Edició de «Palmerar d'Elig»

[[Archiu:Palmeralelig.jpg|thumb|250px|Palmerar d'Elig]]

El '''Palmerar d'Elig''', situat en [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]), és una gran extensió de [[Palmera (vegetal)|palmeres]] dins del caixco urbà de la ciutat. En més de 200.000 eixemplars, és el palmerar més gran d'[[Europa]], i en el món a soles ho superen alguns palmerals àraps. El principal tipo de palmera que es troba és la nomenada ''Phoenix dactylifera'' que va ser portada allí pels musulmans quan varen ocupar la [[Península Ibèrica]]. La palmera o palma es cotisa molt be en el mercat espanyol i també en les exportacions clandestines; és molt important l'indústria [[datil|datilera]] i la confecció de palmes, que són els seus fulls portats a un procés especial de blanquejat privant-les de llum.

El Palmerar d'Elig ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]], el [[30 de novembre]] de [[2000]].

En l'any [[2005]] es va detectar que hi havia eixemplars de palmeres infectats per larves del [[Morrut roig]] (''Rhynchophorus ferrugineus''), en castellà ''Picudo rojo''. Este insecte, és un escarabat que posa els seus ous en l'interior de la palmera, i quan esclaten els ous, les larves s'alimenten del tall de la palmera.

== Història ==
El Palmerar d'Elig sería creat pels primers musulmans que varen fundar Elig. Els àraps varen seguir la mateixa tàctica de protecció i varen aumentar la plantació; en [[Abderramán I]] es va fer la gran ret de séquies. Ad este príncip omeya, exiliat en [[al-Àndalus]], se li atribuïxen, precisament, uns versos dedicats a una de les primeres palmeres peninsulars:

''¡Oh palma! Tú eres, com yo, estrangera
en occident, alluntada de la teua pàtria.''

Més tart, en l'[[Edat Mija]] es dictàren una série de lleis per a protegir-ho i des de llavors no s'ha deixat de vigilar i cuidar mai.

El primer precedent d'interés de les autoritats per a la protecció del Palmerar es produïx ya en [[1265]] en la conquista de [[Jaume I]], que segons pareix va evitar que foren arrasades per ser associades com a element identificatiu de la cultura islàmica.

== Composició ==
Els conjunts més coneguts del Palmerar són el Parc Municipal, l'Hort de Baix, l'Hort del Cura i l'Hort del Chocolater. D'entre tots, els millors i més antics eixemplars estan en el nomenat [[Hort del Cura]], dins del gran Palmerar. El nom li ve donat pel seu propietari en l'any [[1918]]. Alguns eixemplars tenen més de 300 anys. Cal tindre en conte que la palmera té una vida mija de 250 a 300 anys. Estes palmeres són de la mateixa espècie que les d'[[Iràn]]. Són datileres i és en [[decembre]] quan donen el seu frut. Ademés hi ha algunes atres espècies tropicals.

== La Palmera Imperial ==
En tot el conjunt descolla la nomenada [[Palmera Imperial]] que va rebre eixe nom en homenage a l'emperatriu Isabel de Baviera (''Sissí''), que va visitar l'Hort en l'any [[1894]]. Té esta palmera 7 refillols enormes en forma de canelobre i d'ella va dir ''Sissí'' que era digna d'un Imperi.

== Lloc de visita ==
Un agradable passeig entre els horts de palmeres ilicitanes, comença i acaba en ''l'Hort de San Plácido'', conegut també com el Museu del Palmeral. És una ruta d'escassa dificultat apta per a tots els públics, pot realisar-se anant o en [[bicicleta]]. Té un recorregut total de 2.580 metros.

== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Palmeral_de_Elche]

[[Categoria:UNESCO]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]]
[[Categoria:Elig]]