Edició de «Patraix (Districte)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara|Favara]]. | '''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara|Favara]]. | ||
| − | Llimita pel nort en el [[districte de l'Olivereta]], al sur en els districtes de [[Districte de Jesús|Jesús]] i [[Districte de | + | Llimita pel nort en el [[districte de l'Olivereta]], al sur en els districtes de [[Districte de Jesús|Jesús]] i [[Districte de Pobles del Sur|Pobles del Sur]], a l'est en [[Extramurs]] i a l'oest en el municipi de [[Chirivella]]. |
Va ser un poble independent fins a l'any [[1870]], moment en què es va anexionar a la ciutat de Valéncia a petició pròpia de l'Ajuntament de Patraix d'aquella época. | Va ser un poble independent fins a l'any [[1870]], moment en què es va anexionar a la ciutat de Valéncia a petició pròpia de l'Ajuntament de Patraix d'aquella época. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual. | Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual. | ||
| − | Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta | + | Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta camperola de l'any [[1663]], quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat. |
Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora. | Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora. | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
* Joan Baptista Burguet, poeta i autor teatral | * Joan Baptista Burguet, poeta i autor teatral | ||
* Joan Benlloch i Vivó, cardenal, bisbe d'Urgell i copríncpp d'Andorra | * Joan Benlloch i Vivó, cardenal, bisbe d'Urgell i copríncpp d'Andorra | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||