Edició de «Placa tectònica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans. | A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans. | ||
− | Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre | + | Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses. |
− | Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], | + | Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], la qual cosa feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres. |
− | Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos | + | Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos a els que es deu dita calor: |
# El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: <sup><small><small>40</small></small></sup>K (potassi 40), <sup><small><small>238</small></small></sup>O (urani 238), <sup><small><small>235</small></small></sup>O (urani 235) i <sup><small><small>232</small></small></sup>Th (tori 232). | # El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: <sup><small><small>40</small></small></sup>K (potassi 40), <sup><small><small>238</small></small></sup>O (urani 238), <sup><small><small>235</small></small></sup>O (urani 235) i <sup><small><small>232</small></small></sup>Th (tori 232). | ||
Llínea 39: | Llínea 39: | ||
* [[Placa de Cocos]] | * [[Placa de Cocos]] | ||
* [[Placa de Naixca]] | * [[Placa de Naixca]] | ||
− | * [[Placa del | + | * [[Placa del Carib]] |
* [[Placa del Pacífic]] | * [[Placa del Pacífic]] | ||
* [[Placa Euroasiàtica]] | * [[Placa Euroasiàtica]] | ||
Llínea 114: | Llínea 114: | ||
* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa. | * '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa. | ||
− | * '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de | + | * '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 124: | Llínea 124: | ||
* [[Cratón]] | * [[Cratón]] | ||
− | == | + | == Enllaços externs== |
− | + | [[Categoria:Plaques tectòniques| ]] | |
{{Traduït de|es|Placa tectónica}} | {{Traduït de|es|Placa tectónica}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |