Edició de «PANAVIA Tornado»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant). | Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant). | ||
− | El primer vol d'un Tornado fon el [[14 d'agost]] de [[1974]] i ha entrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana. Despuix de l'entrada en servici de l' | + | El primer vol d'un Tornado fon el [[14 d'agost]] de [[1974]] i ha entrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana. Despuix de l'entrada en servici de l'avio, la colaboracio s'ha mantengut en la posada en marcha d'una unitat d'entrenament i evaluacio trinacional (Tri-NationalTornado Training Establishment) en la base militar anglesa de Cottesmore. Incloent totes les versions fabricades per als tres socis del programa i la compra d'[[Arabia Saudí]], s'han fabricat 992 aparats. |
== Els precedents == | == Els precedents == | ||
− | El programa Tornado | + | El programa Tornado naixque a mitat dels [[anys 60]] a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte. |
Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades. | Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades. | ||
− | L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una | + | L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio. |
− | En | + | En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur. |
− | En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[ | + | En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny. |
− | En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La | + | En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definició del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado. |
Les necessitats dels tres països eren les següents: | Les necessitats dels tres països eren les següents: | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
* Alemanya necessitava substituir als [[FIAT G-91R]] i els [[F-104G]] que li quedaven (havien tengut una taxa d'accidents molt alta) i que s'encarregaven de missions d'atac al sol i reconeiximent per a la Luftwaffe i als [[F-104G]] que realisaven l'atac antibuc en missils Kormoran per a la Marineflieger. | * Alemanya necessitava substituir als [[FIAT G-91R]] i els [[F-104G]] que li quedaven (havien tengut una taxa d'accidents molt alta) i que s'encarregaven de missions d'atac al sol i reconeiximent per a la Luftwaffe i als [[F-104G]] que realisaven l'atac antibuc en missils Kormoran per a la Marineflieger. | ||
* Italia necessitava substituir als [[FIAT G-91Y]] i alguns [[F-104G]] per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que els alemans. | * Italia necessitava substituir als [[FIAT G-91Y]] i alguns [[F-104G]] per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que els alemans. | ||
− | * Regne Unit era la que tenia les necessitats | + | * Regne Unit era la que tenia les necessitats mes compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio. |
− | La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant | + | La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria una variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció) |
==L'avió== | ==L'avió== | ||
Llínea 30: | Llínea 30: | ||
L'aparat resultant devia respondre a cinc criteris operatius: | L'aparat resultant devia respondre a cinc criteris operatius: | ||
− | + | Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades. | |
− | + | Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia,sense escessiva fatiga per a la tripulacio. | |
− | + | Poder efectuar penetració en rasant, diürna o nocturna,independentment de les condicions meteorologiques. | |
− | + | Atacar en precisió en una pesada carrega belica en una unica passada. | |
− | + | Volar a velocitats supersoniques a gran altura. | |
− | |||
Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avió de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegació precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny. | Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avió de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegació precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny. | ||
Una missió tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada. | Una missió tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada. | ||
− | L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La | + | L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles. |
==L'estructura== | ==L'estructura== | ||
− | El fuselage està | + | El fuselage està constituit per una forta estructura de titani, soldada electricament. Els alvéols centrals estagen els sistemes de control, els motors i els gots d'aire per al sistema de climatisació. En la part superior trassera del fuselage hi ha dos grans aerofrens, un a cada costat de la deriva. |
[[Categoria: Tecnologia]] | [[Categoria: Tecnologia]] | ||
[[Categoria: Avions de combat]] | [[Categoria: Avions de combat]] |