Edició de «Palau de Vivel»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 5: Llínea 5:
 
El palau és una casa d'estiueig que es va construir cap a l'any 1922, la família de la Marquesa consort, Rosario Sanchís Creixach, natural de la Vall d'Uxó, filla de l'ingenier i polític Vicente Sanchís Tarazona i de Rosario Creixach, i neta del polític de el “Cosi” (Partit Conservador) Vicente Joaquín Creixach Sales.
 
El palau és una casa d'estiueig que es va construir cap a l'any 1922, la família de la Marquesa consort, Rosario Sanchís Creixach, natural de la Vall d'Uxó, filla de l'ingenier i polític Vicente Sanchís Tarazona i de Rosario Creixach, i neta del polític de el “Cosi” (Partit Conservador) Vicente Joaquín Creixach Sales.
  
Rosario Sanchís Creixach es va casar en la [[ciutat de Valéncia]], en la llavors capella de la Verge dels Desamparats, en maig de l'any [[1928]] en l'advocat de l'estat José María Martínez-Agulló i Márquez, net de la primera marquesa, i que, a la mort sense descendència del seu cosí Rafael Martínez-Agulló y Juez-Sarmiento, hereta el títul convertint-se en el 5º Marqués de Vivel. D'ahí prové el nom del palau. A la cerimònia religiosa va seguir una reunió social de la que es va fer resò la prensa de l'época i que va tindre com a escenari el [[Castell de Ripalda]], en l'Albereda de Valéncia, ya que la Comtesa de Ripalda va apadrinar la boda -cal recordar que els Comtes de Ripalda tenien casa en La Vall d'Uxó, just enfront de l'[[Iglésia de l'Assunció (Vall d'Uxó)|Iglésia de l'Assunció]], a lo manco des de principis el [[sigle XVIII]]-.
+
Rosario Sanchís Creixach es va casar en la [[ciutat de Valéncia]], en la llavors capella de la Verge dels Desamparats, en maig de l'any [[1928]] en l'advocat de l'estat José María Martínez-Agulló i Márquez, net de la primera marquesa, i que, a la mort sense descendència del seu cosí Rafael Martínez-Agulló y Juez-Sarmiento, hereta el títul convertint-se en el 5º Marqués de Vivel. D'ahí prové el nom del palau. A la cerimònia religiosa va seguir una reunió social de la que es va fer resò la prensa de l'época i que va tindre com a escenari el [[Castell de Ripalda]], en l'Albereda de Valéncia, ya que la Comtesa de Ripalda va apadrinar la boda -cal recordar que els Comtes de Ripalda tenien casa en La Vall d'Uxó, just enfront de l'[[Iglésia de l'Asunció]], a lo manco des de principis el [[sigle XVIII]]-.
  
 
En maig de l'any [[1988]] la [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]] va comprar el Palau dels Marquesos de Vivel. Est edifici i part del seu antic jardí es trobaven abandonats. Es varen requerir els treballs de l'arquitecte Anselmo Badenes Molés per a rehabilitar l'edifici, convertint-ho en Centre Cultural. Per a la seua rehabilitació es va procedir a buidar l'interior de l'edifici, mantenint l'estructura dels murs de càrrega i creant grans espais que permeteren l'utilisació polivalent d'est, destinant-ho a locals de reunions, saló d'actes i sala d'exposicions. Exteriorment s'ha mantingut totalment la composició arquitectònica d'un palauet d'estiueig.
 
En maig de l'any [[1988]] la [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]] va comprar el Palau dels Marquesos de Vivel. Est edifici i part del seu antic jardí es trobaven abandonats. Es varen requerir els treballs de l'arquitecte Anselmo Badenes Molés per a rehabilitar l'edifici, convertint-ho en Centre Cultural. Per a la seua rehabilitació es va procedir a buidar l'interior de l'edifici, mantenint l'estructura dels murs de càrrega i creant grans espais que permeteren l'utilisació polivalent d'est, destinant-ho a locals de reunions, saló d'actes i sala d'exposicions. Exteriorment s'ha mantingut totalment la composició arquitectònica d'un palauet d'estiueig.
Llínea 20: Llínea 20:
  
 
Despuix de la restauració i posada en valor de l'edifici per part de la [[Fundació Caixa Castelló]], el Palau de Vivel, gestionat per l'Ajuntament de la Vall d'Uxó, és un important centre cultural, escenari d'exposicions, concerts, presentacions de llibres, cursos... ademés d'albergar una sala permanent d'exposicions arqueològiques.
 
Despuix de la restauració i posada en valor de l'edifici per part de la [[Fundació Caixa Castelló]], el Palau de Vivel, gestionat per l'Ajuntament de la Vall d'Uxó, és un important centre cultural, escenari d'exposicions, concerts, presentacions de llibres, cursos... ademés d'albergar una sala permanent d'exposicions arqueològiques.
 
== Vore també ==
 
 
* [[Vall d'Uxó]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!