Edició de «Piano»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | Instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per MACILLOS impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensio els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. | |
| − | + | El seu primer nom fon PIANO FORTE degut a els seus matisos ( piano = Suau; FORTE = fort, en italia ) | |
| − | |||
| − | == | + | == Caracteristiques == |
| − | |||
| − | El | + | El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, es tambe l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit music per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussio; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet. |
El piano consta de tres parts principals: | El piano consta de tres parts principals: | ||
| − | 1º. El teclat, aparat | + | 1º. El teclat, aparat mes extern, sobre el que actüen directament les mans de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecucio que es propi de l'instrument. |
| − | 2º. La | + | 2º. La maquina, sistema de palanques qui finalitat es posar en joc els MACILLOS percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts MACILLOS de fusta encoixinada, accionats per la pressio dels dits sobre les tecles. Els MACILLOS efectüen un rapit moviment de retroces al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els MACILLOS quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussio del MACILLO i apaguen les vibracions ulteriors. |
| + | |||
| + | 3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu Á lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'anima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussio de modo que els MACILLOS soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament. | ||
| − | |||
== Tipos == | == Tipos == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal. | |
| + | Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical. | ||
| + | MINI Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero més baix. | ||
| + | Piano en PEDALERO: piano equipat en un PEDALERO. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els MACILLOS soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. | ||
| + | Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del segle XVIII, son pianos CUYA caixa és un rectangul horisontal. | ||
| + | Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada. | ||
| + | Piano Girafa: un piano de coa de la primera MITAD del segle XIX, CUYA part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. | ||
| − | |||
| − | + | == El Piano Modern == | |
| − | + | Son pianos dissenyats i construits des de l'ultima decada del segle passat. | |
| + | Hi ha dos grans grup: PIANOS VERTICALS – PIANOS DE COA. | ||
| − | + | Pianos Verticals | |
| − | |||
| − | + | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Son coneguts com pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | |
| − | + | * Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de mes de 140 CM d'alçada | |
| + | * Vertical d'Estudie. De 110 a 139 CM d'alçada. | ||
| + | * Vertical Consola. De 98 a 109 CM d'alçada. | ||
| + | * Vertical ESPINETA. Menors de 98 CM d'alçada. | ||
| − | + | Pianos de Coa | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups generics: | |
| − | + | * Coa MIGNON. Fins 130 CM de llarc. | |
| − | + | * Una Quart Coa. De 131 fins 189 CM de llarc. | |
| − | * Coa | + | * Mija Coa. De 190 fins 225 CM de llarc. |
| − | * Una Quart Coa. De 131 fins 189 | + | * Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 CM de llarc. |
| − | * Mija Coa. De 190 fins 225 | + | * Gran Coa. Superiors a 256 CM de llarc. |
| − | * Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 | ||
| − | * Gran Coa. Superiors a 256 | ||
| − | Atra | + | Atra classificacio que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu numero o quantitat de notes o tecles. |
* Pianos de 85 Notes | * Pianos de 85 Notes | ||
* Pianos de 88 Notes | * Pianos de 88 Notes | ||
| − | Generalment el | + | Generalment el numero o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construits entre fins del segle XIX i la primera decada del segle XX tenien 85 notes. Despres d'eixe periodo els pianos se construiren i encara hui se construixen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construien pianos de 88 notes ya des de els ultims anys del segle XIX. |
| − | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, | + | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o AUTOPIANOS els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. |
| − | |||
| − | |||
[[Categoria: Instruments musicals]] | [[Categoria: Instruments musicals]] | ||