Edició de «Proyecte discussió:Escriure en valencià»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
==Proposta per a un valencià digne i genuí== | ==Proposta per a un valencià digne i genuí== | ||
− | Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o | + | Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o bé són barbarismes clars, o bé s'estimen més unes atres formes per ser més autèntiques. Un eixemple podria ser el verp "preferir", verp perfectament valencià, pero que en la llengua tradicional és "estimar" ("preferixc el porc al vedell" en valencià tradicional és "m'estime més el porc que no el vedell"), aixina, en est eixemple, reviscolem un verp tradicional valencià a l'hora que nos separem del català (en català i en valencià "estimar" volen dir coses diferents: en català vol dir "amar" i en valencià, "preferir"). |
Ací deixe una llista de térmens valencians o estrangerismes i el seu equivalent més genuí: | Ací deixe una llista de térmens valencians o estrangerismes i el seu equivalent més genuí: | ||
Llínea 19: | Llínea 19: | ||
| pregunta (castellanisme antic) || qüestió (paraula tradicional) | | pregunta (castellanisme antic) || qüestió (paraula tradicional) | ||
|- | |- | ||
− | | anar anant (castellanisme | + | | anar anant (castellanisme) || fer via |
|- | |- | ||
| de colp (catalanisme) || tot d'una | | de colp (catalanisme) || tot d'una | ||
Llínea 25: | Llínea 25: | ||
| després (catalanisme) || despuix | | després (catalanisme) || despuix | ||
|- | |- | ||
− | | panaderia || despaig/forn de pa ( | + | | panaderia || despaig/forn de pa (terme tradicional) |
|- | |- | ||
− | | tenda | + | | tenda || botiga (en valencià "tenda" són les d'acampada) |
|- | |- | ||
| firmar/firma (castellanisme) || signar/signatura | | firmar/firma (castellanisme) || signar/signatura | ||
Llínea 37: | Llínea 37: | ||
| haver matat (ha matat a trenta hòmens) || haver mort (ha mort a trenta hòmens) | | haver matat (ha matat a trenta hòmens) || haver mort (ha mort a trenta hòmens) | ||
|- | |- | ||
− | | disfrutar (castellanisme) || gojar/chalar | + | | disfrutar (castellanisme) || fruir/gojar/chalar |
|- | |- | ||
− | | lligar (castellanisme) || festejar | + | | lligar (castellanisme) || festejar |
|- | |- | ||
| resta (catalaisme)/resto (castellanisme) || restant/despulla | | resta (catalaisme)/resto (castellanisme) || restant/despulla | ||
|- | |- | ||
− | | amb (catalanisme | + | | amb (catalanisme) || en (i els arcaismes ab i am) |
|- | |- | ||
| últim (castellanisme) || darrer | | últim (castellanisme) || darrer | ||
|- | |- | ||
− | | àdhuc (catalanisme | + | | àdhuc (catalanisme)/inclús || fins i tot |
|- | |- | ||
| recollir (castellanisme) || arreplegar | | recollir (castellanisme) || arreplegar | ||
Llínea 55: | Llínea 55: | ||
| quedar (castellanisme)/romandre (arcaisme i catalanisme modern) || restar | | quedar (castellanisme)/romandre (arcaisme i catalanisme modern) || restar | ||
|- | |- | ||
− | | ya que/atés que ( | + | | ya que/atés que (catalanisme) || puix/puix que/com que/perque |
|- | |- | ||
| haver-hi || hi haure (excepte davant de participi, com en "haver vengut" o "haver escrit") | | haver-hi || hi haure (excepte davant de participi, com en "haver vengut" o "haver escrit") | ||
Llínea 77: | Llínea 77: | ||
| marchar (catalanisme) || anar-se'n ("marchar" en valencià vol dir "anar a peu" o "funcionar", no "anar-se'n") | | marchar (catalanisme) || anar-se'n ("marchar" en valencià vol dir "anar a peu" o "funcionar", no "anar-se'n") | ||
|- | |- | ||
− | | guardar (castellanisme)/desar (catalanisme | + | | guardar (castellanisme)/desar (arcaisme i catalanisme modern) || alçar (alguna cosa) |
|- | |- | ||
− | | més tart (calc del castellà) || despuix | + | | més tart (calc del castellà) || posteriorment/despuix |
|- | |- | ||
| el dia següent (castellanisme) || sendemà/endemà | | el dia següent (castellanisme) || sendemà/endemà | ||
|- | |- | ||
| proposta (castellanisme) || proposició | | proposta (castellanisme) || proposició | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
|} | |} | ||
Llínea 127: | Llínea 115: | ||
== L'urgència d'un model de llengua purament valencià == | == L'urgència d'un model de llengua purament valencià == | ||
− | Com | + | Com bé sabem tots els parlants d'esta nostra llengua valenciana, actualment està patint problemes greus ab les parles del seu entorn que podrien acabar en la despersonalisació i, en el pijor cas, l'assimilació a una llengua veïna. Són moltes les senyals que nos deixen vore que és un procés que està alvançant a passos de jagant. Com a proyecte que treballa per l'us del valencià en la ret, trobe que és crucial que se'n faça un us correcte i genuí, per a evitar que es vaja degenerant progressivament. |
