Edició de «Pobles germànics»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer | + | [[Image:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer milenari aC]].]] |
Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]]. | Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]]. | ||
| − | Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[ | + | Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[segle II aC]] varen tindre disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els varen donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials). |
== Els regnes germànics == | == Els regnes germànics == | ||
| − | [[Image:Germanic | + | [[Image:Germanic expansion.gif|thumb|Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i el 1 d. C.)]] |
{{AP | Regnes germànics}} | {{AP | Regnes germànics}} | ||
Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social. | Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social. | ||
| − | La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa | + | La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa medieval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]]. |
== Llengua i lliteratura == | == Llengua i lliteratura == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comú, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ya tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals. | Encara que aparentment compartien una llengua ancestral comú, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ya tenien diversos dialectes: el proto-nòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals. | ||
| − | No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava | + | No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per lo que no hi ha registres escrits de la seua història fins que varen tindre contacte en els romans. |
La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic". | La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el Codex argenteus-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seua escritura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic". | ||
| − | + | ||
== Bibliografia== | == Bibliografia== | ||
* Rübekeil, Suebica, Innsbruck 1992, 161f. | * Rübekeil, Suebica, Innsbruck 1992, 161f. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252. | * Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252. | ||
* Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7. | * Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7. | ||
| − | * Collins, Roger. Early | + | * Collins, Roger. Early medieval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp. ISBN 0-333-65807-8 |
*Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4. | *Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4. | ||
* Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1. | * Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
* Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell 2004. Xii + 266 pp. ISBN 0-631-16397-2. | * Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell 2004. Xii + 266 pp. ISBN 0-631-16397-2. | ||
* Jürgen Udolph. Namenkundliche Studien zum Germanenproblem. DeGruyter, Berlin 1994, ISBN 3-11-014138-8 | * Jürgen Udolph. Namenkundliche Studien zum Germanenproblem. DeGruyter, Berlin 1994, ISBN 3-11-014138-8 | ||
| − | * Wolfram, Herwig. History of the Goths. Berkeley: University of | + | * Wolfram, Herwig. History of the Goths. Berkeley: University of California Press 1988. Xii + 613 pp. ISBN 0-520-05259-5 |
| − | * Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of | + | * Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of California Press 1997. XX + 361 pp. ISBN 0-520-08511-6 |
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
*[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/231063/Germanic-peoples Pobles germànics] | *[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/231063/Germanic-peoples Pobles germànics] | ||
*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/783.htm Estats Romano-Germànics d'Occident] | *[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/783.htm Estats Romano-Germànics d'Occident] | ||
*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/784.htm Grans invasions i final de l'Imperi Romà d'Occident] | *[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/784.htm Grans invasions i final de l'Imperi Romà d'Occident] | ||
| − | :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/803.htm L'Imperi d'Orient en el | + | :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/803.htm L'Imperi d'Orient en el segle V] |
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5937.htm Context històric dels gots] | :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5937.htm Context històric dels gots] | ||
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5938.htm Ostrogots i visigots] | :*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5938.htm Ostrogots i visigots] | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Alemanya]] |