Edició de «Parc natural del Massiç del Mongó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | El '''Massiç del Montgó''' constituïx un [[parc natural]] situat en el nordest de la [[província d'Alacant]], en 753 metros d'altitut. |
| − | + | == Dades bàsiques == | |
| + | Este parage de 2.117 hectàrees que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[16 de març]] de [[1987]] se troba en la comarca de [[La Marina Alta]], al nort de la [[província d'Alacant]]. | ||
| − | + | En l'any 2002 s'aprovà el Pla d'Ordenació dels recursos Naturals, que regula la condició de fer un desenroll sostenible en una superfície de 7.500 hectàrees. El PORN propon la creació d'un perímetro d'amortiguació d'impactes, en l'objetiu d'evitar l'aïllament biològic del massiç. En eixe mateix any, se crea la figura de reserva dels fondos marins del Cap de Sant Antoni, que protegix els fondos de Posidonia oceànica i els fondos rocosos litorals. | |
| − | |||
| − | |||
| − | En l'any | ||
Hui en dia los ciutadans que viuen en l'entorn del parc poden fruir d'un mig ambient digne per al desenroll del seu benestar. | Hui en dia los ciutadans que viuen en l'entorn del parc poden fruir d'un mig ambient digne per al desenroll del seu benestar. | ||
| Llínea 16: | Llínea 14: | ||
== Orografia == | == Orografia == | ||
| − | [[ | + | [[Image: Montgo.jpg|thumb|right|250px|El Montgó vist des de [[Dénia]]]] |
El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]]. | El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]]. | ||
| − | A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el | + | A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el Montgó, donat el seu caràcter càrstic existixen molte més cavitats ([[Cova del Gamell]], [[Cova de la Figuera]], etc.) |
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 25: | Llínea 23: | ||
==Flora== | ==Flora== | ||
| − | + | Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el Montgó siga una referencia botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 taxons catalogats com rars, endèrmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el | ||
La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen: | La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen: | ||
| Llínea 35: | Llínea 29: | ||
- El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu. | - El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu. | ||
| − | - La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]]. | + | - La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]]. |
- Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres. | - Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres. | ||
| Llínea 41: | Llínea 35: | ||
En les planures de major superfície se desenrolla la Sabina negra i el Palmito. | En les planures de major superfície se desenrolla la Sabina negra i el Palmito. | ||
| − | - Els cultius. L'agricultura tradicional ha conformat l'actual | + | - Els cultius. L'agricultura tradicional ha conformat l'actual paisage de vinyes, armelers i tarongers. Actualment este sistema rodeja al parc natural i servix de refugi i aliment a numeroses espècies de fauna. |
En els tallats del [[cap de Sant Antoni]] s'observen espècies com el [[fenoll marí]], la [[sempreviva]], la [[violeta roquera]] o l'[[escabiosa rupestre]]. | En els tallats del [[cap de Sant Antoni]] s'observen espècies com el [[fenoll marí]], la [[sempreviva]], la [[violeta roquera]] o l'[[escabiosa rupestre]]. | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | El | + | El Montgó conta en més de 150 espècies de vertebrats. Entre elles la més significativa és l'àguila perdiguera, espècie amenaçada a nivell europeu. També se poden trobar entre els seus paredons al [[falcó peregrí]], al [[muçol real]] i al càrava europea. |
| − | Atres aus que habiten el parc | + | Atres aus que habiten el parc son la gavina patigroga i el cormorà que busca el seu aliment en les aigües de la reserva marina del Cap de Sant Antoni. |
Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]]. | Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]]. | ||
| − | Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]], el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]]. | + | Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]] ,el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]]. |
| − | Està presente el | + | Està presente el fardacho ocelat i un ample espectre d'invertebrats que completen, junt en els ecosistemes sumergits del cap de Sant Antoni una bona representació de la fauna mediterrànea. |
== Cultura == | == Cultura == | ||
| − | + | El Montgó ha estat habitat des de el Paleolític Superior i la seua història està carregada de detalls. Des de les coves prehistòriques, fins les colònies agrícoles, passant pels restos de poblats ibèrics i emplaçaments àraps, capturen l'atenció d'aquell que té el gust de visitar-lo. | |
| − | |||
| − | |||
==Accessos== | ==Accessos== | ||
El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]]. | El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]]. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [http://parquesnaturales.gva.es/v/espnaturales.htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | |
| − | * [ | ||
| − | |||
| − | {{ | + | == Referències == |
| + | {{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Macizo_Montgó}} | ||
| − | [[Categoria:Parcs | + | [[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]] |