Edició de «Ramon Llull»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | [[Image:Llull3.1.JPG|thumb|Ramon Llull]] | |
− | + | '''Ramon Llull Heril''', en [[llatí]] ''Raimundus Lullus'' ([[Palma de Mallorca]] - [[1235]] - [[Tunis]], [[Tunísia]] - [[1315]]) fon un filòsof i escritor mallorquí en [[llengua balear]]. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Ramon Llull Heril''', en [[llatí]] ''Raimundus Lullus'' ([[Palma de Mallorca]] | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
===1235 - 1257=== | ===1235 - 1257=== | ||
− | La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i | + | La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i un poc afollada, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc. |
===1257 - 1265=== | ===1257 - 1265=== | ||
− | En [[1257]] se casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trentadós anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací sa vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se n'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua | + | En [[1257]] se casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trentadós anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací sa vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se n'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua tronada a [[Mallorca]] i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris. |
===1265 - 1287=== | ===1265 - 1287=== | ||
Llínea 27: | Llínea 17: | ||
En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'àrap als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans. | En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'àrap als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans. | ||
− | Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué davant del Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per a una nova creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunísia]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[ | + | Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué davant del Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per a una nova creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunísia]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Argèlia]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars. |
Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' se retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu l'allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que es sol identificar en Art Abreviat de trobar veritat. | Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' se retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu l'allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que es sol identificar en Art Abreviat de trobar veritat. | ||
Llínea 36: | Llínea 26: | ||
Ramon Llull fon sempre llaic; en [[1295]] se feu terciari franciscà. | Ramon Llull fon sempre llaic; en [[1295]] se feu terciari franciscà. | ||
− | En | + | En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la qual arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Climent V]], davant del qual expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que sí que s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]]. |
En l'últim viage a [[Tunísia]], escrigué la seua darrera obra de la qual se té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]]. | En l'últim viage a [[Tunísia]], escrigué la seua darrera obra de la qual se té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]]. | ||
Llínea 48: | Llínea 38: | ||
* ''Llibre de l'orde de Cavalleria'' ([[1275]]) (Doctrinal) | * ''Llibre de l'orde de Cavalleria'' ([[1275]]) (Doctrinal) | ||
* ''Art abreviat de trobar veritat'' ([[1274]]) | * ''Art abreviat de trobar veritat'' ([[1274]]) | ||
− | * '' | + | * ''Llibre d'amic i amant'' ([[1282]]-[[1287]]) (Poesia) |
* ''[[Blanquerna]]'' ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic) | * ''[[Blanquerna]]'' ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic) | ||
* ''Llibre de maravelles'' ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic) | * ''Llibre de maravelles'' ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic) | ||
Llínea 87: | Llínea 77: | ||
1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.'' | 1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.'' | ||
− | ''També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems''.|''Història des Regne de Mallorca'', per [[Mariano Bendito | + | ''També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems''.|''Història des Regne de Mallorca'', per [[Mariano Bendito]] }} |
Nota: Text en mallorquí o llengua balear. | Nota: Text en mallorquí o llengua balear. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços == | == Enllaços == | ||
Llínea 105: | Llínea 86: | ||
* [http://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/423315/ramon-llull-nunca-escribio-catalan Ramón Llull nunca escribió en catalán - El Monárquico] | * [http://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/423315/ramon-llull-nunca-escribio-catalan Ramón Llull nunca escribió en catalán - El Monárquico] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
− | |||
[[Categoria:Filòsofs]] | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
− |