Edició de «Palau Marqués de Dosaigües»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Dosaigues vista.jpg|thumb|right|<center>Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] | [[File:Dosaigues vista.jpg|thumb|right|<center>Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[File:El salón de baile del palacio del Marqués de Dos Aguas. Museo Nacional de Cerámica. Valencia, España.jpg|thumb|right|<center>Salón del ball del Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] | [[File:El salón de baile del palacio del Marqués de Dos Aguas. Museo Nacional de Cerámica. Valencia, España.jpg|thumb|right|<center>Salón del ball del Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] | ||
− | El Palau del Marqués de Dosaigües | + | El '''Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries "González Martí"''' o simplement '''Museu Nacional de Ceràmica''', està situat en l'edifici del '''Palau del Marqués de Dosaigües''' en el racó del carrer Federico Garcia Sanchiz, en el nº 6, de la ciutat de [[Valéncia]] i té també entrada pel carrer Poeta Querol nº 2. |
− | + | El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira. | |
− | |||
− | El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny | ||
Presidida per l'image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat. | Presidida per l'image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat. | ||
− | En eixa época tota la frontera estava decorada en frescs de Rovira, pero en l'any [[1867]] el palau va patir una nova remodelació -obra de José Ferrer-, i en ella varen desaparéixer les pintures, que estaven en mal estat per l'humitat, sent substituïdes per estucs en tons de color gris i rosa, imitant marbres, i ademés es varen realisar també els balcons de sabor francés, en baranes ondulants | + | En eixa época tota la frontera estava decorada en frescs de Rovira, pero en l'any [[1867]] el palau va patir una nova remodelació -obra de José Ferrer-, i en ella varen desaparéixer les pintures, que estaven en mal estat per l'humitat, sent substituïdes per estucs en tons de color gris i rosa, imitant marbres, i ademés es varen realisar també els balcons de sabor francés, en baranes ondulants. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | En el seu interior encara podem observar hui les carrosses del [[sigle XVIII]] i els salons huitcentistes en la seua decoració original, recentment restaurada, mentres que en la segona planta es situa el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, en una important colecció de peces des de l'Antiguetat als més moderns dissenys. | |
− | [[ | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 42: | Llínea 18: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Esteban Chapafría, Julia (2008). «Valéncia i el patrimoni cultural durant la Guerra Civil». Valéncia: Vicerectorat de Cultura de la Universitat de Valéncia. pp. 92-123 | * Esteban Chapafría, Julia (2008). «Valéncia i el patrimoni cultural durant la Guerra Civil». Valéncia: Vicerectorat de Cultura de la Universitat de Valéncia. pp. 92-123 | ||
− | |||
* [https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/home.html Museo de Ceràmica (ed.). «Recorrido por el museo: primera planta»] | * [https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/home.html Museo de Ceràmica (ed.). «Recorrido por el museo: primera planta»] | ||
* [https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/home.html Museo de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí: Historia de las Colecciones (ed.). «Las colecciones de textiles e indumentaria»] | * [https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/home.html Museo de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí: Historia de las Colecciones (ed.). «Las colecciones de textiles e indumentaria»] | ||
+ | * [https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/home.html Garrido Barba, Pilar (2012). «Un ceramista del renacimiento italiano en el museo». En Boletín del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí", ed. La Gaceta de Folchi | ||
* [https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/home.html Ministerio de Cultura (ed.). «El belén napolitano del Museo Nacional de Cerámica» (PDF)] | * [https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/home.html Ministerio de Cultura (ed.). «El belén napolitano del Museo Nacional de Cerámica» (PDF)] | ||
− | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Llínea 52: | Llínea 27: | ||
* DDAA (2012). Michelin España La Guía Verde. Michelin Travel Publications. ISBN 978-2067 1668-51 | * DDAA (2012). Michelin España La Guía Verde. Michelin Travel Publications. ISBN 978-2067 1668-51 | ||
* De la Puerta Escribano, Ruth (2010). El traje en el Patrimonio Nacional y Estatal. Ars Longa núm. 19 | * De la Puerta Escribano, Ruth (2010). El traje en el Patrimonio Nacional y Estatal. Ars Longa núm. 19 | ||
− | |||
* Marco García, Víctor (2010). La colección de pintura antigua del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí". Ars Longa. p. 95-108 | * Marco García, Víctor (2010). La colección de pintura antigua del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí". Ars Longa. p. 95-108 | ||
* Rodríguez Peinado, Laura; Cabrera Lafuente, Ana (2008). La colección de tejidos coptos del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” de Valencia. Anales de Historia del Arte. ISSN 0214-6452 | * Rodríguez Peinado, Laura; Cabrera Lafuente, Ana (2008). La colección de tejidos coptos del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” de Valencia. Anales de Historia del Arte. ISSN 0214-6452 | ||
− | |||
− | |||
− | |||