Edició de «Rabindranath Tagore»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Rabindranath Tagore''', en bengalí রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর ([[Calcuta]], [[Índia]], [[7 de maig]] de [[1861]] - | + | '''Rabindranath Tagore''', en bengalí রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর ([[Calcuta]], [[Índia]], [[7 de maig]] de [[1861]] - [[7 d'agost]] de [[1941]]), fon un poeta bengalí, poeta filòsof del moviment ''Brahmo Samaj'' (posteriorment convertit a l'[[hinduisme]]), artiste, dramaturc, músic, noveliste i autor de cançons que fon premiat en el [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura en 1913]], convertint-se aixina en el primer llorejat no europeu en obtindre este reconeiximent. |
| − | Tagore va revolucionar la lliteratura bengalí en obres tals com ''La llar i el món'' i ''Gitanjali''. Va estendre l'ampli art bengalí en multitut de poemes, històries curtes, cartes, ensajos i pintures. Fon també un sabi i reformador cultural que va modernisar l'art bengalí desafiant les severes crítiques que fins a llavors ho vinculaven a unes formes classicistes. Dos de les seues cançons són ara els himnes nacionals de [[ | + | Tagore va revolucionar la lliteratura bengalí en obres tals com ''La llar i el món'' i ''Gitanjali''. Va estendre l'ampli art bengalí en multitut de poemes, històries curtes, cartes, ensajos i pintures. Fon també un sabi i reformador cultural que va modernisar l'art bengalí desafiant les severes crítiques que fins a llavors ho vinculaven a unes formes classicistes. Dos de les seues cançons són ara els himnes nacionals de [[Bangladés]] i l'[[Índia]]: el ''Amar Shonar Bangla'' i el ''Jana-Guanya-Mana''. |
Tagore, qui des de molt pronte estigué en contacte en la societat i la cultura europees, «es va convertir a tots els efectes en un dels observadors més lúcits i en un dels crítics més severs de la europeisació de l'Índia». | Tagore, qui des de molt pronte estigué en contacte en la societat i la cultura europees, «es va convertir a tots els efectes en un dels observadors més lúcits i en un dels crítics més severs de la europeisació de l'Índia». | ||