Edició de «Olga Tokarczuk»

{{Biografia|
| nom = Olga Nawoja Tokarczuk
| image = [[Archiu:Olga Tokarczuk-9739.jpg|thumb|200px]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Polònia|Polaca]] 
| ocupació = Escritora.
| data_naix = [[29 de giner]] de [[1962]] 
| lloc_naix = [[Sulechów]], [[Polònia]]
| data_mort = 
| lloc_mort = 
}}
'''Olga Nawoja Tokarczuk''' ([[Sulechów]], [[Polònia]], [[29 de giner]] de [[1962]]) és una escritora i ensagista polaca, autora d'adaptacions escèniques, poeta i sicòloga. Guanyadora del Premi Lliterari Nike de lliteratura polaca i del [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] de [[2018]] anunciat el [[10 d'octubre]] de [[2019]].

== Biografia ==

Olga Tokarczuk naixqué en Sulechów, a l'oest de Polònia. És filla de Wanda Słabowska i Józef Tokarczuk, abdós mestres. Passà els seus primers 10 anys en [[Klenica]] i posteriorment es va mudar en la seua família a [[Kiertz]]. Està graduada en [[Psicologia]] per l'Universitat de Varsòvia en l'any [[1985]], durant els seus estudis treballà com a voluntària en l'atenció de malalts mentals. Despuix de graduar-se, va treballar com psicoterapeuta en la clínica de salut mental de [[Walbrzych]]. En el moment en que les seues primeres obres lliteràries es varen popularisar, va deixar este treball i es va mudar a [[Nowa Ruda]] per a dedicar-se a escriure. Actualment dividix el seu temps entre [[Breslavia]] i [[Krajanów]], prop de Nowa Ruda, en els [[Sudets]]. El paisage i la cultura d'esta regió es reflectixen en vàries de les seues obres lliteràries. Impartix tallers de prosa en els estudis d'Arts Lliteràries de l'Universitat Jaguelónica de [[Cracòvia]].

Colabora en l'organisació del Festival Opowiadania (festival de relats), en el qual autors polacs i del restant del món presenten les seues obres. Des de l'any [[2008]], impartix classes d'escritura creativa en l'Universitat de Opole. Olga Tokarczuk també és membre del partit Els Verts des de l'any [[2004]].

Tokarczuk estigué casada en Roman Fingas, en qui tingué al seu fill Zbigniew en [[1986]]. Grzegorz Zygadło és el seu segon espós.

== Trayectòria lliterària ==

Tokarczuk troba la seua inspiració, entre uns atres, en [[Carl Gustav Jung]], en la llectura de [[Antón Chéjov]], [[Thomas Mann]], [[Nikolái Gógol]] i en les històries fantàstiques de [[Edgar Allan Poe]]. Debutà en l'any [[1979]] en la revista jovenil ''Na przełaj'', a on baix el seudònim de "Natasza Borodin" va publicar les seues primeres històries. Com a novelista va debutar en [[1993]], en la publicació de ''El viage dels hòmens del Llibre'' (Podróż ludzi Księgi). El llibre va rebre el Premi de l'Associació Polaca d'Editors de Llibres.

En l'any [[1995]] va aparéixer la seua segona novela, ''E. E'', que conta l'història d'una chica que de repent adquirix habilitats parasicològiques i les pert d'igual modo. En 1996 va publicar la novela ''En un lloc cridat antany'' (Prawiek i inne czasy), llibre que fon seleccionat per al Premi Lliterari Nike en [[1997]] i que va guanyar el Premi del Públic de dit certamen.

En [[1998]] va publicar una colecció d'històries reunides en un volum, ''El rober'' (Szafa), aixina com una atra novela titulada ''Casa diürna, casa nocturna'' (Dom dzienny, dom nocny), segona obra de Tokarczuk que fon nominada al prestigiós Premi Lliterari Nike.

En l'any [[2000]] publicà el llibre ''La nina i la perla'' (Lalka i perła), ensaig sobre la novela ''La nina'' (Lalka) de [[Bolesław Prus]].

L'obra de dèneu relats curts ''Concert de varis tambors'' (Gra na wielu bębenkach), publicada en [[2001]], també va competir pel Premi Lliterari Nike. Dos dels relats d'este llibre varen ser adaptats al cine: Żurek, per Ryszard Brylski en [[2003]]; y ''Ariadna en Naxos'' per Agnieszka Smoczyńska en [[2007]], baix el títul ''Aria Diva''.

En l'any [[2004]] publica ''Ostatnie historie'' (Històries últimes), a on presenta l'història de [[Polònia]] i [[Ucrània]] a través de les experiències de tres dònes de la mateixa família: yaya, mare i filla.

En [[2006]] publica el llibre ''Anna Inn en els sepulcres del món'' (Anna Inn w grobowcach świata), novela basada en la mitologia sumèria, com a part del proyecte ''Canongate Myth Series''.

En la primera mitat d'octubre de [[2007]] va aparéixer la novela ''Bieguni'' (Els errants). Tokarczuk, que va treballar en ella tres anys, senyala que la majoria de les notes les va prendre estant de viage. En l'introducció escriu: «no és un llibre de viages. No es descriuen monuments ni llocs. No és un diari de viage ni un reportage. Pretenc mirar més allà de lo que significa viajar, moure's, desplaçar-se. ¿Qué té sentit? ¿Qué nos aporta? Qué significa.» Com ella mateixa diu, "escriure noveles és com contar-se contes una mateixa en la madurea, com fan els chiquets abans de dormir, que utilisen el llenguage que es troba en la frontera entre el somi i la consciència, descrivint i creant". 

