Edició de «Ramón Menéndez Pidal»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | [[Image:Ramón Menéndez Pidal 01.jpg|thumb|230px|Ramón Menéndez Pidal]] | |
− | + | '''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec i historiador espanyol. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
− | Verdader iniciador de la filologia hispànica, | + | Verdader iniciador de la filologia hispànica, va crear una important escola d'investigadors i crítics. Va ser discípul de M. [[Menéndez Pelayo]] en l´Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la Real Acadèmia ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l´any [[1925]]. |
− | A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en | + | A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com Américo Castro, [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i [[Estats Units]]. |
− | Menéndez Pidal | + | Menéndez Pidal va incorporar als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) va iniciar els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosadament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''La epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], ho va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==Cites== | ==Cites== | ||
+ | {{Cita|''Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.''|''Manual elemental de gramática histórica española'' (Madrid, 1904).}} | ||
− | + | {{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1957)}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | Ramón Menéndez Pidal, conta que Mio Cid, Rodrigo Díaz de Vivar, al conquistar la ciutat de Valéncia, en 1090, encarregà la vigilancia i defensa de la ciutat als mossàraps que hi havien dins: | |
− | + | {{Cita|''... perque foren criats en els moros i parlaven aixina com ells i sabien les seues maneres i costums.''|''Primera Crónica General de España que mandó componer Alfonso el Sabio.''}} | |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Llínea 104: | Llínea 24: | ||
* [http://www.rae.es/academicos/ramon-menendez-pidal-0 Ramón Menéndez Pidal - Real Academia Española] | * [http://www.rae.es/academicos/ramon-menendez-pidal-0 Ramón Menéndez Pidal - Real Academia Española] | ||
− | |||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
− | |||
[[Categoria:Filòlecs]] | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |