Edició de «Nova Cançó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
En l'any [[1959]], un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista ''Germinabit'' baix el títul de ''"Ens calen cançons d'ara"'' (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''. | En l'any [[1959]], un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista ''Germinabit'' baix el títul de ''"Ens calen cançons d'ara"'' (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''. | ||
| − | En l'any [[1962]] varen aparéixer els primers discs, i es varen | + | En l'any [[1962]] varen aparéixer els primers discs, i es varen començar a diversificar les tendències: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intérpret d'èxits d'atres autors, etc. Una cantant, Salomé, i un cantant valencià, [[Raimon]], varen obtindre en [[1963]] el primer premi del quint Festival de la Cançó Mediterrànea en la cançó ''"Se'n va anar"'' (Se'n anà). |
Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la ''Nova Cançó'' reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic. | Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la ''Nova Cançó'' reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic. | ||