− | Afortunadament tenim el recolzament d'entitats que regulen la nostra llengua, entre d'elles la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que conta en un diccionari normatiu que arreplega la major part de les paraules valencianes actuals. Un valencià genuí no té de deixar de banda les recomanacions de la RACV, és més, té l'obliagació moral de seguir-les per a estandarisar el nostre parlar, fins en l'àmbit privat, en les conversacions de carrer, entre amics... Seria convenient seguir lo que diu la RACV lo més que es puga. | + | Afortunadament tenim el recolzament d'entitats que regulen la nostra llengua, entre d'elles la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que conta en un diccionari normatiu que arreplega la major part de les paraules valencianes actuals. Un valencià genuí no té de deixar de banda les recomanacions de la RACV, és més, té l'obliagació moral de seguir-les per a estandarisar el nostre parlar, fins i tot en l'àmbit privat, en les conversacions de carrer, entre amics... Seria convenient seguir lo que diu la RACV lo més que es puga. |
No cal dir que és perfectament valencià tot lo que diu la RACV i que apareix en la gramàtica i el diccionari. Pero, dins de la normativa, lo millor seria triar les formes més tradicionals, sempre que estiguen vives en algun parlar i que la RACV no les considere arcaiques. Un eixemple seria "darrer", que és una paraula purament valenciana i tradicional que encara es diu, especialment en boca dels més majors (i en variants vulgars com "rader" o "raer"), pero que està sent substituïda per "últim" per l'infulència castellana. Igualment en paraules com "després", que està substituint al clàssic "despuix" (en este cas, és una paraula arcaica revixcuda per a evitar un catalanisme modern). | No cal dir que és perfectament valencià tot lo que diu la RACV i que apareix en la gramàtica i el diccionari. Pero, dins de la normativa, lo millor seria triar les formes més tradicionals, sempre que estiguen vives en algun parlar i que la RACV no les considere arcaiques. Un eixemple seria "darrer", que és una paraula purament valenciana i tradicional que encara es diu, especialment en boca dels més majors (i en variants vulgars com "rader" o "raer"), pero que està sent substituïda per "últim" per l'infulència castellana. Igualment en paraules com "després", que està substituint al clàssic "despuix" (en este cas, és una paraula arcaica revixcuda per a evitar un catalanisme modern). | ||
Llínea 135: | Llínea 123: | ||
Les paraules que he mencionat adés ("darrer", "últim", "despuix" i "després") són totes acceptades actualment per la RACV, per lo que són purament valencianes, pero com pot vore's, unes formes són més tradicionals que les atres. Això és lo que la comunitat valencianista d'Internet hauria de procurar: mantindre un valencià genuí, tan alluntat com siga possible de l'influència de les llengües de l'entorn perque això pot acabar en la nostra. | Les paraules que he mencionat adés ("darrer", "últim", "despuix" i "després") són totes acceptades actualment per la RACV, per lo que són purament valencianes, pero com pot vore's, unes formes són més tradicionals que les atres. Això és lo que la comunitat valencianista d'Internet hauria de procurar: mantindre un valencià genuí, tan alluntat com siga possible de l'influència de les llengües de l'entorn perque això pot acabar en la nostra. | ||
− | Evidentment no tindria cap trellat recuperar formes perdudes en tot el territori com "cercar", "aprés", "doncs"... Seria d'allò més bonico i enriquidor recuperar térmens clàssics com eixos, pero no podem anar en contra de lo que parla la gent, si en valencià hem perdut un verp clàssic com "cercar" i l'hem substituït pel castellà "buscar", dificilment podrem tornar arrere, encara que en ocasions s'ha fet (com en el cas de "despuix"), és prou complicat. Lo que sí que podem fer és reivindicar eixes paraules encara vives i pròpies de la nostra llengua i promoure el seu us, que és lo que ya s'ha fet en alguns casos com en "abans", "ans", "fins"... | + | Evidentment no tindria cap trellat recuperar formes perdudes en tot el territori com "cercar", "aprés", "doncs"... Seria d'allò més bonico i enriquidor recuperar térmens clàssics com eixos, pero no podem anar en contra de lo que parla la gent, si en valencià hem perdut un verp clàssic com "cercar" i l'hem substituït pel castellà "buscar", dificilment podrem tornar arrere, encara que en ocasions s'ha fet (com en el cas de "despuix"), és prou complicat. Lo que sí que podem fer és reivindicar eixes paraules encara vives i pròpies de la nostra llengua i promoure el seu us, que és lo que ya s'ha fet en alguns casos com en "abans", "ans", "fins"... |
− | |||
− | |||
− | |||
− |