Edició de «Palau Arquebisbal de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''Palau Arquebisbal de [[Valéncia]]''' està situat en el carrer Palau nº 3 d'esta ciutat i el seu orige es remonta al [[sigle XIII]], es pensa que en l'any [[1279]] el palau ya estava acabat. Posteriorment, va tindre successives ampliacions i modificacions a lo llarc dels sigles, sobre tot en el [[sigle XVIII]]. | El '''Palau Arquebisbal de [[Valéncia]]''' està situat en el carrer Palau nº 3 d'esta ciutat i el seu orige es remonta al [[sigle XIII]], es pensa que en l'any [[1279]] el palau ya estava acabat. Posteriorment, va tindre successives ampliacions i modificacions a lo llarc dels sigles, sobre tot en el [[sigle XVIII]]. | ||
| − | == Història == | + | ==Història== |
Els seus orígens estan en una venda que va fer [[Jaume I]] d'unes cases, unes nou, situades davant de l'iglésia de Santa Maria, la que seria posteriorment la [[Catedral de Valéncia|catedral]]. Segons l'historiador [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Roc Chabas]], estes cases havien pertanygut al [[rei Llop]]. | Els seus orígens estan en una venda que va fer [[Jaume I]] d'unes cases, unes nou, situades davant de l'iglésia de Santa Maria, la que seria posteriorment la [[Catedral de Valéncia|catedral]]. Segons l'historiador [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Roc Chabas]], estes cases havien pertanygut al [[rei Llop]]. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
El palau posseïa una gran biblioteca fundada en l'any [[1758]] per l'Arquebisbe Mayoral, elogiada per Ponz, qui digué que era la més antiga de tota la ciutat. Durant la Guerra en [[França]], fon incendiada parcialment, posteriorment l'arquebisbe Simón López i Sicilia la va restaurar i ampliar. També es conservava una colecció numismàtica, escultures antigues i quadros de gran valor. | El palau posseïa una gran biblioteca fundada en l'any [[1758]] per l'Arquebisbe Mayoral, elogiada per Ponz, qui digué que era la més antiga de tota la ciutat. Durant la Guerra en [[França]], fon incendiada parcialment, posteriorment l'arquebisbe Simón López i Sicilia la va restaurar i ampliar. També es conservava una colecció numismàtica, escultures antigues i quadros de gran valor. | ||
| − | En la [[Guerra Civil]] fon incendiat i destruït casi per complet. L'edifici actual obra de l'arquitecte | + | En la [[Guerra Civil]] fon incendiat i destruït casi per complet. L'edifici actual obra de l'arquitecte Vicent Traver Tomàs fon construït entre [[1941]] i [[1946]], conservant part de l'antic palau com la capella i el pati. |
Durant la seua visita a Valéncia, els [[Papa|papes]] [[Joan Pau II]] i [[Benet XVI]] s'allojaren en el palau. | Durant la seua visita a Valéncia, els [[Papa|papes]] [[Joan Pau II]] i [[Benet XVI]] s'allojaren en el palau. | ||
| − | == Arquitectura == | + | ==Arquitectura== |
| − | |||
L'edifici actual correspon a un estil historicista barroc, propi de la postguerra. | L'edifici actual correspon a un estil historicista barroc, propi de la postguerra. | ||
| Llínea 36: | Llínea 35: | ||
L'altar major el forma un retaule compost de dos pilastres estriades d'orde jònic i dos miges pilastres llises sobre les quals es recolza un arc de mig punt. Presidix l'altar un llenç de la Puríssima d'autor anònim, encara que alguns l'atribuïxen a Camarón. En la cúpula pintures al fresc sobre el tema del trasllat de la Casa de Loreto, obra de Francisco Llàcer. | L'altar major el forma un retaule compost de dos pilastres estriades d'orde jònic i dos miges pilastres llises sobre les quals es recolza un arc de mig punt. Presidix l'altar un llenç de la Puríssima d'autor anònim, encara que alguns l'atribuïxen a Camarón. En la cúpula pintures al fresc sobre el tema del trasllat de la Casa de Loreto, obra de Francisco Llàcer. | ||
| − | == Referències == | + | ==Referències== |
| − | * | + | * ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 277, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999 |
| − | * | + | * ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 278, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999 |
| − | |||
| − | |||
| − | == Enllaços externs == | + | ==Enllaços externs== |
| − | |||
| − | * [http://www.valencia.es/ayuntamiento/infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListadov/D1F448F3A7F7FF6EC12572C20023FD52?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=2 Palau Arquebisbal de Valéncia (Ajuntament de Valéncia)] | + | *[http://www.valencia.es/ayuntamiento/infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListadov/D1F448F3A7F7FF6EC12572C20023FD52?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=2 Palau Arquebisbal de Valéncia (Ajuntament de Valéncia)] |
| − | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalacioarzobispal.html Palau Arquebisbal de Valéncia] | + | *[http://www.jdiezarnal.com/valenciapalacioarzobispal.html Palau Arquebisbal de Valéncia] |
| − | |||
| − | |||
| − | |||