El 5 d'octubre de [[2008]] va rebre el Premi Lliterari Nike.

En [[2009]] es va publicar la seua novela titulada ''Sobre els ossos dels morts'' (Prowadź swój pług przez kości umarłych). És un llibre basat en un esquema de la novela negra que servix a Tokarczuk, com sempre, per a presentar la complexitat del món i l'entorn humà. Els acontenyiments passen en un lloc oblidat entre les montanyes (Kotlina Kłodzka, a on viu l'escritora), en el que ocorren una série de morts. La narradora de l'història, una dòna major, poc atractiva per a protagonisar una novela contemporànea, conta les morts violentes i les explica com una venjança dels animals salvages front als qui els maten: els caçadors. El misteri dels crims es resol al final. En la novela està present el tema tant de la responsabilitat com de l'irresponsabilitat humana front al món de la naturalea.

El llibre fon criticat pel radicalisme ecologiste que representa la protagonista i narradora, encara que no hi ha motius per a interpretar esta veu com la de l'autora mateixa.

No obstant, es presenta al llector el tema del radicalisme i la mitologia personal i a on poden dur-li a una, encara que basant-se en les bones intencions. La novela abunda en cites de [[William Blake]]. El llibre fon adaptat al cine per Agnieszka Holland i Katarzyna Adamik en [[2017]] baix el títul ''Pokot'' (en valencià ''El rastre'').

En [[2018]] es va convertir en la primera escritora polaca en rebre el premi Man Booker International per la seua novela ''Els errants'', que havia segut traduïda a l'anglés per Jennifer Croft.

En octubre de [[2019]], l'Acadèmia Sueca va anunciar que el premi Nobel de Lliteratura de 2018, que no havia pogut ser otorgat en el seu any per qüestions internes, recaïa en Tokarczuk.

== Obra ==

* ''La ciutat en els espills'' (Miasto w lustrach) (1989) - poemari.
* ''El viage dels hòmens del Llibre'' (Podróż ludzi Księgi) (1993).
* ''E. E.'' (1995)
* ''Un lloc cridat antany'' (Prawiek i inne czasy) (1996).
* ''El rober'' (Szafa) (1997).
* ''Casa diürna, casa nocturna'' (Dom dzienny, dom nocny) (1998).
* ''Relats nadalencs'' (Opowieści wigilijne) (2000) - junt en Jerzy Pilch i Andrzej Stasiuk.
* ''La nina i la perla'' (Lalka i perła) (2000).
* ''Concert de varis tambors'' (Grę na wielu bębenkach) (2001).
* ''Històries últimes'' (Ostatnie historie) (2004).
* ''Anna In en els sepulcres del món'' (Anna In w grobowcach świata) (2006).
* ''Els errants'' (Bieguni) (2007)
* ''Sobre els ossos dels morts'' (Prowadź swój pług przez kości umarłych) (2009).
* ''El moment de l'orso'' (Moment niedźwiedzia) (2012), ensajos precedits d'un pròlec de Kinga Dunin.
* ''Els llibres de Jacob'' (Księgi Jakubowe) (2014), novela històrica
* ''Ànima perduda'' (Zgubiona dusza) (2017).
* ''Relats templats'' (Opowiadania bizarne) (2018). Cracòvia, Editorial Lliterària.
* ''Tendre narrador'' (Czułi narrator) (2020).

== Premis i guardons ==

Ha segut guardonada en numerosos premis, tals com:

* Premi de l'Associació Polaca d'Editors de Llibres (Polskie Towarzystwo Wydawców Książek) (1993).
* Premi Lliterari de la Fundació Kościelski (1997).
* Premi Lliterari Vilenica, otorgat a escritors d'Europa Central (2013).
* Premi Lliterari Nike per les noveles ''Els Errants'' (2008) i ''Els llibres de Jacob'' (2015).
* Premi Nike de l'Audiència per ''Un lloc cridat antany'' (1997), ''Casa diürna, casa nocturna'' (1999), ''Concert de varis tambors'' (2002), ''Els errants'' (2008) i ''Els llibres de Jacob'' (2015).
* Premi Paszport Polityki.
* Premi Booker (The Man Booker International Prize) pel llibre ''Els errants'' (Bieguni) (2018).
* Premi Nobel de Lliteratura de 2018 (anunciat en 2019).
* Doctorat Honoris Causa per l'Universitat de Breslavia (2021).
* Doctorat Honoris Causa per l'Universitat de Varsòvia (2022).
* Doctorat Honoris Causa per l'Universitat Jaguielónica de Cracòvia (2022).

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Olga_Tokarczuk Olga Tokarczuk en Wikipedia]
* [https://www.elespanol.com/el-cultural/letras/20230926/olga-tokarczuk-nobel-literatura-europa-mejor-idea-inventado-ultimo-siglo/797420437_0.html Olga Tokarczuk, Nobel de Literatura: “Europa es la mejor idea que se ha inventado en el último siglo” - ''El Español'']

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Premi Nobel]]