Edició de «Palau de Rubalcava»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Palacio de Ruvalcaba.jpg|thumb|Palau de Rubalcava]] | [[File:Palacio de Ruvalcaba.jpg|thumb|Palau de Rubalcava]] | ||
| − | El '''Palau dels Marquesos de Rubalcava''', o '''Palau | + | El '''Palau dels Marquesos de Rubalcava''', o '''Palau Ruvalcaba''', és un palau oriolà que antigament era propietat de la família Sagredo Bassieres i Heredia, marquesos de Rubalcava]] |
== Història == | == Història == | ||
En la [[Anys 1980|década de 1980]] va ser adquirit per l'ajuntament de [[Oriola]], actual propietari, com a lloc de grans recepcions en la ciutat. | En la [[Anys 1980|década de 1980]] va ser adquirit per l'ajuntament de [[Oriola]], actual propietari, com a lloc de grans recepcions en la ciutat. | ||
| − | En l'any [[1981]] s'instala en ell l'oficina municipal de turisme, ocupant-la fins a hui en dia. No obstant, este no ha segut l'únic us que ha | + | En l'any [[1981]] s'instala en ell l'oficina municipal de turisme, ocupant-la fins a hui en dia. No obstant, este no ha segut l'únic us que ha tingut ya que en [[1982]] l'Associació de [[Festes de Moros i Cristians]] "Santes Justa i *Rufina" va utilisar part de la seua planta baixa com a la seua sèu; en [[1986]] es va convertir el [[Museu arqueològic d'Oriola|Museu Arqueològic]] i en [[1990]] es va utilisar com a sèu del Departament Municipal de Servicis Socials. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | |||
| − | |||
L'edifici consta de tres plantes principals en chicotetes entreplantes. Al principi la planta baixa era utilisada com un despaig, vivenda dels propietaris i cocheres. La primera planta, que constituïx la zona principal del palau, l'ocupen una série d'ostentosos salons. També en ella es trobava la cuina principal. En la segona planta es trobaven els dormitoris de la família i en una entreplanta una segona cuina. | L'edifici consta de tres plantes principals en chicotetes entreplantes. Al principi la planta baixa era utilisada com un despaig, vivenda dels propietaris i cocheres. La primera planta, que constituïx la zona principal del palau, l'ocupen una série d'ostentosos salons. També en ella es trobava la cuina principal. En la segona planta es trobaven els dormitoris de la família i en una entreplanta una segona cuina. | ||
| Llínea 17: | Llínea 15: | ||
L'edifici es va construir imitant l'esquema dels palaus barrocs oriolans que consistia en tindre un vestíbul allumenat per una cúpula neobarroca de planta elíptica i l'accés a la planta noble per mig d'una escala de marbre en sòcol de taulellets valencians. | L'edifici es va construir imitant l'esquema dels palaus barrocs oriolans que consistia en tindre un vestíbul allumenat per una cúpula neobarroca de planta elíptica i l'accés a la planta noble per mig d'una escala de marbre en sòcol de taulellets valencians. | ||
| − | El palau va ser construït en el solar que va quedar al derruir-se la casa abacial de l'Iglésia de Santiago. Les obres varen | + | El palau va ser construït en el solar que va quedar al derruir-se la casa abacial de l'Iglésia de Santiago. Les obres varen començar a partir de l'any 1916 gràcies a la iniciativa de na Piedad Roca de Togores, marquesa de Rubalcava, i el seu espós n'Eduardo Almunia, que el varen construir per a la seua residència. En l'any [[1920]] l'edifici estava molt avançat, mancant alguns detalls. Va ser adquirit per l'Excm. Ajuntament d'Oriola en 1981, en l'objectiu de conservar i poder oferir al públic el seu interior i per a donar-li un us social i cultural. |
El Palau de Rubalcava va ser inclòs en el seu dia en la "Guia Provisional d'Arquitectura d'Oriola" pel seu evident interés arquitectònic, editada per la Comissió d'Archiu Històric del Colege d'Arquitectes d'Alacant. Actualment figura en el Catàlec del Pla Especial de Protecció del Caixco Històric d'Oriola. | El Palau de Rubalcava va ser inclòs en el seu dia en la "Guia Provisional d'Arquitectura d'Oriola" pel seu evident interés arquitectònic, editada per la Comissió d'Archiu Històric del Colege d'Arquitectes d'Alacant. Actualment figura en el Catàlec del Pla Especial de Protecció del Caixco Històric d'Oriola. | ||
| Llínea 31: | Llínea 29: | ||
=== Estrado o Hall === | === Estrado o Hall === | ||
| − | Per l'escala s'accedix al gran estrado o distribuïdor, cobert per un bell artesonat de | + | Per l'escala s'accedix al gran estrado o distribuïdor, cobert per un bell artesonat de fusta tallada i dorada. A través d'ell s'accedix a l'escala que dona accés al segon pis al saló rosa i al restant d'estàncies del palau. Està decorat en pintures a l'oli, aixina com diversos tapissos en escuts nobiliaris. |
=== Saló Rosa === | === Saló Rosa === | ||
Es tracta d'una de les estàncies del palau, d'estil neobarroc. Està decorada per diverses obres, entre elles el naiximent de Crist obra del sigle XVIII. | Es tracta d'una de les estàncies del palau, d'estil neobarroc. Està decorada per diverses obres, entre elles el naiximent de Crist obra del sigle XVIII. | ||
| − | El mateix està decorat en mobiliari estil Regna Ana tapisat en sedes roses. Aixina mateix posseïx mobiliari barroc i un piano del | + | El mateix està decorat en mobiliari estil Regna Ana tapisat en sedes roses. Aixina mateix posseïx mobiliari barroc i un piano del sigle XIX realisat en caoba. |
=== Sala de les Columnes === | === Sala de les Columnes === | ||
| Llínea 49: | Llínea 47: | ||
A les distintes estàncies que hi ha en esta planta se'ls ha conseguit donar l'ambient just per a estar en harmonia en la funció que eixercitaven i estar clarament diferenciats entre ells. Eixemples d'això són el saló de ball, saló negre, el saló vert i la capella. | A les distintes estàncies que hi ha en esta planta se'ls ha conseguit donar l'ambient just per a estar en harmonia en la funció que eixercitaven i estar clarament diferenciats entre ells. Eixemples d'això són el saló de ball, saló negre, el saló vert i la capella. | ||
| − | El saló de ball presenta un estil rococó; el saló negre presenta mobles sobris a on alguns d'ells són d'estil castellà i renaixentiste, el saló vert seguix l'estil imperi i, finalment, la capella seguix l'estil neogótic, | + | El saló de ball presenta un estil rococó; el saló negre presenta mobles sobris a on alguns d'ells són d'estil castellà i renaixentiste, el saló vert seguix l'estil imperi i, finalment, la capella seguix l'estil neogótic, només per citar alguns eixemples. |
En elles es poden vore, aparte del mobiliari, interessants coleccions de pintura entre les que destaquen multitut de llenços conservats de temes religiosos del [[sigle XVII]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] d'estil barroc ; varis gravats; escultures; ceràmiques; vidres; brodats; etc., tots estos en una cronologia entre el sigle XVII i el [[sigle XX]]. | En elles es poden vore, aparte del mobiliari, interessants coleccions de pintura entre les que destaquen multitut de llenços conservats de temes religiosos del [[sigle XVII]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] d'estil barroc ; varis gravats; escultures; ceràmiques; vidres; brodats; etc., tots estos en una cronologia entre el sigle XVII i el [[sigle XX]]. | ||