Edició de «Percebe»

S'explota sobre tot des de [[Galícia]] i [[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Euskadi]], [[Portugal]], [[Chile]], [[Canadà]] i [[França]] (especialment en [[Belle Isle]]) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa [[Gastronomia de Galícia|gastronomia]]; se recull manualment en las roques situades en la zona [[intermareal]] de les [[ria|ries]], [[acantiat]]s, [[illa|illes]], etc., en risc considerable per als operaris, localment nomenats ''''percebeiros'' o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors.

En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]] '') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] nomenades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries.

{{Commonscat|Thoracica}}

{{Wikispecies|Pedunculata}}