Edició de «Omaguaca»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]]. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolivia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]]. |
− | + | Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos. | |
− | + | A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua. | |
− | + | La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des de els quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca. | |
− | |||
− | La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de | ||
== Llengua == | == Llengua == | ||
− | No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen que era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[ | + | No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen que era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[Bolivia]], i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetració de la llengua [[quechua]], poc despuix de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta. |
== Aspecte fisic i vestimenta == | == Aspecte fisic i vestimenta == | ||
− | Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven la | + | Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven la deformacio cranea del tipo "tabular obliqüe". |
− | Vestien camises que sobrepujaven els | + | Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els hòmens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons també eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics. |
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de [[llama]], la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i [[malaquita]]. | Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de [[llama]], la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i [[malaquita]]. | ||
== Vivenda == | == Vivenda == | ||
− | + | ||
− | Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de | + | Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri. |
== Agricultura i ganaderia == | == Agricultura i ganaderia == | ||
− | Era un poble essencialment agricultor, el seu principal cultiu era la [[dacsa]], i en menor | + | Era un poble essencialment agricultor, el seu principal cultiu era la [[dacsa]], i en menor proporcio la [[creïlla]] i quinoa. La trencament del sol se realisava en un llaurat puntual i manual cridat "''chakitaklia''", en el qual el simple colp sobre la terra i una rostaria correcta, permet la sembrada conservant intacte el restant del sol. |
− | Construien andenes de cultius i sistemes d' | + | Construien andenes de cultius i sistemes d'irrigacio a la manera incaica, els jaciments arqueologics de Coctaca i Alfarcito són testics del desenroll tecnologic atrapat. |
Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters. | Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters. | ||
− | Collien la | + | Collien la garrofa, domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]). |
== Artesanies == | == Artesanies == | ||
− | La seua | + | La seua produccio ceramiste era de regular calitat, presentava del fondo [[roig]] en decoracions en [[negre]]. Encara que les formes eren predominantment chicotetes (cantaritos, ollitas, vaixells), elaboraven grans canters de forma redona i els cridats "gots-timbals" en reminiscencies de la cultura de [[Tihuanaco]], en profusa decoracio geometrica. En [[Tilcara]] les produccions tenen gran influencia incaica. |
Habils metalurgics, treballaren el [[coure]], l'[[estany]], l'[[argent]] i l'[[or]]. Fondían el [[bronze]], en el que feen armes i atres instruments. Tenien un bon desenroll en l'indústria textil. S'han trobat instruments musicals, com [[flaütes]], cornetes i cascavells. | Habils metalurgics, treballaren el [[coure]], l'[[estany]], l'[[argent]] i l'[[or]]. Fondían el [[bronze]], en el que feen armes i atres instruments. Tenien un bon desenroll en l'indústria textil. S'han trobat instruments musicals, com [[flaütes]], cornetes i cascavells. | ||
Llínea 49: | Llínea 47: | ||
== Cosmovisió == | == Cosmovisió == | ||
− | Soles trobem vestigis en la seua | + | Soles trobem vestigis en la seua funeraria que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els ossos frontals i occipital. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | La coca, sumament valorada, era portada des de [[Bolivia]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes. | |
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria: Història d'Amèrica]] | [[Categoria: Història d'Amèrica]] | ||
[[Categoria:Història d'Argentina]] | [[Categoria:Història d'Argentina]] | ||
[[Categoria:Història de Jujuy]] | [[Categoria:Història de Jujuy]] |