Edició de «Objectivitat»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC|0095296}}</ref> | L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC|0095296}}</ref> | ||
| − | Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les | + | Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure la [[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu |Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref> |
| − | L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, | + | L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cadascú pot decidir qué és bo en cada ocasió). |
El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible. | El [[método científic]] suposa que existix una mínima objectivitat i que per tant les lleis usades per descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perqué es basen en patrons naturals comprovables en la raó. També consideren que estes lleis es poden comunicar i compartir per formar un [[paradigma]] comú. D'allà es va extrapolar al [[periodisme]], on actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal qual els perceben, sense afegir-hi la seua [[opinió]], i en un llenguage lo més neutre possible. | ||