corona espanyola, San Martín combat en infinitat de batalles contra els francesos, anglesos, moros, etc.). | |
| + | En ell se contemplen la formacio dels reclutes i les tactiques de combat, basades en l'atac o carrega per esquadrons. | ||
| − | El regiment | + | S'establi un estricte codic d'honor per a els oficials, cuya primera condena era contra tota mostra de covardia, que incloïa “aun l'ajocar el cap” en un combat. A l'insistir en l'honor, decor i moralitat que devien mostrar en tot moment els seus homens, San Martín buscava reforçar en ells la disciplina i el valor. Devien mantindre una estricta vigilancia entre ells mateixos, i creó un tribunal integrat pels propis oficials, que podia pronunciar sentencies i establir castics, inclosa l'eixecucio dels infractors. |
| + | |||
| + | El regiment sera la primera unitat de cavalleria patriota format sobre la base d'un reglament i en tactiques modernes. Sera part fonamental en totes les campanyes que mamprenga el llibertador, i per la que se sentirà un etern orgull. Despres de centenars de combats des de les vores del [[Paraná]] fins els cims del [[Chimborazo]], se destacara per la seua denuedo i bravea. El propi San Martín arribara a dir que “l'experiencia mos havia ensenyat que un nomes esquadro de granaders a cavall bastava per a enrollar a l'enemic i fer-los pentols.” | ||
== Codic d'honor del Regiment de Granaders a Cavall == | == Codic d'honor del Regiment de Granaders a Cavall == | ||
| + | |||
Delits pels que deuen ser reballat els oficials: | Delits pels que deuen ser reballat els oficials: | ||
| − | + | 1-per covardia en accio de guerra, en la que aun l'ajocar el cap sera reputat tal. | |
| − | + | 2-per no admetre un desafià, siga just o injust. | |
| − | + | 3-per no exigir satisfaccio quan se trobe insultat. | |
| − | + | 4-per no defendre a tot trance l'honor del cos quan ho ultragen en la seua presencia o sapia que ha segut ultrajat en atra part. | |
| − | + | 5-per trampes infames, com d'artesans. | |
| − | + | 6-per falta d'integritat en el maneig d'interesses, com no pagar a la tropa el diners que se li haja subministrat per a ella. | |
| − | + | 7-per parlar mal d'atre companyo en persones u oficial d'atres coss. | |
| − | + | 8-per publicar les disposicions interiors de l'oficialitat en les seues juntes secretes. | |
| − | + | 9-per familiarisar-se en grau vergonyos en els sargents, vetes i soldats. | |
| − | + | 10-per posar la ma a qualsevol dona, encara que haja segut insultat per ella. | |
| − | + | 11-per no socorrer, en accio de guerra, a un companyo seu que se trobe en perill, podent verificar-ho. | |
| − | + | 12-per presentar-se en publique en dones conegudament prostitutes. | |
| − | + | 13-per concorrer a casa de joc que no siga pertanyent a la classe d'oficials, es dir, en persones baixes o indecents. | |
| − | + | 14-per fer un us immoderat de la beguda en termens de fer-se notable en perjuï de l'honor del cos. | |
| − | |||
| − | |||
| − | [[Categoria:Unitats militars | + | [[Categoria: Unitats militars]] |
| − | |||