Edició de «Ravenna»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada. | En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada. | ||
| − | Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que | + | Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que feia possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la [[malària]]. |
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres. | Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] pero probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]]. | El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] pero probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]]. | ||
| − | L'[[ | + | L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors. |
En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu. | En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu. | ||