Edició de «Palau de Cervelló»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Palau de Cervelló, a València.JPG|thumb|Palau de Cervelló]] | [[File:Palau de Cervelló, a València.JPG|thumb|Palau de Cervelló]] | ||
− | El '''Palau de Cervelló''', o Palau dels | + | El '''Palau de Cervelló''', o Palau dels condes de Cervelló, està ubicat en la plaça de Tetuan nº 3, en el Barri de [[La Xerea]] de la ciutat de [[Valéncia]]. |
==Història== | ==Història== | ||
− | És un edifici neoclàssic construït en el [[sigle XVIII]], pels comtes de Cervelló, senyors d'[[Oropesa]]. El palau és part de l'entorn històric de la plaça de Tetuan, enfront del [[convent de Sant Doménec]] (actual Capitania General), i es tracta d'un edifici de singular importància en l'història contemporànea de la ciutad ya que, quan fon derrocat el [[Palau del Real]] en l'any [[1810]], passà a convertir-se en la residència oficial dels monarques en les seues visites a la ciutat, sent l'escenari en el que el [[4 de maig]] de [[1814]], el rei [[Ferran VII]] va abolir la [[Constitució de 1812|Constitució de Cadis de 1812]] i també va ser el lloc en que la seua esposa Maria Cristina va abdicar de la regència en l'any [[1840]] | + | És un edifici neoclàssic construït en el [[sigle XVIII]], pels comtes de Cervelló, senyors d'[[Oropesa]]. El palau és part de l'entorn històric de la plaça de Tetuan, enfront del [[convent de Sant Doménec]] (actual Capitania General), i es tracta d'un edifici de singular importància en l'història contemporànea de la ciutad ya que, quan fon derrocat el [[Palau del Real]] en l'any [[1810]], passà a convertir-se en la residència oficial dels monarques en les seues visites a la ciutat, sent l'escenari en el que el [[4 de maig]] de [[1814]], el rei [[Ferran VII]] va abolir la [[Constitució de 1812|Constitució de Cadis de 1812]] i també va ser el lloc en que la seua esposa Maria Cristina va abdicar de la regència en l'any [[1840]]. |
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Llínea 17: | Llínea 17: | ||
En la planta baixa s'ubica el pati; a la dreta d'este estan les sales ocupades per l'exposició "El palau de Cervelló, seu de personages ilustres durant el [[sigle XIX]]", que mostra l'història del palau i dels seus visitants. A l'esquerra, està l'atra exposició, "El Tesor de la memòria", a on s'exhibix una mostra dels fons de l'Archiu Històric Municipal, creat en l'any [[1238]], un dels més antics, complets i millor conservats d'[[Europa]]. Entre les peces més destacades que s'hi mostren, estan els Llibre dels furs, el llibre del Mostassaf, el Llibre de murs e valls i el llibre del Consulat del Mar, i també la Taula de Canvi i la primera lletra de canvi. És de destacat també, el pla de la ciutat, del [[Pare Tosca]], que va concloure en l'any [[1704]], i que va ser modificat i actualisat, possiblement per [[Antonio Bordazar]], i gravat per [[José Fortea]] cap a l'any [[1738]]. | En la planta baixa s'ubica el pati; a la dreta d'este estan les sales ocupades per l'exposició "El palau de Cervelló, seu de personages ilustres durant el [[sigle XIX]]", que mostra l'història del palau i dels seus visitants. A l'esquerra, està l'atra exposició, "El Tesor de la memòria", a on s'exhibix una mostra dels fons de l'Archiu Històric Municipal, creat en l'any [[1238]], un dels més antics, complets i millor conservats d'[[Europa]]. Entre les peces més destacades que s'hi mostren, estan els Llibre dels furs, el llibre del Mostassaf, el Llibre de murs e valls i el llibre del Consulat del Mar, i també la Taula de Canvi i la primera lletra de canvi. És de destacat també, el pla de la ciutat, del [[Pare Tosca]], que va concloure en l'any [[1704]], i que va ser modificat i actualisat, possiblement per [[Antonio Bordazar]], i gravat per [[José Fortea]] cap a l'any [[1738]]. | ||
− | En el | + | En el segon pis, es mostra la recuperació historicista de les diferents sales: |
* Vestíbul | * Vestíbul | ||
Llínea 29: | Llínea 29: | ||
* Biblioteca Serrano Morales: A on es situa la biblioteca donada per Josep Enric Serrano Morales a la ciutat l'any de la seua mort ([[1909]]), en la condició que es mantinguera íntegra i que es poguera consultar pels valencians. | * Biblioteca Serrano Morales: A on es situa la biblioteca donada per Josep Enric Serrano Morales a la ciutat l'any de la seua mort ([[1909]]), en la condició que es mantinguera íntegra i que es poguera consultar pels valencians. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Museus de Valéncia}} | {{Museus de Valéncia}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Palaus]] | [[Categoria:Palaus]] |